Va de mestres

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui, com a dia mundial del docent, em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres la primera ressenya i opinió literària que vaig fer durant la meva carrera de magisteri. 

Es tracta del llibre Va de mestres. Un epistolari sobre l’experiència docent, dels autors Jaume Cela i Juli Palou. Per mi és com la pedra fonamental de la meva formació i evolució com a docent.

Crec que hi ha pocs llibres de Magisteri que es surtin dels típics manuals o llibres més conceptuals però gràcies a Associació de Mestres Rosa Sensat podem gaudir d’aquesta joia.

Les properes línies, no les he retocat, doncs m’han emocionat amb la passió que el vaig escriure. Espero que els mestres del món em pugueu comprendre i trobar-vos reflexats en alguna paraula.

“Aquest llibre,  a partir de cartes que s’intercanvien els dos autors ens deixen veure les preocupacions i motivacions de l’educació en el moment en que va ser escrit.

Surten a la llum temes destacats com ara: el temps que es dedica a la reflexió, la burocràcia i importància dels càrrecs dins l’aula, el treball en equip, la col·laboració de les famílies, el tracte del dol, l’aprofitament de les sortides com a recurs educacional, la poca preparació de les reunions, el pas de la LODE a la LOGSE, la por davant els canvis de llei, la poca autonomia de les escoles, la mort de Maria Aurèlia Capmany…

Pot semblar molta cosa però al llibre surt de manera molt subtil a partir del dia a dia i es veu molt clar el paper de cada aspecte anterior i les seves connexions. 

En un primer lloc crec que el més positiu és que no es desprèn de quina escola parlen, es a dir, podem pensar que allò que diuen passa o no a totes les escoles, sense cap distinció.

Un segon punt a destacar són aquelles cartes on es parla dels efectes de la LODE i la por que els fa l’aplicació de la LOGSE; es veuen els punts claus de cada llei sense ser un tractat legislatiu. El llenguatge planer ajuda a la comprensió del que ens volen transmetre.

Sintetitza el que molts de nosaltres sentim “Mentre puguem disposar d’alguns pares i algunes mares que regalen part del seu temps i d’alguns monitors o estudiants de pràctiques, podrem tirar endavant aquesta experiència”, donen molta importància a la col·laboració per part de tots per tirar endavant un bon projecte educatiu.

Hi ha algun aspecte que es tracta amb tanta brevetat que queda coix si no tens gaire coixí de coneixement seria bo fer-ne una ampliació. Seria el cas de la mort de Maria Aurèlia Capmany i el tracte del dol. 

Aquest llibre és recomanable a tothom que comenci a endinsar-se al Magisteri i a la gent que li han agradat altres llibres d’aquests autors com ara: “Amb veu de Mestres” o “Calaix de Mestre”. Tracten temes que ens preocupen però des de la veu de l’experiència.

El seu llenguatge planer i els capítols curts fa que la lectura sigui molt amena i la pugui fer tothom.”

Feliç dia mestres, la vostra tasca és indispensable pel futur dels infants!