dimecres, 21 d’agost de 2013

El joc de pistes



Per Àngela Sánchez Vicente


Després d’incomptables èxits i el seu darrer llibre El Somriure de l’Angelica, el comissari Salvo Montalbano torna a protagonitzar una gran aventura detectivesca, El joc de pistes és el darrer títol de la col·lecció publicat per Edicions 62.

L’autor ens ofereix una nova pinzellada, una historia on dos germans ancians molt d’anar a missa romanen reclosos a casa fins que un dia reben a la policia a trets.

El que hauria de ser una casa de persones adultes, creients i amb una actitud més o menys acurada resulta ser una sangonera.

Estranyament, el vell Gregorio té com a possessió una nina inflable plena d’esgarrinxades i tota feta malbé. Al cap de pocs dies apareix una  altre nina a les escombraries de Vigata.

En Montalbano, perplex pels fets s’adona que no s’està enfrontant a una ment malalta d’assassí com els d’abans o com als que està acostumat, es troba davant una situació hilarant i amb una gran dosi de perillosa bogeria. 

Poc a poc, va rebent endevinalles, pistes i misteris a descobrir, mostrant-nos la part més reflexiva del nostre amic Montalbano. Arribant a la seva obsessió, passa dia i nit investigant i intentant estirar del fil del cas.

Amb una inundació de proves a casa, nines inflables incloses, veu com la seva vida es paralitza durant els dies d’investigació. Costi el que costi en Montalbano vol que qui fa alguna cosa malament la pagui. 

Un dels casos que destaca per la seva originalitat i diferencia entre els altres títols de l’autor.

L’editorial aposta fort per aquest personatge tant familiar, amant de la bona vida i de l’acompliment de les lleis donant-li amb cada volum que publiquen una mica més de vida. Un home al que acabem coneixent de manera holística.

En aquest llibre el podem veure més pausat, sense tantes corredisses ni persecucions pel centre d’Itàlia.

De nou, Andrea Camilleri, ens sorprèn amb la facilitat que munta i desmunta casos d’intriga obligant al lector a seguir i seguir llegint fins descobrir que passa i el motiu pel qual passa.

Tal com succeeix amb els llibres de Donna Leon, ambdós comissaris protagonistes ens ofereixen un recull de casos que es poden llegir de manera independent o com a sèrie. 

Una molt bona tria per aquells que vàreu gaudir amb El somriure de l’Angelica i amb els anteriors casos, també és una bona oportunitat per descobrir les novel·les d’aquest protagonista i mite de la sèrie i fer-vos-en addictes, totes elles les podreu trobar a Edicions 62.

En temps de calor que millor que un bon Montalbano a la ombra d’un arbre o a la platja, amb un té fred o amb un Limoncello com faria el nostre amic italià. Això sí, llegir-lo sense gaudir d’uns "cannolis" o una mica de tiramisú serà pecat a ulls d’un sicilià genuí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada