Salvatge

Per Àngela Sánchez Vicente

Salvatge és una novel·la basada en fets reals que t’acaronarà l’anima alhora que et donarà una empenta per revisar la pròpia vida i la manera com la planteges i afrontes.

Cheryl Strayed ens narra la seva experiència vital renovadora de la seva travessa per la Cresta del Pacífic des de Califòrnia fins al Pont dels Déus.

Tots els personatges i les vivències són reals, fet que fa que aquesta aposta d’Angle Editorial esdevingui un missatge colpidor, una sacsejada a les nostres aparents vides normals.

La protagonista de vint-i-sis anys perd al seu pare quan és encara una nena i als vint-i-dos a la seva mare i referent durant aquests anys. 

A aquests fets s’afegeix la fugida que fa el seu padrastre que semblava una cosa i va esdevenir-ne una d’altre i no va respondre als fets com ella, o qualsevol persona amb una mica de seny, podia esperar.

Va trigar quatre anys a prendre la decisió, ella intentava que els seus dos germans poguessin sobreportar l’absència de la seva mare però no va poder evitar que ambdós caiguessin en el dolor més profund, ella també cau però té l’empenta de fer-se el propòsit de canviar el rumb de la seva vida.

Potser com a un propòsit molt futur, a una botiga d’excursionisme veu un llibre sobre la Cresta del Pacífic i creu que la blavor del llac de la portada és l’únic que en aquells moments li donarà la pau i serenor que necessita.

Primer ho pensa com a fet llunyà però de seguida s’adona que ho esta pensant com a fet definitiu, ja esta decidit, ja estem en marxa.

No es planteja ni tans sols acabar-la, simplement la vol gaudir, vol que sigui un viatge introspectiu que faci que els seus ciments emocionals s’esfondrin per tal de poder reconstruir-se i renéixer a la nova pell.

M’ha impactat la portada del llibre doncs un pensa que és com un símbol de la muntanya i que ja està bé però res és casual, anem més enllà i a les seves pàgines podem trobar un fragment on a la nostra amiga, en un descuit li cau la sabata muntanya avall i es perd entre la frondosa vegetació del territori, amb esperança, guarda l’altre però no triga a adonar-se que l’una sense l’altre no té cap servei.

El valor a les seves eines, llibres i objectes que l’acompanyen superen el material, esdevenen companys de viatge inseparables.

Durant els cent dies de travessa troba solitud, amics desconeguts i els seus inesperables llibres. 

Una baixada als inferns i una pujada a la glòria. Haurà arribat al Pont dels Déus passats els tres mesos?

Només ho sabreu si llegiu aquest llibre imprescindible pels amants de les travesses i els viatges per la natura i els amants de la bona literatura basada en fets reals.

Anem d’excursió?

 

Quantic Love

Sonia Fernández-Vidal, autora de “Las puertas de los tres cerrojos” ens presenta una novel·la juvenil, fresca i dinàmica. Rere un títol molt atractiu, Quantic Love, s’amaga l’inici del viatge cap a la maduresa d’una jove sensible, intel·ligent i espavilada sevillana, la Laila.

Diuen que quan una persona fa un viatge no és la mateixa quan torna, tot allò que veu, la gent que coneix, l’ambient que l’envolta, li provoca canvis en la seva manera de pensar, els seus valors canvien, descobreix que moltes de les seves pròpies pors són infundades i les supera transformant-se en una versió millorada d’ell mateix.

La nostra protagonista, la Laila, està a punt de començar la universitat, però degut a la crisis decideix treballar durant l’estiu, el seu destí és una cafeteria al CERN, el Centre Europeu d’Investigació Nuclear a Suïssa, ella està dubtant entre triar la carrera de matemàtiques i la de física i creu que aquesta experiència l’ajudarà a decidir-se i a més serà una gran experiència, així que agafa la seva Moleskine, un llibreta molt especial, i decideix començar un diari amb tot allò especial per poder-ho explicar quan torni al seu pare.

En aquesta novel·la descobrirem molts estereotips sobre els científics i les grans ments pensants, vaja, sobre els Nerds, però no tots són com ens els imaginàvem, la companya d’habitació de la Laila, l’ Angie, és tan explosiva com les seves idees, el Brian, amaga molt de la seva personalitat, cosa que fa que el cor de la Laila bategi a cent per hora, també coneixerem estudiants d’altres països com l’Arthur, el bo d’en Pierre, la detestable Chantal, o l’estrambòtic Klaus. 

Els personatges atraparan als joves lectors, són joves amb ganes de viure i demostren que ser intel·ligent no vol dir ser emocionalment com una patata, sempre hi ha excepcions, però els llestos de la classe també tenen sentiments i poden arribar a ser molt divertits, àcids i irònics. 

Tot sembla força normal, però a escena apareix un estudiant de practiques periodístiques, l’Alessio, un bombó de cap a peus, segur en si mateix i que no fa sentir la Laila com la curta de la classe, el problema és que el cor de la Laila ja ha decidit i es veurà entre dos nois, entre el cap i el cor, però finalment descobrirà el seu Quantic Love i no el deixarà escapar.

Una novel·la que aporta moltes dades científiques, cites i personatges històrics que emmarquen la vida del joves protagonistes al CERN, tot i que laGalera50 presenta aquesta historia per a un públic jove i jo, personalment, no veig cap motiu per no ampliar el marc d’edat en la seva lectura, està ben construït, parla de sentiments, de madurar, de créixer i de somiar, els adults ja hem perdut la capacitat de entendre els joves?

Potser l’equació del amor sigui més complicada que la de la relativitat, però és més plausible que la trobem, encara que no l’entenguem.

El joc de pistes

Per Àngela Sánchez Vicente

Després d’incomptables èxits i el seu darrer llibre El Somriure de l’Angelica, el comissari Salvo Montalbano torna a protagonitzar una gran aventura detectivesca, El joc de pistes és el darrer títol de la col·lecció publicat per Edicions 62.

L’autor ens ofereix una nova pinzellada, una historia on dos germans ancians molt d’anar a missa romanen reclosos a casa fins que un dia reben a la policia a trets.

El que hauria de ser una casa de persones adultes, creients i amb una actitud més o menys acurada resulta ser una sangonera.

Estranyament, el vell Gregorio té com a possessió una nina inflable plena d’esgarrinxades i tota feta malbé. Al cap de pocs dies apareix una  altre nina a les escombraries de Vigata.

En Montalbano, perplex pels fets s’adona que no s’està enfrontant a una ment malalta d’assassí com els d’abans o com als que està acostumat, es troba davant una situació hilarant i amb una gran dosi de perillosa bogeria. 

Poc a poc, va rebent endevinalles, pistes i misteris a descobrir, mostrant-nos la part més reflexiva del nostre amic Montalbano. Arribant a la seva obsessió, passa dia i nit investigant i intentant estirar del fil del cas.

Amb una inundació de proves a casa, nines inflables incloses, veu com la seva vida es paralitza durant els dies d’investigació. Costi el que costi en Montalbano vol que qui fa alguna cosa malament la pagui. 

Un dels casos que destaca per la seva originalitat i diferencia entre els altres títols de l’autor.

L’editorial aposta fort per aquest personatge tant familiar, amant de la bona vida i de l’acompliment de les lleis donant-li amb cada volum que publiquen una mica més de vida. Un home al que acabem coneixent de manera holística.

En aquest llibre el podem veure més pausat, sense tantes corredisses ni persecucions pel centre d’Itàlia.

De nou, Andrea Camilleri, ens sorprèn amb la facilitat que munta i desmunta casos d’intriga obligant al lector a seguir i seguir llegint fins descobrir que passa i el motiu pel qual passa.

Tal com succeeix amb els llibres de Donna Leon, ambdós comissaris protagonistes ens ofereixen un recull de casos que es poden llegir de manera independent o com a sèrie. 

Una molt bona tria per aquells que vàreu gaudir amb El somriure de l’Angelica i amb els anteriors casos, també és una bona oportunitat per descobrir les novel·les d’aquest protagonista i mite de la sèrie i fer-vos-en addictes, totes elles les podreu trobar a Edicions 62.

En temps de calor que millor que un bon Montalbano a la ombra d’un arbre o a la platja, amb un té fred o amb un Limoncello com faria el nostre amic italià. Això sí, llegir-lo sense gaudir d’uns "cannolis" o una mica de tiramisú serà pecat a ulls d’un sicilià genuí.

El mejor de los mundos posibles

Avui, en plena calor d’estiu us volem transportar a un món utòpic on es vol tractar de millorar les condicions de vida sense perdre els trets identitaris. Us estem parlant de El mejor de los mundos posibles.

Una novel·la en la que la humanitat s’ha extés per tot l’univers arribant a crear micro societats i cultures que alhora que conviuen i tenen tractes entre elles també naixeran desconfiances i sentiments d’adversitat.

Un atac sorpresa acaba amb una de les societats més riques, orgulloses i reservades obligant als pocs supervivents a traslladar-se a d’altres planetes receptors.

La seva preocupació principal és la de poder conservar la seva identitat com a poble i no acabar sent una subcultura dels poderosos que els han oferta asil.

Un home fred, cerebral i distant treballarà colze a colze amb una dona apassionada, decidida i impulsiva per tal de preservar les identitats d’ambos territoris, cultures i societats evitant un xoc. Hauran de refiar-se l’un de l’altre per tal de permetre que la nova convivència sigui pacifica i el més normalitzada possible.

 

Podran els seus cors vèncer les muralles dels prejudicis? 

La ploma de Karen Lord, respectada autora de novel·les fantàstiques, ciència ficció i ciència especulativa, transmet de manera molt imaginativa els escenaris on transcorre l’acció inspirats en les terres que envolten el mar Carib així com tradicions i rituals de les societats inventades per ella mateixa, alhora té una gran sensibilitat per narrar la historia humana entre els protagonistes.

Els rols femení i masculí semblen una mica antiquats o estereotipats però en una societat que arrenca de zero podem considerar normal que el repartiment de feines es faci tenint en compte la força física o la destresa, tot i així, no és en cap punt una novel·la sexista.

Una veu femenina com la de la Karen fa que la novel·la fantàstica tingui el ventall una mica més obert, afegeix subtrames que en una obra més purista no apareixerien mai dels mais.

RBA Fantàstica ens ofereix aquest recomanable nou món, la segona novel·la d’aquesta autora, dins la seva selecció de grans títols dels grans autors de la família de la fantasia.

És molt recomanable per aquests dies on tenim temps per llegir, imaginar i somiar amb temps i tranquil·litat.

Si us ha agradat aquesta novel·la no us podeu perdre el seu debut literari “Redemption in Indigo”, novel·la guanyadora del Endowment Award, el Carl Brandon Society Parallax Award l’any 2010, el Crawford Award i el Mythopoeic Award l’any següent i el 2012 el Kitschies Golden Tentacle Award for the Best Debut Novel.

Una novel·la i una autora a la que no podreu perdre de vista ni al planeta Terra ni al millor dels mons possibles!

Maleït Karma

Quan pensem en el Karma, pensem en l’energia positiva i la negativa, en el tal faràs tal trobaràs, en la recompensa de fer el bé i el càstig de fer el mal. Doncs bé, en David Safier ha sabut donar-li una volta més i ens presenta de la mà de Edicions labutxaca, una novel·la rocambolesca, plena de sentiments, de necessitats i d’anhels, un fenomen que ha revolucionat Europa i tocarà la fibra sensible del lector.

Acompanyarem durant la novel·la a la presentadora de televisió Kim Lange, una dona bonica, trepa, que posa la feina davant de la família, que mai troba un moment per gaudir de la companyia de la seva petita filla, que li posa les banyes al marit i que ha creta un món a la seva mida.

Tot això canvia quan el dia de l’aniversari de la seva filla, ella ha d’anar a una entrega de premis i aprofita per fer una trobada adultera amb un altre presentador de televisió, en un moment d’epifania decideix que necessita prendre l’aire i és quan el lavabo d’una estació espacial russa li cau al damunt i mor esclafada. La famosa llum, el túnel, la vida que passa per davant dels seus ulls desapareix quan obra els ulls i es troba que es una formiga, després d’al·lucinar una mica una altre formiga se li presenta i li explica que és en Siddartha Gautama, Buda per abreujar, i que ha acumulat molt mal Karma durant la seva vida i que ara l’haurà d’expiar.

La ironia es dispara quan el lector coneix el seu nou acompanyant a la vida de formiga, conillet d’índies, i uns quants d’altres que anireu descobrint a mesura que gaudiu de la lectura, la Kim esterà acompanyada pel Signore, les diverses reencarnacions del reconegut Giacomo Casanova.

Una novel·la molt àgil i divertida, que enganxa des de la primera plana i que no deixarà a ningú indiferent, descobrirem de manera més o menys alliçonadora que val la pena lluitar per allò que el cor desitja i que encara estem tots, mentre tinguem un alè, a temps de millorar la nostra vida, ja que en certa manera i mida en som els responsables. 

La nostra protagonista descobreix que allò que en realitat desitja és allò que ha menyspreat, la seva família, i lluitarà amb potes i antenes per protegir-la i apropar-s’hi. En gran part de la novel·la, cada vegada que la Kim mor i arriba a l’entrada del Nirvana, el lector descobrirà que per a cadascú aquest Nirvana pot ser diferent, molts el considerarien el cel, però mentre esteu en aquest món no creieu que hi ha petites espurnes de Nirvana al vostre voltant, quan us trobeu amb un amic, quan beseu la parella, quan els nens us dediquen un somriure, quan somieu... són tantes les possibilitats que seria imperdonable no pensar-hi ni un segon.

Aquest Maleït Karma, és una faula que descobreix al lector un món de reflexió, un espai per respirar i fer balanç de la vida viscuda i regala la oportunitat de començar a recollir bon Karma.

Jo ho intentaré fer, no em fa gaire gràcia això de ser una formiga, ja és prou complicat ser una persona com per viure centenars de vides amb els records intactes i anar vivint i morint per acabar trobant el Nirvana.