MU!

David Safier, autor que ens va conquistar amb la seva novel·la Maleït Karma, ens presenta la seva última publicació de la ma de l’Editorial Empúries. 

La novel·la MU!, una esbojarrada i hilarant història sobre una vaca valenta, la Lolle, les seves amigues Raventó, la qual amaga un secret, la Hilde un tros de pa, la Susi, que ben bé molt amiga no és, però davant les dificultats sap estar a l’alçada, en Champion, un toro amb la memòria confosa i algú molt especial, un personatge que us transportarà a Maleït Karma, en Giacomo un gat italià.

A MU! Descobrireu que la vida de les vaques no és tan plàcida com sembla, pasturen, juguen a xutar tifes, passen l’estona i bàsicament esperen la seva fi. Els nostres protagonistes descobreixen les intencions del seu granger i decideixen fugir a una terra llunyana on en Giacomo els ha explicat que hi ha igualtat entre les vaques i els toros, que els humans no se’ls mengen i on la vida és plàcida, un lloc anomenat Índia. 

Però no tots els personatges són adorables, també patireu amb l’Old Dog, un gos retornat de l’infern que decideix destruir la possible felicitat de la Lolle. El viatge serà més que accidentat, navegaran per terra, mar i aire, però el millor de tot és la ironia i els sentiments tan adults que amaga una portada tan infantil.

L’autor posa de manifest veritats com la capacitat de les vaques a fer coses millors que els toros, que si un busca sempre la perfecció no podrà mai gaudir de les coses que té, i a la meva manera de veure la més interessant, la felicitat també és descobrir tot el que hi ha al teu interior.

Aquestes reflexions s’apliquen perfectament als humans, però realment és molt curiós com es barregen els aspectes característics de les vaques amb els nostres, el sentiment de família, d’amistat d’unió són intrínseques en tot esser viu, sempre hi ha excepcions, però només per confirmar la regla. Parlar en metàfores, donar veu als animals o clicar l’ullet a algun conte infantil, només són alguns dels aspectes que captiven al lector.

Vaig començar la novel·la tenint força fresca Maleït Karma, en part ja sabia que em podia esperar, però m’he equivocat i de lluny, un cop entres en la història, rius, t’entren ganes de fer pipi (ja ho entendreu) i quedes atrapat en la travessia cap al paradís de les vaques. A més cal dir que la novel·la ens explica la llegenda de la Deessa Naia, com va crear el món i la seva història amb en Hurlo.

No us deixeu perdre la oportunitat de descobrir que vol dir MU!, una paraula tan petita amb un significat tan gran, una aventura que gaudireu, que us farà pensar i on descobrireu algun secret que les vaques ens havien amagat.

Un cop dit això, em vull fer ressò d’una nota que l’autor afegeix a la novel·la, gràcies a la publicació de Maleït Karma, en David Safier ha creat la Fundació Bon Karma, amb la intenció d’ajudar a nens d’arreu del món, centrant-se en l’educació. Si voleu saber quelcom més del seu projecte podeu visitar la seva pàgina web: www.gutes-karma-stiftung.de

Yo te miro

La editorial Suma de Letras nos ofrece una trilogía de lo más sugerente, Yo te miro es su primera entrega que continuará con “Yo te siento” y “Yo te quiero” que encontraremos publicadas en breve.

Yo te miro se convirtió de inmediato en un éxito de ventas y de crítica, alcanzando los primeros puestos en las listas de ventas. Con el respaldo de la crítica y de los lectores, la trilogía será publicada en todo el mundo.

Con esta novela descubrimos a su autora, Irene Cao, una joven italiana, licenciada en Clásicas y con un doctorado en Arqueología. Columnista en publicaciones femeninas, actriz, dobladora de películas y bailarina. Una mujer polifacética que ha de incluir en su currículo su nueva aptitud: escritora.

En Yo te miro, nos sentimos seducidos por el ambiente de Venecia, una ciudad resurgida del mar, donde se mezclan los rincones conocidos por solo sus habitantes y las zonas más turísticas, viviremos las Navidades y el Carnaval, el día a día de una ciudad que despierta de su pasado mostrando una cara más moderna que se obstina a aferrarse a su pasado y mostrar un esplendor único e incomparable.

Nuestra protagonista es Elena, una joven restauradora que se enfrenta a su primer reto como tal, ha de restaurar un fresco del siglo XVIII sobre el rapto de Proserpina. Elena es una joven seria, discreta y tímida. Su mejor amiga es Gaia, relaciones públicas, personal shopper, sus vidas son completamente opuestas, pero se complementan a la perfección, y su mejor amigo es Filippo, un joven arquitecto que bebe los vientos por Elena y que quizás sea más correspondido de lo que se espera.

Este triángulo que funciona perfectamente se desmorona cuando aparece Leonardo, un chef de renombre que obsesiona a Elena, la seduce y le muestra una parte de ella misma que desconocía, una sensualidad y un erotismo que le otorga el poder femenino, una seducción constante donde la única regla es no enamorarse.

Una relación tormentosa donde el frio de las normas colapsa con el calor de la pasión, una relación turbulenta donde los sentimientos afloran y dañan. Elena habrá de descubrir la respuesta a la pregunta del millón ¿Qué es el amor?, una relación basada en la sensualidad y la seducción es suficiente, o lo es un amor tranquilo y pausado basado en los cimientos de la amistad.

A medida que avanza la historia Elena cambia, deja a la solitaria Elena aparcada en el fondo de su mente y abre sus sentidos a experiencias nuevas, pero ¿esta nueva Elena será más feliz que la antigua?, ¿Conseguirá aquello que desea o lo perderá todo?

Una trama que atrapa y seduce, unos personajes complejos, con muchos claroscuros, unas descripciones del paisaje de la ciudad y de sus monumentos impecables. Si habéis estado alguna vez en Venecia os aseguro que reconoceréis algunos de los lugares, el aroma de sus mañanas y el sueño de sus posibilidades.

La autora pone de manifiesto sus propias dotes y conocimientos sobre arte en el personaje de Elena, un aspecto del personaje que además contrapone su clasicismo y su estilo frente a una nueva realidad.

He de reconocer que hay algún momento en el cual el lector puede llegar a pensar que las descripciones son excesivas, que el personaje de Elena más que evolucionar parece desquiciarse y descontrolarse, pero a veces el amor hace hacer locuras y creo que es el principio de una historia más grande que aún queda por contar y de algún secreto que desvelar.

Una oración por Kateřina Horovitzová

Por Àngela Sánchez Vicente

 

Una vez más, para poder disfrutar de una joya literaria que nos llega desde lejos y desde tiempos pasados nos servimos de la Editorial Impedimenta que trabaja para acercar la cultura global a nuestras manos.

Intrépidos lectores que valoramos el trabajo bien hecho por la editorial seleccionando unos títulos imprescindibles para ganar una batalla al olvido y darles una nueva vida y una nueva oportunidad.

En este caso hemos disfrutado de la lectura de Una oración por Kateřina Horovitzová, una narración llena de descripciones pobladas de detalles que hacen una fotografía de los escenarios, ambientes y los personajes a la vez que una radiografía más interna y extensiva sobre el poder político de la época y el drama social que desencadenó.

Tratado con una rigurosidad escalofriante, el lector llega a sentir miedo, empatía extrema hacia las víctimas y odio hacia los mentores de los horrores.

El autor, Arnošt Lustig, escribió esta novela el año 1973, explicándonos las patrañas y mentiras que los alemanes prometían a judíos ricos y poderosos asegurándoles que les salvarían la vida y les darían la nacionalidad estadounidense a cambio del poder que gozaban.

Este escritor checo que nos dejó hace apenas dos años, centró toda su carrera literaria, teatral y televisiva en el holocausto. 

Tanto conocimiento y documentación nos permiten disfrutar de una novela donde la historia real se entrelaza con la ficción a la vez que nos hace reflexionar sobre una época que la humanidad se hubiera podido ahorrar.

Valores como la amistad verdadera que lleva a jugarte la vida o enfrentar a los poderosos para proteger a los más débiles es retratado en esta espectacular travesía que viven nuestros protagonistas que página a página se hacen cada vez más cercanos y familiares. 

Cabe destacar la tarea de los traductores de estas obras y en este caso, Patricia Gonzalo de Jesús, hace una labor esmeradísima para que cada palabra conserve cada matiz que hace de esta obra una de las imprescindibles para el desarrollo de la novela a lo largo de la historia literaria mundial.

Una obra que no se puede perder ningún amante de la buena literatura clásica e histórica, además, desde el punto de vista del magisterio, esta obra es una fuente didáctica sin fin, un retrato de la época, del hecho histórico y los factores desencadenantes.

No lo dudéis y lanzaros a esta novela, una lectura dura pero muy agradecida. No os dejara indiferentes a no ser que seáis seres de piedra.

Temps de castanyes!

Avui, 1 de Novembre és Temps de castanyes!

Si voleu un conte amb un gran contingut i potencial didàctic, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes és la vostra millor opció per tan assenyalat dia.

Un tractament amb rigor i caire festiu del perquè de les celebracions i una breu explicació del costumari català de la mà d’en Roger Roig i l’Hugo Prades.

Quatre mans que escriuen i il·lustren com si fossin una de sola, en una mateixa direcció i un objectiu comú.

Un conte entretingut i amb molt de contingut assequible per nanos ben petitons; la lletra lligada i les il·lustracions de suport envien un missatge unitari i fàcilment comprensible per tal que puguin llegir-los acompanyats o de manera autònoma.

Escrit en rodolins atractius per als més menuts anem desxifrant quin dia celebrem la castanyada i tot allò que hem de preparar perquè la festa sigui exitosa i tothom en pugui gaudir amb una gran felicitat. 

Les il·lustracions de l’Hugo Prades ens refermen la dita de “una imatge val més que mil paraules”, histories i anècdotes ocultes per als menuts s’amaguen en les detallades i desenfadades histories visuals.

Cossetània Edicions ens ofereix una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un conte buit, és un conte que tracta la collita de les castanyes, la manera de preparar-les, els primers freds i els aplecs a les places dels pobles i ciutats per gaudir de tan saborós fruit.

Valors com el respecte i l’ajuda a la gent gran, les sortides a la natura i la convivència en societat en són els protagonistes que de ben segur faran que els nostres menuts cada cop s’apropin a allò més essencial i els ajudarà a un creixement emotiu i reflexiu.

Si voleu que els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos a aquesta col·lecció, de la que me’n declaro fan, a més de ser una historia d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i la cultura festiva catalana.

Seria ideal que els infants s’apropessin més a les costums tradicionals i reprenguessin l’ànim lector que sembla quedar absort per jocs tecnològics i l’entreteniment fàcil.

Avui pot començar el canvi, llegir el llibre i gaudir d’unes castanyes pot ser un bon inici per passar una castanyada ben festiva i allunyada del Halloween yankee.

Feu-me cas i tasteu unes castanyes ben calentones, un plaer a les mans i a la panxa, el més grans acompanyeu-lo amb un gotet moderat de Moscatell i el cor alegrareu! 

Bona castanyada! Bon retorn a les tradicions! No les podem perdre!

L'espia que tornava del fred

Per Maria Valle Viña

John le Carré és el pseudònim amb el qual signa l'escriptor de novel·les anglès David John Moore Cornwell. Bona part dels seus llibres s'han traduït a força llengües, d'entre elles sovint al català. Alguns han estat adaptats al cinema, com per exemple “El sastre de Panamà” o “La casa Russia”. Els últims cinquanta anys ha viscut de l’escriptura. Actualment viu a cavall entre Londres i Cornwall. 

Va començar la seva carrera literària escrivint novel·les d'espionatge ambientades en la guerra freda, i algunes biografies seves insinuen que ell mateix havia estat espia.

Un exemple de novel·la d’espionatge és la que avui us presento, L’espia que tornava del fred, presentat per Edicions 62 i amb un pròleg del mateix John le Carré on ens revela informació sobre la novel·la i on l’autor fa balanç d’aquells inicis i de l’esclat que va suposar la novel·la. 

L’espia que tornava del fred ens presenta a Alec Leamas, antic responsable de l'espionatge anglès a Alemanya Oriental que ha dedicat tota la seva vida a l´espionatge, després del seu últim fracàs Leamas es pensava que seria jubilat. És per això que ningú no s´estranya que comenci a lliurar-se a la beguda i hagi de recórrer a activitats tan mal pagades com la de bibliotecari auxiliar. 

Per Alec l´espionatge s´ha convertit en un món hermètic, allunyat de la realitat exterior. Però Leamas té un compte gairebé personal que passar amb els seus vells rivals, tots els seus agents han mort o han estat detinguts. Però Londres li ofereix l'oportunitat de superar la seva frustració mitjançant una operació bruta i arriscada que permetrà liquidar al màxim dirigent de l'espionatge d'Alemanya Oriental.

Edicions 62 ens presenta la novel·la amb una edició especial de 50 aniversari dintre de la seva col·lecció el balancí. Una edició perfecta per presentar un llibre d’espionatge intrigant, fosc i misteriós. 

L’espia que tornava del fred us endinsarà en una història molt interessant, trepidant i misteriosa. Amb un ritme adequat per no perdre fil de tot l’entrellat de la història i amb un final sorprenent.