Si Beethoven pogués escoltar-me

Per Àngela Sánchez

Què és la música? És només un pentagrama amb notes llegit per un instrument? És una veu melodiosa que canta? 

Si us hagués de respondre subjectivament us diria que la música són emocions, les emocions que a mi em provoca al escoltar-la. Per mi la música té dos poders bàsics: el primer poder és el curatiu, et canvia l’estat d’ànim d’un moment a l’altre, et calma, t'assossega o bé et desperta i t’espavila; i el segon poder és el de tele-transportació a través de l’espai i del temps, pots escoltar una cançó o una melodia i que els pèls esdevinguin escarpies acompanyats del record d’un viatge, d’una persona o un moment congelat en el temps.

Per tot el que estimo la música he engegat el camí per les planes de Si Beethoven pogués escoltar-me una obra meravellosa en majúscules que ens explica la realitat d’un amant d’aquest art, en Ramón Gener.

Si no el coneixeu al món de les lletres, no us amoïneu, segur que li poseu cara si us dic que és l’home de “Òpera en texans”, un home dinàmic, apassionat i amb una ploma plena de talent que ens permet fer una introspecció sobre una manera de viure i sentir. 

De la mà d’Ara Llibres us proposem una lectura que no deixa indiferent.

Plagat de referències musicals, d’autors de grans obres i de moviments, podem vagar per la ment d’un ésser que sent tant la música que pensa en clau d’aquesta.

Mentre el llegia m’he imaginat al saló dels miralls del Liceu, allà ben acurrucadeta a un dels sofàs amb una manteta prima, m’he transportat a l’època escolar en que les anades al palau de la Música Catalana eren la meva alegria.

Si us voleu embadalir i agafar coratge de valent cal que us capbusseu a aquesta lectura que no aminora el ritme ni per respirar. 

M’he enamorat d’aquest llibre i he reflexionat molt sobre el que la música significa per mi i he vist que aquest llibre queda latent a la ment durant molts i molts dies... d’això tracta la literatura, que alguna cosa et quedi, et traspassi i t’enamori.

Aneu a la recerca de la vostra melodia amb aquest gran llibre, no us en penedireu!

Per Sant Jordi confiança i una rosa blava

El color blau és símbol per excel·lència de la serietat, la confiança i la tranquil·litat, molts pobles indígenes el relacionaven amb el món espiritual i la saviesa, és el color de la generositat, la curació i l’enteniment.

 

 Per això us recomanem:

Con un título muy sugerente como Espérame, el lector se encuentra frente a una novela que le está esperando con impaciencia, una historia sobre la esperanza perdida y las segundas oportunidades, una aventura que quema en manos del lector ávido de respuestas.

Ediciones B nos la presenta la historia de una mujer sin pasado debido a un accidente, no recuerda quien fue, solo sabe aquello que su marido le cuenta, pero cuando este muere en un accidente de avión, Katie tendrá que enfrentarse a un demonio que ha convivido con ella durante cinco años aunque ella lo desconoce. 

En aquest recull d’històries, Tota aquesta gent, se’ns presenten diversos personatges afrontant la quotidianitat i lluitant contra ella mateixa. Personatges plegats d’emocions i sentiments fàcilment detectables i als que els pots posar la cara de familiars i amics amb molta facilitat.

Tots ells conflueixen en un retrat social actual que és tan fidedigne que et fa reflexionar sobre allò que deixem passar i l’impassible que restem davant les grandioses injustícies que estem travessant. Edicions 62

Una buena manera de aprender a vivir más conscientes, a amar la vida e intentar ser felices de una buena vez es la lectura de Cuentos de hadas para aprender a vivir.

A través de estos cuentos protagonizados por valores y emociones positivas que todos deberíamos tener, aprendemos a querernos como somos, a tener una dignidad personal, a ser pacientes, perspicaces, compasivos, luchadores incansables y unos comunicadores adecuados para verbalizar nuestro inmenso mundo interior. RBA. 

El ser humano es el ser más complejo de la creación pero podemos aprender a ser más simples, a dejarnos fluir más libremente y absorber aquello que nos hace bien y alejarnos de aquello que nos intoxica ya sean personas, costumbres o rutinas que repetimos sin caer en la cuenta. 

Sentiu que el vostre nord és llunyà o borrós? No sabeu cap a on tirar o com fer-ho? Agafeu-vos de la mà de la gran Elsa Punset que us ajudarà a veure on s’amaga la felicitat del vostre camí únic i divers. 

No us penseu que Una motxilla per a l’univers és un llibre d’autoajuda, ni un recull de items a seguir per ser feliços; aquest llibre i la seva autora van molt més enllà analitzant con som, on som i les coses que ens amoïnen amb un to amè i distés comparable a una xerrada que tindries amb una amiga o amb una companya de feina.

Una de les idees en les que s’articulen aquestes 21 rutes per viure amb les nostres emocions és la positivitat, no partim en cap punt de la desolació i no cal estar en un mal moment personal per aprendre i aplicar-nos les seves ensenyances, el seu públic és tota la societat en la seva globalitat i crec que una lectura o una fullejada hauria de ser obligada per tal de formar-nos humanament i entre emocions.

Us aconsello a viatjar per el vostre interior gràcies a la oportunitat que ens ofereix la butxaca, crec que valorarem molt més el que tenim i el que som. També editada per Pòrtic.