La roda dels equívocs

Us proposem una nova investigació d’en Salvo Montalbano que sorgeix de la ploma del seu pare literari Andrea Camilleri.

A La roda dels equivocs ens endinsarem al món dels jocs de rol i la seva perillositat.

Una noia és agredida en un carrer solitari és adormida amb cloroform però no li han fet res mentre ha estat retinguda. No hi ha indicis de delicte.

Pocs dies després li passa el mateix a la neboda de l’Enzo, el propietari de la trattoria preferida del comissari.

Aquí el Montalbano ja comença a arrufar el nas i no li quadren els fets però no hi pot fer massa doncs aparentment no hi ha delicte.

Un tercer segrest molt més cruel desperta al comissari i el convida a investigar sobre aquest tortuós i enigmàtic fet.

Aquest cop ha de renovar la seva ment ja que el delicte que té davant no és allò que ell està acostumat a investigar. No sembla que hi hagi sicaris, lladres o assassins pel mig. 

Més aviat sembla que sigui un fosc joc de rol en que les persones i les coses s’intercanvien per finalitats ocultes.

Gràcies a la traducció d’en Pau Vidal podem gaudir d’una nova investigació del comissari Salvo Montalbano en que se li trenquen tots els esquemes preestablerts.

Atraparà als retorçats responsables d’aquest joc?

Només llegint aquest nou volum que ens ofereix labutxaca ho descobrireu!

I per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, Una escletxa de llum, No em toquis i La dansa de la gavina.

Seguiré els teus passos

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb la Care Santos per tal de seguir coneixent a la protagonista de la seva obra anterior “Tot el bé i tot el mal”.

Després de gaudir i compartir obres signades per ella com “Amaranta”, “No preguntis qui sóc”, “Tantes coses a dir-nos”, “Desig de xocolata”, “L’aire que respires”, “Diamant blau”, “Habitacions tancades” i “Tot el bé i tot el mal” no podem deixar de recalcar la seva capacitat per transmetre emocions i sentiments per fer retrats molt humans, la seva gran capacitat per escriure per joves i per adults i les grans trames que crea sigui en temps present o passat.

La nostra amiga Reina torna a protagonitzar una obra en que us asseguro pensareu, reflexionareu i no quedareu pas indiferents.

En aquesta segona entrega titulada Seguiré els teus passos passa de ser mare a ser filla i canvia el seu punt de vista deixant per un temps de mirar cap al futur per anar cap al passat i de nou poder reemprendre la seva vida sabent qui és i d’on prové la seva veritable historia.

Els fets arrenquen quan rep una trucada en que la informen que algú pretén reobrir la tomba del seu pare.

Aquesta trucada li genera un calfred per tot el cos. Té tantes preguntes al cap que no en pot verbalitzar amb claredat cap.

Prefereix ordenar-se ella i anar allà, in situ, a veure que passa i qui pretén esbrinar coses sobre el seu pare.

Ja vida del Josep Gené ara es una intriga fins i tot per ella que és la seva filla.

Què li va passar realment? Perquè va morir en estranyes circumstancies?

Fem un breu viatge al passat fins als darrers dies en que aquest home va trepitjar terres catalanes sen plena ocupació de Barcelona per les tropes de Franco.

Hi pot tenir alguna relació aquest fet històric o és una mera casualitat?

Només acompanyant a la Reia cap al Pallars ho descobrireu!

No deixeu escapar aquesta nova novel·la d’aquesta autora que tant ens agrada i és un referent de les lletres actuals que ens apropa les seves històries gràcies a l’aposta de Columna.

És un text on el passat ve a fer les paus, a obrir ferides per tal de cicatritzar millor.

Voleu conèixer a la Reina?

Amb aquestes dues obres us asseguro que us emocionarà i us agradarà submergir-vos en el seu món més personal.

Tot, menys la pluja

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui com a lectora em toca entonar el “mea culpa”!

Us vinc a descobrir una grau autora de la que encara no havia llegit res però amb una sola obra, la seva darrera novel·la, m’ha deixat totalment bocabadada i petrificada.

Poc us puc desvetllar de la obra titulada Tot menys la pluja de la Gisela Pou reconeguda per obres com “El silenci de les vinyes” o “La noia de la Mitjanit” sense destrossar-vos la intriga que a mi m’ha generat.

És una obra que viatja a cavall entre Barcelona, Madrid i Donostia.

Una obra on el present es dona la mà amb el passat per tal de veure si el futur respon a les expectatives que un dia s’havia marcat la nostra nova amiga i protagonista.

Què somiava la Joana just quan tenia la meitat d’anys que avui? On està la seva vida realment? Què li ha generat internament aquesta fractura? Perquè vol esmenar ara el curs de la seva vida? Ho aconseguirà?

Grans preguntes que es donen cita a la obra que ens ofereix Capital Books.

