En cuerpo y en lo otro

Hoy os queremos ofrecer un libro ágil, entretenido y que entremezcla un análisis de la realidad con una ficción algo burlesca. Se trata de En cuerpo y en lo otro de David Foster Wallace.

Un autor que conquistó el alma lectora de sus fieles seguidores a través de una prosa humorística y burlona, su manera de ver la vida se plasma en el papel desde un punto de vista externo y extrapolado a la realidad.

Banaliza proezas humanas, ensalza cualidades caídas en el olvido y realiza un profundo análisis sobre el mundo que le rodea, los personajes que viven en él y los acontecimientos que suceden.

Siempre desde el punto de vista del respeto, ofrece reflexiones de corta extensión pero altísimo nivel de contenido. Unos textos que hace falta tiempo para desgranarlos en su totalidad y profundidad.

Ensayos como: Federer, en cuerpo y en lo otro; Democracia y comercio en el Open de Estados Unidos; La (por así llamarla) enorme influencia de Terminator 2 o La naturaleza de la diversión nos demuestra sobre qué y cómo reflexiona el autor.

Sabe encontrar temas que generan interés en él y en el lector y establece un puente de palabras corrientes y sencillas para que el mensaje llegue de manera clara y concisa.

Con estos cebos es imposible que no apetezca leerlo o hojearlo, eso sí, con el riesgo de quedar pegados en una lectura que cada vez va a más en un in crescendo imparable.

Gracias a la Editorial Mondadori podemos apreciar esta selección de reflexiones que constituyen el eje de este libro.

Una gran y última oportunidad para tener entre manos una obra de este peculiar escritor que murió hace apenas cinco años.

Del autor, prestigioso en todo el mundo, también podéis rescatar del olvido títulos como La niña del pelo raro, La broma infinita, Entrevistas breves con hombres repulsivos, Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer, Extinción y El rey pálido todas ella publicadas también por la Editorial Mondadori.

Muy recomendable para todos aquellos lectores perezosos que no disfrutan de novelas donde las páginas se multiplican, en este libro podemos satisfacer nuestro apetito literario a partir de unos ensayos o artículos relativamente breves pero llenos de sentido.

Una buena reflexión sobre nuestro entorno y las cosas que nos parecen de lo más habitual.

Katàlepsis

Sorpresa, sorpresa… una molt grata sorpresa m’he emportat de la mà de Maria Carme Roca, he descobert una novel·la juvenil amb un transfons rere seu que va més enllà de les bretolades del adolescents i que hauria de ser lectura recomanada a les aules de la ESO. 

Una visió sobre el món dels joves, un món amb dues cares, la diürna on l’institut és la creu dels marginats i l’escenari dels populars, on els mestres lluiten per treure el millor de cada alumne i els alumnes intenten treure de polleguera a més d’un mestre, i la nocturna on el món de les drogues s’infiltra en la vida d’alguns, que no pas de tots, i a Katàlepsis queda patent que afortunadament la majoria de la joventut és sana i coneixen els perills que s’amaguen rere les temptacions que els acabaren buidant les butxaques i matant les neurones.

La història gira en torn de quatre personatges claus, l’Eric, un jove catalèptic, que fluctua entre el món dels vius i dels morts, un jove força inconscient que no mesura el perill i que té un problema amb les drogues. En Gerard, el millor amic de l’Eric i company de gamberrades, però que comença ha estar ben tip de les idees boges de l’Eric, la Lara, l’antiga xicota de l’Eric, una noia popular que amaga un gran cor i en Bavi, el personatge que m’ha robat el cor, el Bavi és el besavi de l’Eric, en té molta cura, se l’estima sense condicions i faria qualsevol cosa per ell.

Aquest tàndem entre la joventut i la vellesa atorguen a la novel·la un equilibri de vida i esperança. Els joves moltes vegades no donen prou valor a la seva vida, creuen que els en queda molta i si en malgasten una mica no passa res, fins que descobreixen que si que passa, avui i som i demà potser no.

Una historia que és una lliçó de vida, molt ben construïda i dirigida amb força a un públic jove i adolescent, un públic difícil de acontentar, un públic tecnològic i instantani, si la historia els agrada des del principi seran fidels, si no el llibre romandrà vagant per les calaixeres fins que desapareixerà.

Estructurada en tres parts, la primera es centrarà en l’Eric i la trobareu introduïda per un paràgraf de “El Conde de Montecristo” d’Alexandre Dumas, la segona on descobrireu més en Gerard, introduïda per un paràgraf de “Somien els androides en ovelles elèctriques” de Philip K. Dick, i a la tercera descobrireu a la veritable Lara, introduïda per un paràgraf de “El casalot” de Charles Dickens. Totes aquestes introduccions estan molt ben trobades i poden motivar als joves lectors a descobrir tres obres brillants de la literatura.

No podem oblidar el preludi i els interludis, que es diferencien amb un altre lletra i són en definitiva els sentiments i les sensacions que ronden pel cervell de l’Eric atrapat en un  cos catalèptic.

No costa gens de comprendre el motiu pel qual aquesta obra va obtenir el premi Joaquim Ruyra l’any 2012.

La Galera50 fa una aposta brillant amb una novel·la dura, poc ensucrada, ben documentada i rica en vocabulari juvenil. On rere una situació molt poc freqüent s’amaguen moltes realitats massa freqüents de la nostra societat actual.

Va de mestres

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui, com a dia mundial del docent, em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres la primera ressenya i opinió literària que vaig fer durant la meva carrera de magisteri. 

Es tracta del llibre Va de mestres. Un epistolari sobre l’experiència docent, dels autors Jaume Cela i Juli Palou. Per mi és com la pedra fonamental de la meva formació i evolució com a docent.

Crec que hi ha pocs llibres de Magisteri que es surtin dels típics manuals o llibres més conceptuals però gràcies a Associació de Mestres Rosa Sensat podem gaudir d’aquesta joia.

Les properes línies, no les he retocat, doncs m’han emocionat amb la passió que el vaig escriure. Espero que els mestres del món em pugueu comprendre i trobar-vos reflexats en alguna paraula.

“Aquest llibre,  a partir de cartes que s’intercanvien els dos autors ens deixen veure les preocupacions i motivacions de l’educació en el moment en que va ser escrit.

Surten a la llum temes destacats com ara: el temps que es dedica a la reflexió, la burocràcia i importància dels càrrecs dins l’aula, el treball en equip, la col·laboració de les famílies, el tracte del dol, l’aprofitament de les sortides com a recurs educacional, la poca preparació de les reunions, el pas de la LODE a la LOGSE, la por davant els canvis de llei, la poca autonomia de les escoles, la mort de Maria Aurèlia Capmany…

Pot semblar molta cosa però al llibre surt de manera molt subtil a partir del dia a dia i es veu molt clar el paper de cada aspecte anterior i les seves connexions. 

En un primer lloc crec que el més positiu és que no es desprèn de quina escola parlen, es a dir, podem pensar que allò que diuen passa o no a totes les escoles, sense cap distinció.

Un segon punt a destacar són aquelles cartes on es parla dels efectes de la LODE i la por que els fa l’aplicació de la LOGSE; es veuen els punts claus de cada llei sense ser un tractat legislatiu. El llenguatge planer ajuda a la comprensió del que ens volen transmetre.

Sintetitza el que molts de nosaltres sentim “Mentre puguem disposar d’alguns pares i algunes mares que regalen part del seu temps i d’alguns monitors o estudiants de pràctiques, podrem tirar endavant aquesta experiència”, donen molta importància a la col·laboració per part de tots per tirar endavant un bon projecte educatiu.

Hi ha algun aspecte que es tracta amb tanta brevetat que queda coix si no tens gaire coixí de coneixement seria bo fer-ne una ampliació. Seria el cas de la mort de Maria Aurèlia Capmany i el tracte del dol. 

Aquest llibre és recomanable a tothom que comenci a endinsar-se al Magisteri i a la gent que li han agradat altres llibres d’aquests autors com ara: “Amb veu de Mestres” o “Calaix de Mestre”. Tracten temes que ens preocupen però des de la veu de l’experiència.

El seu llenguatge planer i els capítols curts fa que la lectura sigui molt amena i la pugui fer tothom.”

Feliç dia mestres, la vostra tasca és indispensable pel futur dels infants!

M'ocuparé de tu

Per Àngela Sánchez Vicente

De tant en tant un bon thriller no fa mal i en aquest cas la nostra opció és M’ocuparé de tu. Assassinats, maltractaments psicològics, inseguretats i por constant.

En aquesta novel·la iniciem la historia amb la Claudia, la nostra protagonista que viu amb el seu marit i el seu fill petit en una casa grandiosa i de molta categoria. Amb el devanir dels dies, el seu marit decideix contractar una nanny per descarregar de feina a la família, noticia que no serà gens ben rebuda per la Claudia.

La Claudia reconeix dins la història que ella és una bona mare, filla d’una mala mare i aquest fet fa que sigui sobre-protectora dels seus i els lligams que existeixen entre ells.

La Zoe, la nanny que sembla perfecta, despertarà en ella molts dubtes, potser els dubtes típics del thriller familiar al mes pur estil “La mano que mece la cuna” però en aquesta historia mai sabrem qui és el dolent o dolenta fins al final, les aparences enganyen molt al lector.

La nostra protagonista esta bastant traumatitzada ja què no queda embarassada i, casualment, aconsegueix fingir un embaràs per enfortir falsament l’amor obsessiu i possessiu que sent cap al seu marit.

