dimarts, 24 de setembre de 2013

Barcelona, ciutat literària



BARCELONA, CIUTAT LITERÀRIA



Avui, dia festiu a la ciutat condal, dia de la patrona, la verge de la Mercè, volem descobrir com la ciutat forma part en la literatura de casa nostra, en moltes novel·les la ciutat canvia el seu rol de paisatge per convertir-se en personatges.


Us oferim deu possibilitats per que descobriu recons perduts a la memòria de la ciutat, com fou, com és i potser com serà. Deu visions diferents en mans d’autors que han captivat als lectors amb la seva proximitat i amb la seva ploma. 


Hem destriat molts títols i autors, és molt possible que aquell llibre en el qual esteu pensant no el trobeu, però no volíem per un llistat de llibres, volem compartir amb vosaltres unes histories colpidores, amenes i totes elles diferents entre si, de la mateixa manera que aquestes no segueixen cap ordre ni estem fent un top ten, són propostes que esperem us agradin i gaudiu d’una ciutat plena de secrets i somnis.


EL MERCADER DE COIA VALLS (EDICIONES B)


Una història dins una història, una ciutat dins d’una ciutat, uns llaços familiars que s’arrelen als amics, als veïns i als treballadors. Tot això i molt més podreu trobar a El mercader. El despertar d’una nova ciutat, benvinguts al descobriment de la Barcelona dels nostres avantpassats. Un meravellós retaule d’una ciutat i d’una època de la qual encara som hereus.


Al segle XIV, Barcelona és una ciutat plena d’oportunitats, el centre comercial de la Corona d’Aragó, capaç d’il·lusionar els qui hi arriben per primera vegada. Jaume Miravall, un home hàbil i carismàtic, arriba a la ciutat procedent de Reus per convertir-se en mercader i travessar els mars a la recerca de nous mercats, aventures i coneixements. Gràcies a aquest personatge descobrirem els diversos miralls d’una ciutat on cada carrer té una olor diferent, on el mar porta aventures i mercaderies, on, si l’acompanyem de la ma, descobrirem la “solera” dels nostres carrers.


Coia Valls atrapa al lector des del principi, amb subtilesa però no el deixa escapar.

 


PARAULES D’AMOR DE DAVID ESCAMILLA (EDICIONS 62)


És una història colpidora que m’ha deixat el cor encongit, una història de dos, però que es pot llegir des de moltes besants, per a mi, la història de tots dos només és un fil conductor per mostrar la vida d’ell, en Ramon, i la vida d’ella, la Maria, en una època molt fosca de la nostra història com a Nació, una època on la ciutat de Barcelona amagava sota el règim del franquisme tot un naixement cultural que lluitava per uns ideals i una necessitat molt bàsica com és la llengua i la identitat. Aquest moviment s’anomenaria “La nova cançó” i donaria com a fruit molts cantants, aquests van formar un grup força homogeni anomenat “Els Setze Jutges”, els quals van començar a diversificar tendències.


El que m’ha agradat més de tot ha sigut poder redescobrir detalls de la Barcelona de la època dels meus pares, molts dels llocs que es mencionen com el carrer Tuset, la Cova del Drac, el Reno, el Jamboree... ja formaven part de mi en les històries que ells m’havien explicat de la seva joventut, m’ha connectat més amb una generació anterior i m’ha mostrat una part de la que molts en parlen i molts en callen, la brutalitat d’aquells que no seguien les normes o simplement eren lliurepensadors o enamorats. He de reconèixer que aquesta novel·la m’ha tocat la fibra sensible. A més trobo molt emotiu com l’autor parla del seu pare i el paper que va tenir des de la seva posició a la ràdio. No són només ells, som tots.


JO CONFESSO DE JAUME CABRÉ (PROA i LABUTXACA)


Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les.


Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.


La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una plenitud a l’ànima... són només algunes de les sensacions que et queden al cos quan acabes la novel·la.


ARQUITECTURA I SÍMBOL DE LA SAGRADA FAMILIA DE JORDI BONET I ARMAND PUIG (PÓRTIC)


En Jordi Bonet i Armengol, successor del seu pare com arquitecte, director i coordinador de les obres de la basílica del 1985 al 2012, i l’Armand Puig i Tàrrech, prevere i teòleg, fan un treball de documentació tant gràfica com ben explicada que fan que entenguem molt millor la complexitat del projecte que Antoni Gaudí tenia reservat per aquest monstre de l’arquitectura, símbol i icona de Barcelona.


Una obra complexa i colpidora, un raig de llum sobre quelcom que pensem que coneixem i realment no en sabem pràcticament res. És la presentació del gegant desconegut.


Pòrtic, amb aquesta aposta ha aconseguit omplir un buit significatiu que hi ha sobre l’arquitectura catalana. A vegades sembla que haguem de ser "guiris" o japonesos per poder valorar les joies de la nostra ciutat però, si a més de considerar-nos descobridors del nostre patrimoni ens expliquen tan bé el perquè de la construcció, el significat que li va donar Gaudí, la tècnica que va emprar i el simbolisme religiós podríem valorar el diamant en brut que respira al cor de Barcelona.


COLL AVALL DE X.DÍAZ I M. MARTÍNEZ (LLIBRES DEL DELICTE)


Sota un títol molt adequat, Coll Avall, és una novel·la que s’ha d’empassar, una píndola on uns personatges de ficció ens mostren una realitat tocar a tocar en una època de crisis, una realitat que bufeteja el lector i li mostra una realitat social a la quals molts els agradaria tancar els ulls, però que la societat no els ho pensa permetre.


De la ma de X.Díaz i M.Martínez el lector es trobarà en una novel·la negra al millor estil de Falcon Crest, on una família ha de fer front a un desnonament quan encara el cos de la matriarca és calent després del seu suïcidi. 


Llibres del delicte no deixa de sorprendrem amb histories properes, a la nostra terra, en la nostra llengua i amb visió planera. Ens ofereix una lluita muda que dura uns segons, però que crida desesperació en els silencis.


EL PRESONER DEL CEL DE CARLOS RUIZ ZAFÓN (EDITORIAL PLANETA)


Benvinguts, passeu i remeneu, segur que trobareu una història perduda, un llibre oblidat o un somni per algun dels passadissos del Cementiri dels Llibres Oblidats. Pot ser no heu llegit les seves antecessores, L’ombra del vent i El joc de l’Àngel, però no us amoïneu, l’autor la planteja com a obra independent, encara que és molt recomanable llegir les anteriors.


Els personatges es troben al Nadal de la Barcelona de 1957, en Daniel Sempere i el seu amic Fermín, tornen de nou a l’aventura per plantar cara al desafiament més gran de les seves vides. Un gran secret soterrat durant molts anys els mostra el seu rostre, obligant a en Daniel a enfrontar el seu destí, s’haurà d’enfrontar a l’ombra que creix en el seu interior.


100 COSES  PER FER A BARCELONA ALMENYS UNA VEGADA A LA VIDA DE ISABEL DEL RIO ( COSSETÀNIA)


Amb veu d’amiga, Isabel del Rio, ens ofereix un gran treball de documentació i recerca sobre la ciutat de Barcelona. Una passejada per la ciutat amb els 5 sentits, l’explicació d’enigmes, misteris i llegendes ocultes en un territori de meravelles inexhaurible.


Aquest llibre és testimoni viu d’un territori amb un caràcter propi, podríem arribar a dir que l’autora ret homenatge a la seva ciutat natal oferint propostes per a tots els públics i desvetllant encants a tots el barris. 


Una proposta que ens duu a ser turistes a la nostra pròpia ciutat, a mirar-la amb uns ulls nous, amb coneixement de causa i no només des d’un pla superficial. 


Una lectura francament agradable, que t’omple de records i t’encoratja a fer noves descobertes a la ciutat de Barcelona, el gran gegant desconegut. Tenim el costum de sempre moure’ns pels mateixos indrets i això limita i enquadra massa allò que gaudim de la ciutat.


TUMBA COMPARTIDA D’ ANTONIA ROMERO (EDICIONES B)


Una aventura apassionant, un secret per descobrir i mil i un impediments per poder-ho fer. Aquesta és la definició més ajustada sobre la novel·la d’Antonia Romero, una historia que s’amaga sota el títol de La tumba compartida i que copsa realment l’ànima de la novel·la.


Certament és una novel·la de contrastos i d’embolics, on la manca de confiança fa que el lector mai pugui estar segur de qui són els bons i qui els dolents, l’autora aconsegueix donar molts girs a l’argument més aventurer i dinàmic, una excavació, uns quants cadàvers pel camí i la sensació de que tots els personatges estan mentint, a excepció de la Maite que ens fa de narradora i simplement viu en un mar de desconfiança.




TOTES LES NOIES FAN PETONS AMB ELS ULLS TANCATS D’ENRIC PARDO (ROSA DELS VENTS/RESERVOIR BOOKS)


Fresca, genial, irònica, divertida, sense pels a la llengua i molt, molt entretinguda. El que a primer cop d’ull sembla una novel·la rosa, però no és més que un únic aspecte lluminós d’aquesta novel·la, on el veritable eix són els trenta, una edat on si ets una noia o ets single o se t’ha passat l’arròs i si ets un noi tens por a l’estabilitat i prefereixes anar de flor en flor, recordeu que sempre hi ha excepcions, més que res, per poder confirmar la regla.


Una novel·la actual, ràpida de llegir on s’intercalen xats de facebook o WhatsApp, enganxa des d’un principi i en veu del nostre protagonista, l’Alex Noè, entenem com veuen els homes les relacions, la feina, la crisi i sobretot les dones. Un protagonista una mica friki des de la infància, addicte a Star Wars, als còmics, que ha viscut coses que molts dels lectors recordaran com la sèrie “Ulisses 31”, les gestes de Michael Jordan o el gol d’en Koeman. Un jove que gaudeix de la seva feina, del seu pastor alemany Chewie i de les faldilles.


BARCELONA BLAUGRANA DE CARLES VIÑAS (ANGLE EDITORIAL)


Aprendre sobre el Barça i Barcelona m’apassiona, la meva ciutat i el meu club més interconnectats que mai, una historia viva que esdevé testimoni de la importància que aquest equip ha tingut en el desenvolupament de la ciutat en àmbits molt diversos.


Des del naixement del Futbol Club Barcelona el 29 de novembre de 1899 a un gimnàs de la Ciutat Vella per sis catalans, dos suïssos, tres anglesos i un alemany, la relació entre el Barça i la ciutat ha estat  permanent, intensa i profunda.


El lligam amb la cultura i la política és evident, és una senyal identitaria i conforma part de la teva persona.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada