Tu i jo, ara i sempre

Amsterdam ens ofereix una novel·la profunda, que acarona les ànimes i deixa el cor encongit amb les històries que es van entrecreuant. Una novel·la molt humana, on els sentiments de desesperança, pèrdua, dolor i amor es combinen donant lloc a una narració profunda sobre un dels períodes més dolorosos que passa tothom, la pèrdua d’un ésser estimat, una pèrdua que costa molt de superar i que ens marca amb la seva cicatriu de per vida.

La història comença presentant-nos en Sam, un friki informàtic, molt intel·ligent que crea un algoritme per trobar parella a la primera, un programa informàtic capaç de descobrir les veritats amagades en les mentides que els usuaris d’aquests serveis donen per fer més atractiu el seu perfil. 

Gràcies a aquest programa en Sam coneix la seva ànima bessona, l’alè de la seva vida, la llum dels seus dies, la Meredith, una jove molt sensible, empàtica, amb grans aptituds pel màrqueting.

Coses de la vida, l’àvia de la Meredith mort i ella està molt trista, ensorrada i en Sam crea un programa que reprodueix en certa manera la interacció entre la Meredith i ella, un programa que pretén ajudar-la a superar la pèrdua i fer el procés del dol d’una manera més dolça i menys traumàtica.

En Sam anirà millorant el programa i la Meredith juntament amb el seu cosí Dash decideixen que el programa podria ajudar a d’altres persones.

És ètic? Pot ajudar? Dona esperança? Vosaltres ho voldríeu? Us asseguro que aquesta ultima pregunta me l’he formulat del dret i del revés. 

Com en tots els aspectes relacionats amb els sentiments hi haurà detractors que consideraran el programa com una estafa, com una manera de donar falses esperances, però el que no veuen és que també hi ha una part humana molt important, el programa funciona per donar quelcom que l’usuari busca, però també els nostres protagonistes creen vincles amb els usuaris, els escolten, els comprenen i desitgen poder ajudar-los.

Tu i jo, ara i sempre és una història on es mostra que l’amor és etern, que la memòria no oblida encara que sigui dolorós, que l’ànima no té lògica i el cor vol el que vol.

Laurie Frankel, és una autora considerada per la crítica com una de les joves veus de la literatura nord-americana més destacada. La seva ploma és àgil, aporta un tempo adequat a les circumstàncies i és incisiva quan cal,  aconsegueix començar presentant una novel·la lleugera, d’amors per internet i acaba derivant en un anar molt més enllà, tracta el tema de la mort amb sensibilitat sense caure en la cursileria, el seu llenguatge és clar i la construcció dels personatges és molt profunda creant un lligam empàtic amb el lector.

Però al llarg de la història dona un gir més que arrenca alguna llàgrima, una pèrdua provocada per l’aferrament el passat, una lliçó on es mostra que hem de tirar endavant, que deixar passar fulls de calendari no vol dir oblidar o deixar d’estimar, però si cal continuar el camí començat i viure la vida encara que cada dia sigui un esforç.

No deixeu escapar aquesta lliçó de vida, d’amor i de pèrdua.

El francotirador paciente

Por Àngela Sánchez Vicente

Hoy en La Petita Llibreria estamos de enhorabuena ya que tenemos entre manos la novela El francotirador paciente. Una trepidante y espectacular obra de misterio, persecuciones y el mundo del arte urbano.

El aclamado autor Arturo Pérez-Reverte reconocido por sus obras y su mítica serie literaria “Las aventuras del capitán Alatriste”, vuelve con un nuevo concepto y un telón de fondo innovador.

Envuelto en el debate del arte callejero y el mundo grafitero, Alejandra, nuestra protagonista, se ve con el encargo periodístico de seguir la pista de Sniper uno de los promotores de acciones callejeras entre el límite del bien y del mal. 

Sniper es escurridizo como un pez de colores, son muy pocas las personas que conocen su verdadera identidad, su paradero o su rostro haciéndolo el maestro del escapismo y casi un fantasma para nuestra experta en arte urbano.

Una persecución que nos lleva de Madrid a Lisboa y posteriormente de Verona a Nápoles en el intento de descifrar los códigos y los objetivos de este fantasma solitario.

Ambientado en estas ciudades con unas descripciones detalladas y profundas a modo de telón de fondo, nuestros protagonistas muestran y ocultan aquello que son y lo que buscan. 

Se ven, se intuyen, parece que se lleguen a tocar dejando al lector con el “casi” en la boca. 

La huida se detalla por los símbolos urbanos, los sentimientos de perseguido y perseguidora y la infinidad de preguntas que generan el uno en la otra.

¿Qué se esconde bajo la capucha de este kamikaze urbano? ¿Porque huye? ¿Cuál es su misión u objetivo? ¿Lo podrán parar? ¿Le darán caza? 

Interrogantes y más interrogantes que se suceden en el devenir de las páginas con la habilidad de dejar sin aliento al lector y con el sello único del autor.

Aunque trate con personajes que se alejan un poco de los que normalmente protagonizan sus aventuras, nos dibuja con su extraordinaria pluma un thriller innovador, maduro y con un cierto aire de modernidad que acentúan nuestra veneración por tan aclamado autor.

Alfaguara nos brinda la oportunidad de entrar en un mundo donde intentar meterse en la psique de Sniper es el objetivo principal abriendo debate sobre símbolos que vemos en las calles sin darles ninguna importancia.

Una obra maestra y un nuevo acierto por parte del autor que regala a sus lectores la oportunidad de una nueva cita con su prosa aportando la frescura de una primera cita.

No dudéis más e id a su encuentro, seguro que no os arrepentís y pasareis un buen rato leyendo esta aventura rica en matices convirtiéndola en un duelo de inteligencias. 

¿Ganara Alejandra o Sniper? 

Leedlo y lo averiguareis.

Un mar d'emocions

Per Àngela Sánchez Vicente

Des de fa uns sis anys em declaro una seguidora incondicional de les obres d’en Francesc Torralba, per aquells temps va publicar “L’art de saber escoltar” i en unes xerrades universitàries va captar tota la meva atenció doncs combina a la perfecció el seu poder comunicatiu amb l’anàlisi humanista, sociològic i un tant psicològic del nostre context més proper.

A la seva darrera obra, Un mar d’emocions, ens fa un recull de les principals emocions humanes proporcionant-les-hi la dimensió holística per tal que les puguem assimilar en la seva complexitat.

Es fa difícil parlar d’emocions pròpies però encara més és parlar-ne de manera genèrica, anomenant un títol i desenvolupant allò que aquesta genera en l’esser humà i com les podem gestionar per tal d’esdevenir persones que creixen i es desenvolupen en el confort i la tranquil·litat emocional.

Emocions positives com: agraïment, alegria, enamorament, eufòria, pau, serenitat i d’altres de negatives com: por, angoixa, buidor, soledat es donen la mà en aquesta enciclopèdia sobre allò intangible que marca la nostra quotidianitat i la nostra experiència vital.

Crec que el títol és molt adient doncs molt sovint estem a la deriva de les nostres emocions i potser ens aïllem i recreem en les negatives com si fóssim illes envoltades d’aigua i les emocions positives ens permeten fer el salt necessari per poder apropar-nos als altres i mostrar-nos més oberts i amb més predisposició.

Angle aposta per acollir-lo en el si dels seus autors i ens ofereix una edició en tapa dura i plena de detalls. Una portada atractiva, incitadora a la lectura i unes il·lustracions en els tons marins que acompanyen a la lletra donant-li un sentit més complert. Una obra d’art literària.

Un llibre d’art total amb unes il·lustracions que encara fan més agradables la lectura, amb diverses tipologies de lletra i amb diferents mides per emfatitzar el missatge que l’autor ens vol apropar.

Crec que és una obra imprescindible per tothom doncs ja que és entre humans que ens humanitzem, ens ofereix eines per autoregular-nos i instruments per tal de poder percebre les emocions dels altres i potser ajudar-los en el que es pugui.

Ens hem de contagiar de tot allò que la vida ens té deparat i aprendre a fer com si fóssim fotògrafs i transformar allò negatiu en positiu.  

Si voleu fer un amic proper, un conseller, adquirir un mentor o un guia que parla amb paraules planeres us aconsello que us apropeu a aquest gran coneixedor de l’home en la seva essència holística. Us sorprendrà de la manera com parla dels puntals socials que sostenen les relacions interpersonals.

No dubteu a anar al seu encontre. Endinseu-vos en la lectura i al quedar latent a les vostres ànimes arribareu a créixer, a ser millors i, sobretot, a reconèixer-vos i estimar-vos tal com sou.

No et refiïs de Peter Pan

Una de les primeres novel·les negres en majúscules que us volem aconsellar per aquest any és sense cap mena de dubte No et refiïs de Peter Pan de l’aclamat autor John Verdon reconegut per obres exitoses tant en vendes com de cara a la crítica.

Les seves obres predecessores, “Sé el que estàs pensant”, “No obris els ulls” i “Deixa en pau al dimoni” ja ens han mostrat l’univers Verdon on el thriller és el protagonista principal acompanyat de grans dosis de investigacions, enigmes a resoldre i uns personatges que et sorprenen plana a plana convertint al seu narrador en el mestre del suspens, la intriga i la novel·la negra.

Proa aposta aquest cop per un autor aclamat i pel color negre de l’elegància, la maduresa i alhora símil de la foscor tenebrosa de les ments més macabres.

En aquesta novel·la, en Dave Gurney renuncia a la vida estereotipada de jubilat, odia les tardes llarguíssimes i veure com la vida li va passant per davant esdevenint un mer espectador de l’espectacle del món.

La seva apatia i el seu soporífer avorriment es veu alleugerit quan el seu amic i excompany li demana ajuda per reobrir el cas Spatler, un cas que es va tancar de manera precipitada sense proves i en circumstancies més que dubtoses.

Carl Spatler un home riquíssim va ser assassinat per un sicari en el funeral de la seva mare. Mentre totes les mires policials acusen a la Kay i la tanquen a cadena perpetua, les sospites venen perquè li és infidel i sembla que l’amor no era el seu puntal al matrimoni. Son raons suficients? En Jack i en Dave estan convençuts que no.

Un cop més, el nostre amic protagonista es veurà endinsat en un món d’investigació, personatges corruptes, soborns i ments malaltes, tot i que el que més han de témer és el cap mafiós Petros Panikos conegut pels seus seguidors amb el pseudònim Peter Pan. 

En aquesta novel·la veiem com en Dave s’enfronta a una autentica màquina de matar, la persona sense escrúpols i més sinistra que mai ha creuat el seu camí.

Aconseguiran aquest parell descobrir les veritables causes de la mort d’en Carl Spatler? Deslliuraran la seva dona de la cadena perpetua a la que s’ha vist abocada? Descobriran qui és el veritable assassí? Podran deslligar-se de la màfia o s’hauran d’endinsar en aquest món per treure’n aigua clara?

Aquestes preguntes estan resoltes de manera majestuosa i amb el toc característic de l’autor en una novel·la que es fa curta, un llibre al que li demanes més pàgines i desitges que no acabi.

El seu ritme trepidant i enèrgic combina a la perfecció amb el caràcter dels protagonistes donant a la trama una dinàmica espectacular.

Esdeveniments i girs que sorprenen al lector enriqueixen una narració negra plena d’emocions, comportaments humans de justícia i d’injustícia portats al límit igual que l’amor i l’odi. Pols oposats i antònims que es donen la mà de manera constant i sense quedar gens artificial.

Pels seguidors de l’autor és una aposta segura doncs la seva essència hi és present però és un molt bon inici per aquells que encara l’han de descobrir. 

Una gran novel·la on la llum il·luminarà les ombres de la maldat.

Máscara

Bajo una portada que nos traslada a mundos maravillosos y elementos fantásticos encontramos la maravillosa esencia de uno de los padres de la ciencia ficción por excelencia, Stanislaw Lem, que a partir de pedacitos de sus mejores obras seleccionadas por la editorial Impedimenta nos deja acercarnos a su alma, a sus pensamientos, a sus emociones y a su excepcional prosa que ya nos enamoró con “Solaris”. 

Máscara es el relato que le da título a la obra sin desmerecer a las demás que quedan recogidas en esta obra maestra imprescindible para los amantes de la ciencia ficción. 

Estos trece relatos inéditos nos trasladan a la ciencia ficción más dura y purista recurriendo en la temática de los posibles desarrollos tecnológicos y como estos afectarían al desarrollo de nuestras existencias. Robots, cohetes, viajes espaciales, nuevas formas de vida y extraterrestres nos vienen a ilustrar las diferencias culturales que existirían entre los diversos mundos analizándolo en paralelo con el choque de civilizaciones que se da en nuestro planeta en días como hoy.

Diálogos entre instinto y conocimiento, entre aquello intrínseco a nuestra persona y aquello que adquirimos o aprendemos analiza temas tan profundos como la vida, su evolución y su fin a la vez que las emociones que pueden darse a lo largo del camino vital.

Sus relatos son muy diversos a la vez que conservan un hilo invisible que los enlaza a todos, las reminiscencias filosóficas y el regusto que deja latente en la mente es en base el mismo. 

Para enumeraros alguno os recomiendo que prestéis atención a “La rata en el laberinto”, una de sus obras de juventud en que capta la ciencia ficción a la vez clasificable como ciencia estudiada con un aderezo de fantasía. Otro que merece una mención especial es “Moho y oscuridad” un relato donde lo efímero y los experimentos salen a la luz.

La tarea de traducción de Joanna Orzechowska merece un reconocimiento pues sin su esmerado y sentido trabajo no podríamos gozar de estos relatos del autor polaco.

Lo que me acaba de enamorar del autor es su rebeldía y su odio por las etiquetas, el mismo fue nombrado miembro de honor de la asociación de escritores de ciencia ficción y fantasía americana pero fue expulsado ya que no se sentía identificado con el colectivo y afirmó que la ciencia ficción norteamericana era de muy baja calidad literaria y prefería centrarse en buscar nuevas ideas, nuevas historias y mejores maneras de contarlas.

Estos trece relatos capitaneados por Máscara no os dejaran indiferentes, si sois seguidores de autores como H. G. Wells u Orson Scott Card veréis las diferencias que existen entre estos dos maestros y este nuevo amigo que hoy os presentamos. En teoría trabajan sobre el mismo género pero el humanismo, las preguntas filosofales y las reflexiones de Lem no tienen comparación con nada de lo que he leído vinculado al género.

Conocedlo, descubridlo, dejad que os hable y se convertirá en un referente literario a venerar.