La mort de la Sally-Ann en un part que va assistir la pròpia Claudia amb l’ànsia de prendre-li el nadó i la mort de la Carla i el seu fill nonat obriran la caixa dels trons.

La Samantha Hayes, la reina del thriller psicològic anglès, publica gràcies a labutxaca la seva obra traduïda per primer cop al català.

Una novel·la molt treballada en el camp de les emocions doncs la part psicològica de la Claudia amb la seva aversió vers la seva mare, la preocupació per mantenir la seva família i la obsessió d’incrementar-la està summament treballada i a partir de moltes imatges i situacions podem veure com va embogint fins al punt de desbordar-se i transformar l’amor en odi i ser la responsable d’actes que mai hagués pogut pensar.

A més, l’autora parla des de la subjectivitat dels  grups de personatges doncs ella abans havia treballat de detectiu i de mainadera i ressalta matisos i característiques d’aquests fora dels convencionalismes formals.

Si afegim a les seves experiències vitals una ploma carregada d’imaginació i una atmosfera tenebrosa, oclusiva i asfixiant obtenim com a resultat aquesta historia on no tothom és el que sembla i la degradació dels sentiments queda definits i delimitats en una línia extremadament fina.

Molt recomanable per als amants del thriller i una desconnexió a l’allau de novel·les romàntiques i eròtiques que atapeeixen les llibreries darrerament.

A més, fuig dels clixés del gènere tot i que la història pot semblar previsible en els capítols inicials dóna girs i girs envolcallant al lector en un estat d’atenció constant i necessitat de girar full i seguir llegint.

Al ser en format de butxaca es molt còmode de llegir i transportar així que traieu-vos la mandra de sobre i aboqueu-vos a aquesta lectura que us captivarà plana a plana.

Sorprendida

Suma de Letras nos ofrece el final de la trilogía El Affaire Blackstone, una trilogía que sigue la estela dejada por historias como “Cincuenta sombras de Grey”. El fenómeno editorial de esta ha conquistado el corazón de miles de lectoras, “Desnuda” y “Todo o nada”, sus entregas anteriores, se autopublicaron en Internet en 2012 seduciendo a una nueva legión de fans. Sorprendida, es el broche final de una historia profunda con muchos colores y matices.

Si pretendiéramos catalogar El Affaire Blackstone como una sencilla novela romántica con toques picantes nos perderíamos los matices de novela negra que esconden el pasado de los protagonistas, las intrigas políticas y el acecho de un desastre inminente.

Una historia muy humana donde el miedo se mezcla con la pasión, donde las pesadillas descansaran bajo sueños de futuro, donde la sinceridad y la confianza crean vínculos indestructibles y donde la tragedia se mezcla con la alegría.

En Sorprendida continuamos conviviendo con Brynne y sus miedos forjados en el pasado cuando un acto violento destruyo su autoestima y no vio más salida que huir de su propio país y aterrizar en Inglaterra para intentar empezar de nuevo, y con Ethan un hombre seguro, fuerte, sensual pero vulnerable, su pasado en la guerra y su actual trabajo en seguridad de VIPS como la familia real, nos muestran un lado oculto en su alma que lentamente podremos ir descubriendo.

Creo que esta última entrega se centra mucho más en la relación personal de los protagonistas entre ellos, con sus familias y amigos, hecho que nos conduce a un desenlace fácilmente previsible dada la portada de la novela, y flaquea un poco en la trama negra, no por las acciones del acosador de Brynne, que son muy contundentes, sino por la facilidad que el lector tiene de descubrir la identidad de este.

Raine Miller introduce personajes nuevos en esta nueva entrega y nos reencontramos con la evolución de algunos secundarios que encantaran a sus lectoras, personalmente me gusta mucho la pequeña Zara, una jovencita de cinco años, una mini-adulta que se vende por un buen helado siempre que su perro pueda lamerlo también, y sus ocurrencias descolocan al más pintado.

Una novela fácil de leer y degustar, siempre y cuando se hayan leído las entregas anteriores, aunque, la autora hilvana con mucha maestría hechos pasados de modo que la historia por si misma tiene sentido y coherencia, creo que pierde profundidad sin su brillante principio.

Todo ello enmarcado en la preparación de los Juegos Olímpicos de Londres 2012, con todo su ambiente de lo más British, con descripciones desde la ciudad hasta la campiña.

Sorprendida es una historia forjada en la pasión que nos demuestra lo que el amor verdadero puede lograr cuando se pone a prueba y lo que el corazón puede conseguir a pesar del miedo y de la adversidad. 

Además el lector encontrará un detalle de regalo de manos de la autora, al final de la novela descubriremos como fue el primer encuentro fortuito, o de la mano del destino, de nuestros queridos personajes, todo el escondido bajo el título “Un cuento navideño, el primer encuentro de Ethan y Brynne”, un brillante efecto contradictorio terminar una trilogía por el principio.