diumenge, 12 de gener de 2014

Tu i jo, ara i sempre



Amsterdam ens ofereix una novel·la profunda, que acarona les ànimes i deixa el cor encongit amb les històries que es van entrecreuant. Una novel·la molt humana, on els sentiments de desesperança, pèrdua, dolor i amor es combinen donant lloc a una narració profunda sobre un dels períodes més dolorosos que passa tothom, la pèrdua d’un ésser estimat, una pèrdua que costa molt de superar i que ens marca amb la seva cicatriu de per vida.

La història comença presentant-nos en Sam, un friki informàtic, molt intel·ligent que crea un algoritme per trobar parella a la primera, un programa informàtic capaç de descobrir les veritats amagades en les mentides que els usuaris d’aquests serveis donen per fer més atractiu el seu perfil. 

Gràcies a aquest programa en Sam coneix la seva ànima bessona, l’alè de la seva vida, la llum dels seus dies, la Meredith, una jove molt sensible, empàtica, amb grans aptituds pel màrqueting.

Coses de la vida, l’àvia de la Meredith mort i ella està molt trista, ensorrada i en Sam crea un programa que reprodueix en certa manera la interacció entre la Meredith i ella, un programa que pretén ajudar-la a superar la pèrdua i fer el procés del dol d’una manera més dolça i menys traumàtica.

En Sam anirà millorant el programa i la Meredith juntament amb el seu cosí Dash decideixen que el programa podria ajudar a d’altres persones.

És ètic? Pot ajudar? Dona esperança? Vosaltres ho voldríeu? Us asseguro que aquesta ultima pregunta me l’he formulat del dret i del revés. 

Com en tots els aspectes relacionats amb els sentiments hi haurà detractors que consideraran el programa com una estafa, com una manera de donar falses esperances, però el que no veuen és que també hi ha una part humana molt important, el programa funciona per donar quelcom que l’usuari busca, però també els nostres protagonistes creen vincles amb els usuaris, els escolten, els comprenen i desitgen poder ajudar-los.

Tu i jo, ara i sempre és una història on es mostra que l’amor és etern, que la memòria no oblida encara que sigui dolorós, que l’ànima no té lògica i el cor vol el que vol.

Laurie Frankel, és una autora considerada per la crítica com una de les joves veus de la literatura nord-americana més destacada. La seva ploma és àgil, aporta un tempo adequat a les circumstàncies i és incisiva quan cal,  aconsegueix començar presentant una novel·la lleugera, d’amors per internet i acaba derivant en un anar molt més enllà, tracta el tema de la mort amb sensibilitat sense caure en la cursileria, el seu llenguatge és clar i la construcció dels personatges és molt profunda creant un lligam empàtic amb el lector.

Però al llarg de la història dona un gir més que arrenca alguna llàgrima, una pèrdua provocada per l’aferrament el passat, una lliçó on es mostra que hem de tirar endavant, que deixar passar fulls de calendari no vol dir oblidar o deixar d’estimar, però si cal continuar el camí començat i viure la vida encara que cada dia sigui un esforç.

No deixeu escapar aquesta lliçó de vida, d’amor i de pèrdua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada