BARCELONA,
CIUTAT LITERÀRIA
Avui, dia festiu a la ciutat condal, dia de la patrona,
la verge de la Mercè, volem descobrir com la ciutat forma part en la literatura
de casa nostra, en moltes novel·les la ciutat canvia el seu rol de paisatge per
convertir-se en personatges.
Us oferim deu possibilitats per que descobriu recons
perduts a la memòria de la ciutat, com fou, com és i potser com serà. Deu
visions diferents en mans d’autors que han captivat als lectors amb la seva
proximitat i amb la seva ploma.
Hem destriat molts títols i autors, és molt possible que
aquell llibre en el qual esteu pensant no el trobeu, però no volíem per un
llistat de llibres, volem compartir amb vosaltres unes histories colpidores,
amenes i totes elles diferents entre si, de la mateixa manera que aquestes no
segueixen cap ordre ni estem fent un top ten, són propostes que esperem us
agradin i gaudiu d’una ciutat plena de secrets i somnis.
EL MERCADER
DE COIA VALLS (EDICIONES B)
Una
història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars
que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. Tot això i molt més
podreu trobar a El
mercader. El despertar d’una nova ciutat, benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un
meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus.
Al
segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de
la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada.
Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de
Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous
mercats, aventures i coneixements. Gràcies a aquest personatge descobrirem els
diversos miralls d’una ciutat on cada carrer té una olor diferent, on el mar
porta aventures i mercaderies, on, si l’acompanyem de la ma, descobrirem la
“solera” dels nostres carrers.
Coia Valls atrapa al lector des del principi, amb subtilesa
però no el deixa escapar.
PARAULES
D’AMOR DE DAVID ESCAMILLA (EDICIONS 62)
És una
història colpidora que m’ha deixat el cor encongit, una
història de dos, però que es pot llegir des de moltes besants, per a mi, la
història de tots dos només és un fil conductor per mostrar la vida d’ell, en
Ramon, i la vida d’ella, la Maria, en una època molt fosca de la nostra
història com a Nació, una època on la ciutat de Barcelona amagava sota el règim
del franquisme tot un naixement cultural que lluitava per uns ideals i una
necessitat molt bàsica com és la llengua i la identitat. Aquest moviment
s’anomenaria “La nova cançó” i donaria com a fruit molts cantants, aquests van
formar un grup força homogeni anomenat “Els Setze Jutges”, els quals van
començar a diversificar tendències.
El que m’ha
agradat més de tot ha sigut poder redescobrir detalls de la Barcelona de la
època dels meus pares, molts dels llocs que es mencionen com el carrer Tuset,
la Cova del Drac, el Reno, el Jamboree... ja formaven part de mi en les
històries que ells m’havien explicat de la seva joventut, m’ha connectat més
amb una generació anterior i m’ha mostrat una part de la que molts en parlen i
molts en callen, la brutalitat d’aquells que no seguien les normes o simplement
eren lliurepensadors o enamorats. He de reconèixer que aquesta novel·la m’ha
tocat la fibra sensible. A més trobo molt emotiu com l’autor parla del seu pare
i el paper que va tenir des de la seva posició a la ràdio. No són només ells,
som tots.
JO CONFESSO
DE JAUME CABRÉ (PROA i LABUTXACA)
Si
la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el
despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de
tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes
històries d’aquesta novel·la de novel·les.
Jo
confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de
jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú
que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort
violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.
La
pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una
plenitud a l’ànima... són només algunes de les sensacions que et queden al cos
quan acabes la novel·la.
ARQUITECTURA I
SÍMBOL DE LA SAGRADA FAMILIA DE JORDI BONET I ARMAND PUIG (PÓRTIC)
En Jordi Bonet i Armengol, successor del seu pare com arquitecte,
director i coordinador de les obres de la basílica del 1985 al 2012, i l’Armand Puig i Tàrrech, prevere i teòleg, fan un treball de documentació tant gràfica com ben explicada que
fan que entenguem molt millor la complexitat del projecte que Antoni Gaudí
tenia reservat per aquest monstre de l’arquitectura, símbol i icona de
Barcelona.
Una obra complexa i colpidora, un raig
de llum sobre quelcom que pensem que coneixem i realment no en sabem
pràcticament res. És la presentació del gegant desconegut.
Pòrtic, amb aquesta aposta ha
aconseguit omplir un buit significatiu que hi ha sobre l’arquitectura catalana.
A vegades sembla que haguem de ser "guiris" o japonesos per poder
valorar les joies de la nostra ciutat però, si a més de considerar-nos
descobridors del nostre patrimoni ens expliquen tan bé el perquè de la
construcció, el significat que li va donar Gaudí, la tècnica que va emprar i el
simbolisme religiós podríem valorar el diamant en brut que respira al cor de
Barcelona.
COLL AVALL DE
X.DÍAZ I M. MARTÍNEZ (LLIBRES DEL DELICTE)
Sota un títol molt adequat, Coll Avall, és una novel·la que s’ha d’empassar, una píndola on uns
personatges de ficció ens mostren una realitat tocar a tocar en una època de
crisis, una realitat que bufeteja el lector i li mostra una realitat social a
la quals molts els agradaria tancar els ulls, però que la societat no els ho
pensa permetre.
