Una família feliç

David Safier és un mag de les paraules, un geni de la metàfora, un mestre de les histories i un rei en un regne una mica esbojarrat.

Amb la seva primera novel·la “Maleït Karma” em va conquistar, i amb la seva darrera novel·la “Mu!” publicada per Empúries he esdevingut una lectora fidel, i per aquest motiu no podia estar-me’n de buscar altres títols, edicions labutxaca acaba de publicar “Una família feliç”, un encert en tota regla.

Per aquells que no conegueu encara la prosa de David Safier veureu que les seves histories són iròniques, fresques, metafòriques, amb dobles lectures i sobretot són una via d’escapament de lectures avorrides, pesades i metòdiques. No crec que es pogués definir la seva manera de veure la vida com atípica, però sap donar aquell toc d’efecte que queda entre la mala llet i l’alliçonament.

Començar a llegir una de les seves novel·les és com quedar atrapat en un món paral·lel, costa molt deixar de llegir-les, són seductores i enganxen al lector de mala manera.

Una família feliç parla d’una família que podria ser la meva o la vostra, tots molt ben avinguts, almenys de cara la galeria, tots ens estimem molt, però a vegades t’entren ganes de demanar espai, temps de tranquil·litat, o simplement aquells petits detalls que es donen per sobreentesos, una mirada, una paraula fossin més presents dia a dia.

Doncs bé, amb aquests sentiments l’autor ens presenta una família una mica disfuncional i en hores baixes, la mare està cansada i es sent poc valorada, el pare només treballa i sembla invisible, la filla adolescent es sent incompresa i el menut de la família no sap treure faves d’olla. 

Una nit són maleits per la Baba Yaga, una bruixa que transforma la família Wünschmann en la versió moderna de la família Monster, l’Emma canvia les arrugues per la pell d’una vampiressa, en Frank és en Frankenstein, la Fee canvia l’adolescència per l’edat d’una mòmia i en Max s’haurà d’espavilar com a home llop. 

Diuen que la família la formen aquells amb qui comparteixes llaços de sang, però l’autor ens mostra que la família també la formen aquelles persones que ens estimen i estan disposades a arriscar-ho tot per ajudar, i en això li dono tota la raó.

Els Wünschmann hauran de descobrir que és allò que realment els fa Happy per poder tornar a ser essers humans, el problema serà que per la seva nova vida es creuaran personatges seductors com Dràcula, eterns enamorats com Imhotep o gotziles amb ganes de brega i també secrets del passat que sortiran de sota les estores.

Tots ells hauran de superar les seves pors i inseguretats, redescobrir el significat real de la seva família i fer front a un futur que els depara noves aventures.

Una metàfora sobre el rol que cadascú té dins la seva unitat familiar i com, en el fons, passi el que passi, aquells que t’estimen i tu estimes mai deixaran que petiteses com l’aspecte o un dia de mala lluna us allunyin. No sempre som una família feliç, però si ens estimem és l’únic que compta.