Demana'm el que vulguis o deixa'm

Per fi arribem al final del llarg viatge al qual ens ha convidat la Megan Maxwell. La trilogia s’acaba amb un títol força clar Demana’m el que vulguis o deixa’m, la pregunta és qui dirà aquestes paraules i quin deu ser el detonant de tal dramatisme.

Hem gaudit amb Demana'm el que vulguis i amb Demana'm el que vulguis, ara i sempre, però el final s’apropa, una història d’amor intens i atrevida, plena de morbositat i erotisme, en què els protagonistes lluitaran per preservar la seva relació, encara que el preu que hauran de pagar per fer-ho sigui massa alt. Només us donaré una pista i perquè la trobareu a la contraportada, una revolució hormonal està a punt per envair Munich.

Arribem al punt on després de llegir els tres volums i descobrir tots els secrets de la trilogia, un es pregunta quina diferencia hi ha entre aquesta i d’altres més reconegudes, i com que les comparacions són odioses no les mencionarem i que cadascú pensi en la que vulgui. 

La veritat és que aporta aspectes molt diversos, si ens centrem en la trama més eròtica, la veritat és que no és gens suau, parla de temes que molt pocs autors han gosat plasmar, no deu haver sigut gens fàcil construir una relació entre personatges tan complexa i alhora tan morbosa. 

Us recomanaria que busquéssiu la definició de morbo a la viquipedia, però crec que aquest únic terme amb un vast significat va deixant-se conèixer al llarg de la trilogia.

Jo em quedo amb els petits detalls, la relació de la Judith amb la seva família, la família de l’Eric, la fidelitat dels amics, la importància de figures paternes per un nen, un arbre de Nadal vermell, una competició a la Wii, l’hora del culebrot o fins i tot el descobriment d’un James Bond que potser ha trobat la forma per les seves sabates.

labutxaca m’ha sorprès, s’ha arriscat molt, ha fet una acurada traducció a càrrec de Núria Parés, Marta Marfany i Josep Alemany, mantenint molts castellanismes, donat que la Judith és de Jerez i viu a Madrid, ens regala frases impronunciables en alemany i construeix un tot on el lector podrà perdre’s.

Crec que les millors paraules per acomiadar una trilogia serien les de la pròpia autora dedicades a les seves “Guerreres Maxwell”.

De tot cor per a les meves boges i meravelloses GUERRERES MAXWELL. Com vosaltres dieu: “On n’hi ha dos n’hi ha tres!”. Espero que l’Eric i la Jud us tornin a enamorar.

I jo us vull recomanar 

Una trilogia amb banda sonora incorporada.

Demana'm el que vulguis, ara i sempre

Avui us presentem la segona part de la trilogia de la Megan Maxwell, sota el títol Demana’m el que vulguis, ara i sempre.

No desvelaré gaire de la trama ja que si us vaig captivar per llegir la trilogia amb Demana’m el que vulguis, no voldria fer-vos un spoiler i treure’us les ganes de descobrir que més s’hi amaga.

La historia de la parella Eric, alies Iceman, i de la Judith, alies Jud o moreneta, ha passat per un mal moment, en el moment de començar estan separats i un dels dos haurà de baixar del burro si volen salvar l’amor que es tenen. Dos personatges que s’enfronten als seus malsons, les seves diferencies els apropen i els allunyen amb forces equidistants, però són tan tossuts que la prova de fe a superar no és gens fàcil.

Descobrirem la vida a Jerez, on la Judith es refugia a casa del seu pare i viurem una estada a Munich on coneixerem la família de l’Eric, la seva mare Sonia, una dona jove d’esperit, la seva germana Marta, metgessa i enrotllada, en Flyn el nebot de l’Eric de deu anys que s’ha entossudit en fer-li la vida impossible a la Judith, la Simona i en Norbert, el servei de la casa de l’Eric, i algun dels seus amics, com en Björn, la Frida i l’Andrés, o en Dexter.

Un dels personatges més importants és la Hannah, la germana de l’Eric que va morir en un accident i que va deixar al càrrec del seu germà el seu fill. Un aspecte que marcarà molt el caràcter protector i extremadament controlador de l’Iceman.

D’una novel·la eròtica pocs esperarien una profunditat digne, però el turment que pateix el petit Flyn i com un nen envellit i rondinaire recupera la seva infantessa, demostra que etiquetar una novel·la sota un sol aspecte seria un error colossal, cosa que demostra amb la seva aposta el segell labutxaca.

Però com en la majoria de histories d’ell i ella, en aquesta no hi podia faltar la ex amb ganes de brega, les discussions per les coses més absurdes i veritats que aniran fent obrir els ulls al lector sobre les brases que s’amaguen sota les flames, unes flames que comencen a ser un caprici de tots dos.

En aquesta podreu descobrir les grans diferencies culturals que s’estableixen entre Alemanys i Espanyols, el caràcter obert d’uns i tancat dels altres, la neu freda de l’hivern i la calor sufocant de l’altre.

Un dels detalls que més m’ha agradat a sigut la picada d’ullet de l’autora a les seves lectores, la Judith té unes amigues al facebook de les quals parla amb el sobrenom de les “Guerreres Maxwell”, crec que totes les seves lectores estaran encantades de veure-s’hi reflexades.

Voleu una recomanació per aquesta segona entrega?

Demana'm el que vulguis

El segell labutxaca ens presenta una trilogia sensual, eròtica, calenta on conflueixen aquests aspectes amb d’altres més mundans com la família, els amics, la feina. Una trilogia morbosa de la qual intentarem desgranar pas a pas i títol a títol allò que la seva autora Megan Maxwell etiqueta sota la paraula morbo.

Per comença us farem cinc cèntims de l’autora, Megan Maxwell és una reconeguda i prolífica escriptora de novel·la romàntica. Filla de mare espanyola i pare nord-americà.

L’estiu del 2012 va començar a publicar aquesta trilogia, convertint-se en un fenomen editorial extraordinari.

El primer títol és Demana’m el que vulguis, i com en tota bona trilogia hi trobarem una presentació molt acurada del personatges principals i d’alguns secundaris, s’introdueix el fil conductor de la historia i algunes de les seves ramificacions.

La prosa de l’autora és molt dinàmica, no deixa respirar al lector i tot i que és molt explicita en els capítols més calents sap mantenir l’atenció a la historia en si, no és només una novel·la que fa pujar els colors als més puritans, sinó que també és una historia humana on el cor es trenca i es torna arreglar, encara que queda tocat.

Els nostres protagonistes són l’Eric Zimmerman, un empresari alemany, fred, calculador, manaire, controlador, caparrut i en molts moments un imbecil integral, però, sempre hi ha un però, és un home tendre quan vol i molt experimentat en el terreny horitzontal. Ella és la Judith, alegre, simpàtica, vitalista, amb un caràcter del dimoni, una moreneta de Jerez. Junts són el gel i el foc, pols oposats que s’atrauen. 

Ella descobrirà amb ell a gaudir del sexe desinhibit, la seva faceta de voyeur i acceptarà formar part dels seus jocs de fantasia i erotisme. Ell descobrirà que les dones poden ser molt sinceres, que l’amor fa mal i que la llum de la Judith comença a desglaçar el seu cor ferit.

Una historia amb uns personatges forts, amb molt caràcter, que sembla que es puguin menjar el món, però que en moments puntuals el món se’ls menja a ells. 

Aquesta primera part es centra en el descobriment entre ells, ell és el director de l’empresa on treballa la Judith, us trobareu amb situacions laborals, trobades inesperades i presentacions de personatges secundaris com alguns dels amics de la Judith, el seu pare, un home molt intel·ligent, la seva germana i la seva neboda Luz, una criatura exasperant, curiosa i molt natural. Una d’aquelles personetes que es fan estimar.

Una recomanació, quan acabeu amb aquest volum no us oblideu de veure:

Valeria en blanco y negro

Detrás de unas medias a topos se esconde nuestra querida Valeria, en la tercera entrega de la saga nos encontramos con Valeria en blanco y negro a la cual los topos no le sientan muy bien, ¿será una metáfora donde las rayas son Víctor y los topos Bruno?

Para todos aquellos que no habéis descubierto a Valeria os estáis perdiendo una historia actual, de un grupo de amigas que se enfrentan a la vida con sus sonrisas y sus lágrimas, con los hombres que desfilan por ella, algunos de los cuales se quedan y otros se marchan, o los echan, el trabajo, la crisis, la familia…

Conoceréis a Valeria, Lola, Carmen y Nerea en “En los zapatos de Valeria”, y descubriréis como se desarrolla su vida en “Valeria en el espejo”. 

En Valeria en blanco y negro descubriréis como Valeria intenta vivir sin Víctor y cae en los brazos de Bruno, como Lola se encapricha de Rai, un joven más maduro de lo que parece, Carmen se enfrenta a su boda con Borja y Nerea empieza a descubrir que la Nerea  la Fría no le gusta nada y quiere desterrarla.

Tal y como nos dice el título esta entrega es en blanco y negro, ha perdido parte del color, quizás por la falta del dramatismo de la pareja Valeria – Víctor, o quizás dado que las entregas anteriores eran muy buenas y siempre se espera más. 

Cierto es que presentar una tercera parte de una cuatrilogia es difícil, tenemos la explosión que cautiva en la primera entrega, la aparición de los grandes conflictos internos y con el mundo en la segunda, en la tercera parece que las cosas se asientan menos al final donde Elísabet Benavent sabe cómo dejarnos esperando un final que apunta maneras y dentro de muy poco descubriremos el final en “Valeria al desnudo” donde en su portada han vuelto las rayas a las medias.

Esta entrega reparte mejor el protagonismo entre las cuatro amigas, me gusta mucho el giro que la autora le ha dado a Nerea, una guerrera dormida que descubre por fin como descongelarse, una bella durmiente que despierta, aunque no por un beso del príncipe azul, ¿o quizás sí?. Carmen vuelve loca a Borja con los preparativos de la boda, Lola se siente mayor pero hay que recordar que Lola es un dedo corazón erguido con estilo, y Valeria sigue con su drama personal, donde su mente siempre deriva en Víctor pero su espacio lo empieza a ocupar Bruno, un personaje poco usual, maduro en muchos aspectos, tierno y una fiera. El que nos queda en discordia es Víctor, él solito se ha hecho la cama y se siente descolocado, tendrán perdón sus errores, descubrirá lo que su corazón intenta decirle… deberemos esperar hasta el final.

Valeria os está esperando para compartir con vosotras su vida, sus sueños y sus dolores de cabeza, una historia a la que le falta el capítulo final y que nos deja con esta entrega con el corazón en un puño.

Suma de Letras ha conseguido cautivar a una gran legión de fans con Valeria. Si os preguntáis quien es ella bien os podría responder que es vuestra vecina, vuestra amiga, o quizás vosotras mismas. Valeria no es un arquetipo de mujer, simplemente es Valeria y por eso la queremos.

El Guardián

Random nos ofrece la entrega número veintiuno de la saga de los Cazadores Oscuros, El Guardián transportará a sus lectores a los dominios de Noir y Azura, dioses primigenios que reinan en el infierno de Azmodea, donde las peores torturas y castigos  serán aplicados con mano de hierro por estos y sus demonios. 

Durante milenios, el Guardián ha sido esclavo de ellos, un semidiós renegado por su padre, el Dios egipcio Set, abandonado por su madre y recogido por una familia de chacales que lo vendió a Noir por una pocas monedas.

Ahora tendrá la oportunidad de abandonar la tortura si consigue aquello que sus amos desean con desesperación, una llave capaz de abrir el Olimpo y destruir sus Dioses. En su búsqueda conocerá a Lydia, una cazadora Onírica dispuesta a pelear y morir por salvar a Solin, un Dios Onírico, su mentor y quizás algo más.

Dos personalidades muy diferentes que lucharan con todas sus fuerzas para conseguir lo que más desean, aunque descubrirán con el tiempo que las apariencias engañan y que existen las segundas oportunidades.

Seth, el Guardián, no ha conocido el amor, el cariño, la generosidad ni la bondad, su vida ha sido dolor, sufrimiento, traición y repudia. Lydia, confía en la gente, en la humanidad, en la lealtad y en la palabra dada. ¿Podrá Lydia mostrarle el mundo a Seth como ella lo ve? ¿Sobrevivirán a los ataques de Noir?

Una aventura un poco floja, donde los seguidores de la saga se reencontraran con personajes conocidos como Jaden, Madoc, Delfine, el Clan Peltier, Colt, Carson, Aime y Fang, y personajes nuevos de la rama mitológica egipcia como la Diosa egipcia de la justicia Maat y su fiel servidor Maahes.

Una entrega donde el personaje femenino encarna la valentía, la esperanza y la voluntad de lucha, no se trata de una princesa en apuros, Lydia es toda una luchadora y no cejara en su empeño por obtener lo que desea.

Creo que los títulos de la saga que están saliendo en edición reducida o formato económico de manera directa son como entreactos o epílogos entre las demás, rescatan a pocos personajes y la narración parece un poco precipitada, son un preámbulo para el próximo título que se avecina, en este caso “Tiempo sin tiempo” que publicara Plaza & Janés en menos de un mes. 

Son una fórmula muy atractiva para atrapar a nuevos lectores e introducirlos en un mundo mítico, cautivador, singular y único.

Sherrilyn Kenyon se ha convertido, gracias a su serie de los Cazadores Oscuros, en un auténtico fenómeno en Estados Unidos. Cada nueva entrega entra en la lista de los más vendidos de The New york Times, Publishers Weekly y USA Today. Traducida a veintiocho idiomas y con más de dieciocho millones de ejemplares vendidos en todo el mundo.

Podéis visitar su web www.dark-hunter.com donde las puertas del cielo y del infierno se abrirán de par en par para vosotros.