De la ma de X.Díaz
i M.Martínez el lector es trobarà en
una novel·la negra al millor estil de Falcon Crest, on una família ha de fer
front a un desnonament quan encara el cos de la matriarca és calent després del
seu suïcidi.
Llibres del
delicte no
deixa de sorprendrem amb histories properes, a la nostra terra, en la nostra
llengua i amb visió planera. Ens ofereix una lluita muda que dura uns segons,
però que crida desesperació en els silencis.
EL PRESONER
DEL CEL DE CARLOS RUIZ ZAFÓN (EDITORIAL PLANETA)
Benvinguts, passeu i remeneu, segur que trobareu una
història perduda, un llibre oblidat o un somni per algun dels passadissos del
Cementiri dels Llibres Oblidats. Pot ser no heu llegit les seves antecessores, L’ombra del vent i El joc de l’Àngel, però no us amoïneu, l’autor la planteja com a
obra independent, encara que és molt recomanable llegir les anteriors.
Els personatges es troben al Nadal de la Barcelona de
1957, en Daniel Sempere i el seu amic Fermín, tornen de nou a l’aventura per
plantar cara al desafiament més gran de les seves vides. Un gran secret
soterrat durant molts anys els mostra el seu rostre, obligant a en Daniel a
enfrontar el seu destí, s’haurà d’enfrontar a l’ombra que creix en el seu
interior.
100
COSES PER FER A BARCELONA ALMENYS UNA
VEGADA A LA VIDA DE ISABEL DEL RIO ( COSSETÀNIA)
Amb veu d’amiga, Isabel
del Rio, ens ofereix un gran treball de documentació i recerca sobre la
ciutat de Barcelona. Una passejada per la ciutat amb els 5 sentits,
l’explicació d’enigmes, misteris i llegendes ocultes en un territori de
meravelles inexhaurible.
Aquest llibre és testimoni viu d’un territori amb un
caràcter propi, podríem arribar a dir que l’autora ret homenatge a la seva
ciutat natal oferint propostes per a tots els públics i desvetllant encants a
tots el barris.
Una proposta que ens duu a ser turistes a la nostra
pròpia ciutat, a mirar-la amb uns ulls nous, amb coneixement de causa i no
només des d’un pla superficial.
Una lectura francament agradable, que t’omple de records
i t’encoratja a fer noves descobertes a la ciutat de Barcelona, el gran gegant
desconegut. Tenim el costum de sempre moure’ns pels mateixos indrets i això
limita i enquadra massa allò que gaudim de la ciutat.
TUMBA
COMPARTIDA D’ ANTONIA ROMERO (EDICIONES B)
Una aventura apassionant, un secret per descobrir i mil i un impediments
per poder-ho fer. Aquesta és la definició més ajustada sobre la novel·la d’Antonia
Romero,
una historia que s’amaga sota el títol de La tumba
compartida
i que copsa realment l’ànima de la novel·la.
Certament és una novel·la de
contrastos i d’embolics, on la manca de confiança fa que el lector mai pugui
estar segur de qui són els bons i qui els dolents, l’autora aconsegueix donar
molts girs a l’argument més aventurer i dinàmic, una excavació, uns quants
cadàvers pel camí i la sensació de que tots els personatges estan mentint, a
excepció de la Maite que ens fa de narradora i simplement viu en un mar de
desconfiança.
TOTES LES
NOIES FAN PETONS AMB ELS ULLS TANCATS D’ENRIC PARDO (ROSA DELS VENTS/RESERVOIR
BOOKS)
Fresca, genial, irònica, divertida, sense pels a la llengua i molt, molt
entretinguda. El que a primer cop d’ull sembla una novel·la rosa, però no és
més que un únic aspecte lluminós d’aquesta novel·la, on el veritable eix són
els trenta, una edat on si ets una noia o ets single o se t’ha passat l’arròs i
si ets un noi tens por a l’estabilitat i prefereixes anar de flor en flor,
recordeu que sempre hi ha excepcions, més que res, per poder confirmar la regla.
Una novel·la actual, ràpida de llegir on s’intercalen xats de facebook o
WhatsApp, enganxa des d’un principi i en veu del nostre protagonista, l’Alex
Noè, entenem com veuen els homes les relacions, la feina, la crisi i sobretot
les dones. Un protagonista una mica friki des de la infància, addicte a Star
Wars, als còmics, que ha viscut coses que molts dels lectors recordaran com la
sèrie “Ulisses 31”, les gestes de Michael Jordan o el gol d’en Koeman. Un jove
que gaudeix de la seva feina, del seu pastor alemany Chewie i de les faldilles.
BARCELONA
BLAUGRANA DE CARLES VIÑAS (ANGLE EDITORIAL)
Aprendre sobre el Barça i Barcelona m’apassiona, la meva
ciutat i el meu club més interconnectats que mai, una historia viva que esdevé
testimoni de la importància que aquest equip ha tingut en el desenvolupament de
la ciutat en àmbits molt diversos.
Des del naixement del Futbol Club Barcelona el 29 de novembre de 1899 a un
gimnàs de la Ciutat Vella per sis catalans, dos suïssos, tres anglesos i un
alemany, la relació entre el Barça i la ciutat ha estat permanent, intensa i profunda.
El lligam
amb la cultura i la política és evident, és una senyal identitaria i conforma
part de la teva persona.