Una obra amb un ritme en que el present i el passat s’intercalen de manera natural per tal que ens puguem empapar dels sentiments i pensaments de la Joana alhora que anem de viatge cap a Donostia i en les seves estades a Madrid i Barcelona.

Ella esta casada amb el Bernat però des dels inicis que pateix una malaltia que li coarta la vida però ella sempre ha tingut latent a la seva ment i al seu cor a un vell amic del que no sap res des de fa dècades.

Com serà el seu retrobament? Quin vincle hi crearà? Perquè ara?

Ella no sent culpa alguna i alhora ens mostra múltiples facetes de l’amor i dels sentiments humans.

La seva necessitat per crear una vida que tingui sentit la porta a crear-se certs maldecaps per arreglar la seva pròpia linealitat.

Pot ser feliç ella sense fer mal als demes en una situació molt coartada per molts factors.

No us desvetllo res ja que m’agradaria que el desgranéssiu i el gaudíssiu vosaltres mateixos en primera persona.

Comprendre a la Joana és laboriós però gracies a la capacitat de l’autora per crear una historia única on els sentiments imperen i es parla més d’ells que de les pròpies circumstancies que els generen segur que us ajuda.

És una obra imprescindible per aquests dies en que la lectura esta esdevenint protagonista dels nostres dies i de les nostres estones de lleure.

Us hi animeu?

El màgic d’Oz

Per Àngela Sánchez Vicente

Durant aquests darrers mesos en els que la lectura ha passat a ser un factor molt més present en les nostres vides ens hem preguntat molt sobre el sector dels adolescents. 

Què podem fer per tal que la lectura sigui part de les seves vides sense el caràcter obligatori d’aquelles que han de llegir si o si. 

És un benefici apropar-los a llibres digitals? És un bon inici que comencin sempre triant llibres escrits per altres joves o youtubers? 

Realment tot el que sigui acostar-los a la lectura i a que vagin creant-se un esperit lector ja ens va bé però ens sap molt greu veure com obres grandíssimes d eles lletres universals els passen pel davant sense que ells hi prestin atenció.

Però de la mà de labutxaca hem trobat una nova col·lecció de grans clàssics que els pot mostrar de manera atractiva grans aventures i histories amb les que tots hem somiat i gaudit.

Avui us presentem el mític El màgic d’Oz i reconeixem que l’hem tornat a llegir. Sembla mentides com l’obra escrita acull molts més matisos que la versió cinematogràfica que s’acaba recordant per breus escenes i la banda sonora i per altres adaptacions que també s’han fet.

A l’obra escrita per en L. Frank Baum podem veure com la Dorothy i el seu inseparable gos Toto són un parell d’aventurers amb un cert caràcter justicier.

Ho farà tot per protegir-lo i també per tornar a casa sana i salva per ajudar a la seva estimada tieta.

Miss Gulch farà que la Dorothy fugi de casa dels seus estimats tiets per tal de protegir al petit Toto i enmig del tornado que la durà a un món de fantasia.

El moment en que Miss Gulch es torna bruixa i a mans de la bruixa del nord perd les seves sabates i els hi entrega a la Dorothy, els tendres relats dels seus acompanyants com l’espantaocells, el lleó i el llenyataire de llauna, i la recerca incansable del Mag per tal de tornar cap a casa són narrats amb suma delicadesa i amb fantasia per tal que també ho puguem extrapolar a la modernitat sense cap mena de problema.

Aquest mite de les lletres i de la cultura en general ens ve a mostrar com el Mag no és tan Mag sinó que dins nostre tenim les capacitats per superar allò que ens espanta. 

O el lleó es fa valent només perquè li donen la insígnia? O el llenyataire tindrà cor perquè duu un rellotge que fa tic tac? O l’espantaocells té cervell gràcies al doctorat que li atorguen?

Totes aquestes capacitats que anhelaven ja estaven dins seu però tenien que passar la proba d’anar cap a la Ciutat i el desig de que la Dorothy estigués bé per tal de veure-ho per ells mateixos.

La retornada a Kansas també és icònica degut al camí d’anada pel camí groc i el de tornada amb les sabates màgiques.

Realment van fer el viatge? Què els va passar?

És de les obres que sempre m’ha encuriosit més però de la que encara vull resistir-me a analitzar-la de manera seriosa. 

És una fantasia que ens fa créixer! 

Gràcies a la tasca de traducció de Ramon Folch i Camarasa podem gaudir de nou d’aquests emocionant aventura.

I per als més joves no ho dubteu, és una obra perfecte i també els podem animar a descobrir Alícia en el País de les meravelles, L’illa del tresor, La volta al món en 80 dies, Peter Pan, El llibre de la jungla i El gos dels Baskerville.

Aquest estiu els clàssics per als més joves arriba en format de butxaca.