L'arquitecte de somnis

Per Àngela Sánchez Vicente

L’arquitecte de somnis, una novel·la que ens explicarà la veritable història de la Pedrera, ens farà sentir orgullosos de la terra catalana que trepitgem i alhora ens donarà la possibilitat de conèixer de manera holística al geni per excel·lència del modernisme mundial.

Un landscape sobre la ciutat comtal narrat amb l’amor d’una autora catalana, Teresa Roig, la seva ploma ens ofereix una novel·la que amaga mil fotografies en blanc i negre, que poc a poc i en el decurs dels capítols agafen colors depenent dels sentiments dels propis protagonistes que varen tenir a veure en el procés de construcció de la casa Milà.

Un viatge als enigmes de la ciutat, del temps passat, personatges reals que interactuen amb d’altres ficcionats creant l’atmosfera atractiva i fidedigna de l’època que se’ns retrata. 

Gràcies al profund treball de documentació sobre l’arquitecte, la persona i el somiador alhora que els costums, les relacions humanes i la burgesia catalana és una novel·la tant reveladora que esdevé una eina didàctica essencial per als estudiosos de l’arquitectura i l’art modernista.

Trets característics com la natura, els materials, les seves interpretacions en el procés creatiu i les crítiques que va rebre estan plasmats de manera sublim al relat.

Columna aposta per una història amb un fil conductor màgic, tan versàtil i sinuós com les línies del propi Gaudí. Quantes vegades hi haurem passat per davant sense preguntar-nos les motivacions de la seva ideació, construcció, qui hi vivia, qui hi viu a l’actualitat... són tantes les preguntes que no acabaríem mai, però la força narrativa de l’autora ens les respon totes amb elegància, subtilesa, trames que giren i desemboquen sempre a la gran protagonista de l’aventura urbanística.

Després de la lectura d’aquesta obra el que us puc assegurar és que no veureu La Pedrera com abans, la Teresa Roig ens organitza una cita a cegues entre l’Antoni Gaudí, el nostre esperit lector i la nostra ànima catalana.

Aconsegueix de manera espectacular situar-se a la retina de l’arquitecte per narrar tota una historia que sempre estarà viva i latent al bell mig de la ciutat ampliada per Cerdà, m’emociona profundament amb l’amor i dedicació que treballava i les ganes que tenia de la protecció dels seus edificis al llarg dels anys i sobretot la seva integritat un cop ell ja no hi fos.

No us la perdeu i sortiu a l’encontre d’aquesta joia que esdevindrà amb el pas del temps una de les millors novel·les ambientades a Barcelona i, en especial, en la cruïlla que ocupa la casa Milà.

Una novel·la que us enamorarà, us traslladarà a sentiments patriòtics i intimistes, odi, amor i la força de la voluntat us animaran a somiar i a rellegir la historia aprofundint en un món tan complex com ric en matisos retratat en aquesta obra mestra.

Un llibre colpidor que accepta més d’una lectura per a tots els enamorats de Barcelona. Barcelona, t’estimo!

La senyora Dalloway

Per Maria Valle Viña

 

La editorial RBA amb la seva col·lecció Les ales esteses ens presenta amb una edició elegant la novel·la de Virgina Woolf “La senyora Dalloway” traduïda al català de la ma de Dolors Udina.

La novel.la es situa a Londres, un dia de juny de 1923. La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d’un important membre del Parlament britànic, mare d’una filla adolescent i amfitriona perfecta, està embarcada en l’organització d’una festa que ha de celebrar a la tarda. 

Durant els preparatius va amunt i avall de la capital anglesa, es troba amb amics i coneguts, i es replanteja fets del seu passat: la relació amb un antic pretendent, amb una amiga afectuosa... Al llarg de la mateixa jornada, però lluny de la laboriositat festiva de la senyora Dalloway, un veterà de la Primera Guerra Mundial, Septimus Warren Smith, intenta gestionar com pot els horrors al·lucinatoris que el turmenten i la marginació social en què ha caigut.

Dues trames que s’entrellacen en aquesta obra que posa en relació la comèdia de costums satírica i la tragèdia d’una vida. El flux de consciència, la realitat filtrada a través del món interior, que ens revela els pensaments, els records, les impressions i el caràcter dels personatges. 

Virginia Woolf, la seva autora, va néixer a Londres el 25 de gener de 1882  i es va suïcidar amb 59 anys, va ser una escriptora anglesa. Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare Sir Leslie Stephen. Mai no va anar a escola, els estudis els va fer a casa seva. La seva tècnica de monòleg interior i estil poètic es consideren entre les contribucions més importants de la novel·la moderna. 

La narrativa lírica de Virginia Woolf, perfecciona la seva tècnica. Al fragmentar el temps narratiu i al modular una multiplicitat de situacions, Virginia Woolf aspira al seu “intuir-ho tot” la mateixa autora explica que la feina d’un escriptor és trobar la relació correcta entre el jo que coneixem i el món exterior. 

