Presumeix de vins

Edicions labutxaca ens ofereix una guia didàctica molt acurada per aprendre de manera senzilla unes nocions bàsiques d’enologia i de saber fer.

Quantes vegades heu intentat descriure un vi? Quantes experiències estan relacionades amb una bona copa de vi? Quin és el sabor que us transporta a un moment determinat i no aconseguiu retrobar-lo?

Moltes vegades m’he trobat davant la necessitat de quedar bé, de marinar correctament un plat amb el vi que més li escau, d’intentar que els del celler entenguin allò que estic buscant, de no trobar les paraules concretes que m’obriran les portes d’un món ple de matisos, de colors, de sabors i d’aromes embotellats.

Meritxell Falgueres, una jove sommelier d’una família on generació rere generació l’amor per aquest regal de la natura ha compres que el món de l’enologia, a un nivell de consumidor, pot estar a la ma de tots. Guardonada l’any 2007 amb el premi Jove Promesa Nas d’Or de Catalunya ens regala de manera entenedora, clara i concisa algunes perles del seu coneixement per pas a pas descobrir que el món del vi està a l’abast d’aquells interessats.

Presumeix de vins és una guia didàctica sobre tots aquells temes que tenen relació amb el món del vi, des de les denominacions d’origen, les ampolles, les copes, les temperatures a servir, les combinacions amb els plats, la verema, moltes llegendes urbanes i moltes situacions quotidianes.

El pròleg d’aquesta petita gran obra esta signada per Joan Manel Serrat, un home que compara el vi amb la música, tots dos mons són creats a partir d’obres d’art, un home poc avesat a llegir ni escriure pròlegs, però l’amistat sincera i profunda ha aconseguit una excepció molt remarcable.

El llibre ens ofereix cites celebres de personatges remarcables de la història com: Charles Baudelaire, Federico García Lorca, Galileu, i fins i tot, Lord Byron.  Aquesta obra està dividida per capítols que es corresponen amb la seva essència: el cos, l’ànima, la ment, el rostre i el cor, a més ens regala un diccionari de fragàncies i per acabar un qüestionari per veure si hem copsat les idees principals. 

Uns capítols on les paraules tècniques estan en negreta i definides, on tenim idees per fer pràctiques i descobrir en primera persona com anar desenvolupant els nostres sentits, hi ha esquemes, mapes i gràfics.

Tot hauria d’apuntar cap a una eina didàctica avorrida, però res més lluny de la realitat, no sabeu mai quan necessitareu donar un cop d’afecte demanat un vi perfecte. 

A més podreu gaudir de les recomanacions de vins que cal tastar abans de morir, alguns molt coneguts i d’altres autèntics desconeguts.

No oblideu brindar amb una copa amb aquells que us estimeu, brindar prové de l’alemany “ich bringe dich” que vol dit “t’ho ofereixo” i així és com volem acabar aquesta reflexió, us oferim una eina útil, fàcil i us desitgem que gaudiu del plaer de passar temps amb les persones adequades, compartint una ampolla de vi i una molt bona conversa.

Per acabar, només una recomanació, recordeu que es pot gaudir del vi i no cal abusar-ne, beveu sempre amb moderació.

Salut!

Amors gairebé eterns

Cossetània edicions ens presenta dins la seva col·lecció més adulta “de pèl a pèl” l’última publicació de Josep Igual, un autor que ha publicat tant en vers com en prosa i que fins i tot ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor. Col·laborador com articulista en diverses publicacions periodístiques, culturals i literàries ens presenta Amors gairebé eterns.

Un recull de relats breus on els protagonistes ens mostren les seves més profundes perversions i desitjos en el camp horitzontal, tot un ventall de postures, de jocs de parella, de trios i de tendències emmarcats en histories força quotidianes on la nit mostra aspectes amagats als ulls del dia.

La ploma de l’autor es revela com una força pròpia, és nota la visió masculina del desig i de les pulsions més bàsiques, una perspectiva més crua i visceral enfront les plomes femenines que envolten el temes de llit amb una mica de romanticisme, amb una aura més càlida cosa que l’autor reflexa en alguns dels seus personatges femenins, dones amb marits infidels, dones que busquen una mica més enllà.

Els personatges masculins són en molts casos freds, sense lligams, encara que mostren empatia i amistat sincera.

Els reculls són curts, ràpids de llegir, n’hi ha per a tots els gustos i colors, no espereu gaires floritures ni complicacions sentimentals, l’autor no s’amaga entre ombres, diu les coses pel seu nom, amb naturalitat i donant personalitats molt marcades a cada personatge per copsar en poques paraules una plenitud argumental.

Certament combrego amb la idea de la contraportada on es defineix l’autor com un dels més incisius i singulars de la literatura catalana actual.

Rere una portada on s’emmanillen els talons d’unes sabates de taló vermelles, la ment pot començar a divagar i copsar la filosofia que amaga aquesta imatge provocativa. 

Ens estem acostumant a trobar lectures eròtiques amagades entre l’amor i el sentiment, on són les dones les que porten la veu cantant i ens expliquen la seva història, un gènere en expansió dirigit a dones romàntiques que busquen una mica més de picant al seu món rosa, però en Amors gairebé eterns són els homes els que expliquen les seves experiències, allò que busquen, allò que necessiten i que aconsegueixen.

Una lectura per a ments obertes, majors d’edat i sense prejudicis. Una lectura que pot agradar més o menys, que pot considerar-se per si mateixa com una experiència i que pot provocar critiques entre els sectors més conservadors.

Una visió crua del sexe en petites píndoles.

Faré tot el que tu vulguis

Tenim entre mans la novel·la guanyadora del premi Prudenci Bertrana 2013, publicada per Columna i signada per Iolanda Batallé. Escriptora i editora, llicenciada en filologia anglesa, periodista i màster en direcció d’empreses. Actualment és la directora editorial de La Galera i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, del Laboratori de Lletres i del Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra. Autora de “La memòria de les formigues” i “El límit exacte dels nostres cossos”.

Faré tot el que tu vulguis és una novel·la que a primer cop d’ull enganya, primeta, lleugera, amb una portada elegant, captivadora i sensual que amaga rere seu unes planes amb pes propi.

Una historia que dona un gir tan radica i profund que el lector compren de sobte l’experiència vital que pateix la seva protagonista, la Nora, una pintora a l’alça, mare de família i fidel durant més de vint anys de casada, conèixer el Nacho li obre les portes a un món nou, un món on creixerà i es descobrirà a ella mateixa, reconeixerà els seus secrets del passat i reviurà una vida poc viscuda, una mort en vida que necessita escapar per respirar el seu propi aire.

Una prosa florida i fluida, on s’intercalen pensaments de la protagonista, el seu passat i el que sembla esdevenir el seu futur, una supervivent de la vida, marcada per la pèrdua de les persones que més estimava i per un gran secret que guarda a la seva ànima. Una ànima sagnant que guarirà pas a pas.

Una historia que m’ha costat de veritat, si sou devoradors de llibres reconeixereu que moltes trames son previsibles, hi ha girs comuns o descripcions marcades per patrons, doncs bé, la Iolanda Batallé m’ha descol·locat. 

La seva presentació de personatges i sobretot de la Nora que ens la mostra freda, la nena del seu avi, la dona del seu marit i la mare de les seves dues filles. Vista des d’aquesta perspectiva els esdeveniments i els girs que dona la seva vida i ella accepta costen de quadrar o comprendre, però a mesura que la novel·la avança descobrirem el terrible secret de la Nora, un secret que a mi no m’havia passat pel cap.

És una novel·la dura, colpidora, traumàtica, amb un punt d’inflexió, girs radicals, sensual i amb un efecte crisalida que s’obre davant el lector de mica en mica per acabar en l’última plana en forma de papallona, amb tonalitats brillants a les ales.

La vida d’una dona oberta al món, a la seva sensualitat i sexualitat, a la pèrdua de les seves inhibicions, a la por d’estar sola, de morir en vida, de no ser ella mateixa sinó la dona de... o la mare de..., una vida plena de secrets i no només d’ella, viure una mentida sense saber-ho, en definitiva una dona que fuig d’ella mateixa.

Però no només descobrirem la Nora, també gràcies a les descripcions acurades de l’autora descobrim els secrets que amaguen en Nacho, el seu (diguem-ne) amant i en Robert el seu marit, dos homes que seran la clau de la nova vida de la Nora.

Una història que frapa, que deixa un buit al cor, la pell de gallina i un sentiment de tristesa contraposat amb l’aire d’una nova llibertat. Si l’hagués de descriure en poques paraules diria que és tota una revelació.

Faré tot el que tu vulguis portarà a la nostra protagonista a fer tot el que ella vulgui.

12 años de esclavitud

Por Galatea B.

Una vez más, el cine se apodera de una historia profunda y que cambió el curso de la vida del protagonista y de la humanidad, estamos hablando de 12 años de esclavitud, una obra que homenajea la figura de Solomon Northup bajo la dirección de Steve McQueen y con un reparto capitaneado por Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender, Paul daño, Paul Giamatti y Brad Pitt entre muchos otros actores.

Como pasa con los estrenos cinematográficos que tienen una edición literaria detrás podemos entrar en debate sobre que versión es más rica, por un lado es evidente que el séptimo arte entra por la vista y puede parecer más atractivo pero un buen libro nos ayuda a aprender a pensar, imaginar, soñar y crear nuestro propio film.

Gracias a la editorial Debolsillo podemos leer la historia en que se basa la película y ver como el detallismo narrativo y la fuerza vital nos transporta a las emociones más íntimas del protagonista.

Una biografía intimista sobre la figura personal y el impacto social que creó Solomon Northup, un músico norteamericano que a mediados de siglo XIX fue embaucado y engañado por dos hombres llamados Merrill Broen y Abram Hamilton que le ofrecían un trabajo digno y acorde a sus posibilidades. 

De esa reunión salió drogado, lo secuestraron y vendieron como esclavo para trabajar en una plantación de Rio Rojo en Louisiana.

Un hombre que no desfallece y se crece ante su adversidad, a lo largo de los doce años que estuvo cautivo no se arrodilló nunca ni perdió la fuerza para impulsar un cambio para todos aquellos que estaban en sus circunstancias y a la vez volver a reencontrarse con su amada familia.

Él era un brote verde de luz al final del túnel para aquellos que como él vivían en un ambiente hostil y violento a más no poder.

Decidió ponerse en contacto con gobernadores hasta conseguir una ley que protegiera a sus semejantes y condenara a sus verdugos.

¿Sería este paso el definitivo para acabar con la esclavitud de los afro-americanos? ¿Volvería a ver a su familia? ¿Podría volver a ser el que era?

Esta biografía es un canto a la libertad, a la dignidad y a los derechos del ser humano, una obra que nos muestra que para ser libres hay que tener voluntad de cambio como hizo Northup que se convirtió en un icono para todos los cautivos.

La novela deja los pelos de punta, a diferencia de la versión cinematográfica, las palabras se conectan directamente con las emociones y las sensaciones dejando en la mente una cantidad de imágenes, dilemas y aprendizajes que nos muestran la importancia de ser reconocido como persona y ser tratada como tal.

Dejamos a vuestro buen criterio elegir versión, eso sí, no son excluyentes.

El far entre oceans

Sota una portada romàntica, melancòlica, tranquil·la i alhora revolta se’ns presenta la excepcional novel·la El far entre oceans, la primera novel·la de M. L. Stedman una autora novell que amb la seva sensibilitat i profunditat ens ha enamorat assegurant-se un futur com a escriptora.

Una novel·la de contradiccions que es donen la mà al llarg de tot el relat de manera majestuosa; l’amor i la culpa, el bé i el mal. 

El far entre oceans, títol de l’obra també podria ser: Lucy, entre el Tom i l’Isabel o bé, Lucy, entre dues famílies o, fins i tot, Lucy, la nena entre la veritat i la mentida.

La novel·la ens presenta una parella que no té fills però els desitgen de tot cor. Ells treballen al far d’una petita illa australiana i creuen veure la llum dels seus problemes quan troben una barca amb un home mort i un nadó que necessita que el guareixin.

No ho dubten i se l’enduen per tal de fer-la passar com a filla seva però el drama no trigarà a explotar. En Tom, un home molt racional i que representa el seny dins la parella, vol quedar-se-la però fent els corresponents tràmits d’adopció, la Isabel és l’abanderada de la rauxa, vol amagar el regal que segons ella els ha enviat Déu i mantenir la mentida que cada cop esdevé més grossa i una fissura cada cop més ample entre l’amor de la parella.

Una novel·la on les contradiccions ens fan reflexionar sobre el poder de les mentides, els valors ètics i morals i els estereotips de família i de felicitat que regnaven en aquells temps i que encara perduren de manera latent a la societat.

L’amor pot ser la mida del dolor doncs només et pot fer mal aquells qui més estimes, l’amor pot ser tòxic i enterbolir-te l’ànima tornant-se interessant per al propi benefici.

L’inici us pot semblar una mica el dibuix bíblic de la historia de Moisés on el nen és acollit amb amor o fins i tot el inici de la historia d’en Tarzán on el petit infant és acollit per una parella que habita la selva i a la mort d’aquests se n’encarrega la goril·la. Un punt de partida que pot semblar denominador comú però és només un tret de sortida.

La evolució psicològica i emocional d’en Tom i de la Isabel arriba a extrems molt profunds amb unes descripcions molt acurades i molt canviants al llarg del relat. 

Edicions 62 aposta per una nova autora, una nova mestra de la literatura que de ben segur que ens donarà que parlar. 

Una historia que pel seu tramatge pot suscitar reflexions al voltant de temes com el tràfic de blanques o els nens robats. 

Arribarà la Lucy a saber qui és? Si ho arriba a saber, que escollirà fer? Voldrà saber els seus orígens o es quedarà amb els pares que tant acuradament l’han cuidat? Com acabarà el matrimoni dels dos joves?

Personalment, no deixaria escapar aquesta fantàstica història on trobareu aquestes respostes i molt més, un mar d’emocions en una nit de mar picada.