La senyora Dalloway és una novel·la abstracta i complexa, plena de pensaments interiors i d’un caràcter molt profund. Una obra contemporània a la seva època i molt original. Un llibre amb una sensibilitat i emocions especials.

Una família feliç

David Safier és un mag de les paraules, un geni de la metàfora, un mestre de les histories i un rei en un regne una mica esbojarrat.

Amb la seva primera novel·la “Maleït Karma” em va conquistar, i amb la seva darrera novel·la “Mu!” publicada per Empúries he esdevingut una lectora fidel, i per aquest motiu no podia estar-me’n de buscar altres títols, edicions labutxaca acaba de publicar “Una família feliç”, un encert en tota regla.

Per aquells que no conegueu encara la prosa de David Safier veureu que les seves histories són iròniques, fresques, metafòriques, amb dobles lectures i sobretot són una via d’escapament de lectures avorrides, pesades i metòdiques. No crec que es pogués definir la seva manera de veure la vida com atípica, però sap donar aquell toc d’efecte que queda entre la mala llet i l’alliçonament.

Començar a llegir una de les seves novel·les és com quedar atrapat en un món paral·lel, costa molt deixar de llegir-les, són seductores i enganxen al lector de mala manera.

Una família feliç parla d’una família que podria ser la meva o la vostra, tots molt ben avinguts, almenys de cara la galeria, tots ens estimem molt, però a vegades t’entren ganes de demanar espai, temps de tranquil·litat, o simplement aquells petits detalls que es donen per sobreentesos, una mirada, una paraula fossin més presents dia a dia.

Doncs bé, amb aquests sentiments l’autor ens presenta una família una mica disfuncional i en hores baixes, la mare està cansada i es sent poc valorada, el pare només treballa i sembla invisible, la filla adolescent es sent incompresa i el menut de la família no sap treure faves d’olla. 

Una nit són maleits per la Baba Yaga, una bruixa que transforma la família Wünschmann en la versió moderna de la família Monster, l’Emma canvia les arrugues per la pell d’una vampiressa, en Frank és en Frankenstein, la Fee canvia l’adolescència per l’edat d’una mòmia i en Max s’haurà d’espavilar com a home llop. 

Diuen que la família la formen aquells amb qui comparteixes llaços de sang, però l’autor ens mostra que la família també la formen aquelles persones que ens estimen i estan disposades a arriscar-ho tot per ajudar, i en això li dono tota la raó.

Els Wünschmann hauran de descobrir que és allò que realment els fa Happy per poder tornar a ser essers humans, el problema serà que per la seva nova vida es creuaran personatges seductors com Dràcula, eterns enamorats com Imhotep o gotziles amb ganes de brega i també secrets del passat que sortiran de sota les estores.

Tots ells hauran de superar les seves pors i inseguretats, redescobrir el significat real de la seva família i fer front a un futur que els depara noves aventures.

Una metàfora sobre el rol que cadascú té dins la seva unitat familiar i com, en el fons, passi el que passi, aquells que t’estimen i tu estimes mai deixaran que petiteses com l’aspecte o un dia de mala lluna us allunyin. No sempre som una família feliç, però si ens estimem és l’únic que compta.

La casa y el cerebro

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os queremos acercar una novela que nos muestra como la oscuridad que nos protege también nos puede asustar, La casa y el cerebro es una obra maestra de la literatura sobrenatural inglesa.

En una atmosfera grisácea, azul oscuro y negra encontramos a nuestro narrador protagonista que desafiará sus temores y los consejos de sus seres más cercanos decidiendo pasar una noche en una casa encantada con la única compañía de su perro y su criado.

Un ser fantástico atrapado en una habitación parece tomar el control de los espeluznantes hechos que vivirá el aventurado inquilino.

Fantasmas, espectros, espíritus, apariciones, distintas formas de nombrar a lo innombrable. Pero, también, un fantasma es esa sombra que los nubla, esa angustia que los cubre como un manto invisible.

Edward Bulwer-Lytton, el gran maestro de lo fantasmagórico y la tensión temerosa que atrapa desde un inicio y no te suelta hasta cerrar el libro de algún susto, nos muestra toda su brillantez en esta novela ágil, dinámica y rapidísima de leer. 

Es un paseo por caídas de luces, muebles y objetos que se mueven a voluntad a la vez que una reflexión sobre como el inconsciente nos hace tener temores preconcebidos a determinados sitios, personas u objetos por la fama que tienen. La maldad, la crueldad, la ferocidad y la oscuridad son fantasmas que los humanos pueden ver porque creen en ellos.

Podemos decir que hacen un pulso la casa y el cerebro de nuestro amigo que domina sus miedos hasta averiguar el porqué de los hechos paranormales.

La fantástica traducción de Arturo Agüero Herranz nos permite disfrutar de las descripciones tenebrosas, de luces y sombras que salían de la pluma de tan ilustre autor, un hombre que a través de investigación mezclada con ficción creaba los mejores relatos de miedo opacando obras tan ilustres como “El fantasma de Canterville” y “El cuervo”.

De nuevo, gracias a la editorial Impedimenta tenemos entre manos una obra clásica que no ha perdido ni un ápice de chispa ni de intriga. Una selección de obras que nos acercan a aquello contemporáneo a nuestros bisabuelos, las obras que dieron que hablar en sus días y no deben morir en el decurso del tiempo.

Una novela que se hace corta, que sabe a poco y parece que se podría haber estirado un poco más aunque dicen que lo bueno viene en frasco chico y si breve, dos veces bueno. 

Os la recomiendo, yo no me perdería un viaje a la Inglaterra del siglo XIX en un clima de pasillos oscuros y ruidos de extraña procedencia. Ir al encuentro de sombras en las sombras.

Una novela con mucho poder comunicativo con el lector que hará las delicias de los amantes del género y de la literatura clásica. Una novela victoriana que se aleja al estereotipo de las mujeres hermosas que beben té con pastas en jardines majestuosos con sus mejores galas y joyas por doquier.

Eso sí, una recomendación a modo de prospecto farmacológico: léase con la luz encendida y en las horas centrales del día pues por la noche todos los gatos son pardos.

Yo te quiero

Suma de letras nos presenta el final de la trilogía de Irene Cao, una serie que empezó con “Yo te miro” y “Yo te siento”, dejando para el final “Yo te quiero”, tres títulos que reflejan el espíritu de la trilogía como si el lector conociera a sus personajes, primero nos fijamos en sus personalidades, en sus aspectos, en aquello que vemos, poco a poco nos introducimos en su mundo, los empezamos a comprender, los sentimos como viejos amigos, los cuales comparten sus confidencias con nosotros y finalmente nos enamoramos de sus historias, nos perdemos en los paisajes italianos.

Dicen que a veces hay que tocar fondo, caer y caer, hasta tocar el suelo con todos tus huesos, has de romperte en mil pedazos, dejarte llevar, abandonar el camino y quedarte solo para por fin reencontrarse con uno mismo y dejar de estar solo, a partir de ese momento catártico podemos empezar a reconstruir aquella persona que fuimos antes de caer, nunca palabras savias fueron tan acertadas como estas para mostrar la Elena que se encierra y esconde en Yo te quiero.

Leonardo le ha roto el corazón, ella ha desgarrado su relación con Filippo, se ha despachado con su amiga del alma Gaia y Paola se aleja de ella aunque siguen compartiendo piso.

Una Elena fría e insensible que sobrevive entre copa y copa, y desfila cada noche con un hombre distinto, con el corazón destrozado solo desea sentir y olvidar, pero cuanto más trata de olvidar más recuerda y cuanto más intenta sentir más insensible se siente. Un caparazón cada vez más grueso cubre nuestra vieja Elena.

Todo cambiará gracias a Lucrezia, el ancla de su mal, y un trágico accidente que la lleva al hospital donde se reencontrara con Leonardo, juntos intentaran resarcir sus corazones en la isla de Estrómboli, un lugar idílico, un pequeño paraíso escondido a plena vista donde palpita el corazón de la Tierra, el volcán Iddu.

Un lugar que quedo en el recuerdo de muchos cinéfilos gracias a la película “Stromboli, terra de Dio” de Rossellini y protagonizada por Ingrid Bergman y que yo he descubierto gracias a la mención de ella en la novela.  

¿Podrá el tiempo y el amor recomponer a Elena y a Leonardo? Dicen que no importa el final del viaje, sino el camino recorrido, y a ellos aún les queda camino por recorrer.

Una novela que deja atrás la sensualidad y picardía para embarcarse en un viaje donde los sentimientos fluyen libremente encontrando su camino página tras página.

La prosa fluida de la autora y sus descripciones que crean imágenes vívidas en la mente del lector, crean con el paisaje un personaje nuevo que interactúa de manera muy directa marcando tempos distintos, calmas en Estrómboli, dinámicas más rápidas en Messina e incluso caóticas en Roma.

Nada mejor para termina que un toque especial a una pareja que nos ha regalado momentos gloriosos llenos de lujuria, de sentimientos profundos y de perdida.  Una trilogía donde los personajes secundarios crean ambiente de familiaridad y el arte del gusto y el sabor combina a la perfección con el arte que se esconde tras firmas de pintores y escultores pasados. Un choque entre lo moderno y lo clásico, entre el pasado y el presente que catapultará al lector al futuro.