Macbeth

Shakespeare va escriure per encàrrec una de les tragèdies més llegida i representada, Macbeth, on l’ambició d’un noble escocès acaba amb un regicidi i les seves conseqüències.

Més o menys, això li ha passat a Jo Nesbo, a qui tots coneixem per les histories de Harry Hole, a ell li van oferir formar part del projecte que va començar l’any 2005, The Hogarth Shakespeare Project, on grans autors actuals adaptarien clàssics del famós escriptor. Després de pensar-s’ho molt i dir primer que no, va acceptar sempre que pogués ser Macbeth i avui us presentem la seva adaptació.

Per a tots aquells que ja heu gaudit de l’original descobrireu que segueix l’estil i la idea general, encara que ha sigut necessari fer-hi petits afegits per adaptar-lo a una Escòcia fictícia emmarcada als anys setanta.

En aquesta adaptació Macbeth és un bon policia que serà manipulat per Hècate, un mafiós ben situat, i per la dona que no el deixa dormir, la seva ombra i a l’hora aquella persona que el sap fer ballar al so que més li interessa, Lady Macbeth qui regenta un casino i té ànsies de poder.

Macbeth haurà d’acabar amb la vida del nou cap de policia, en Duncan, un home que vol acabar amb el regnat de les drogues, valent i amb grans valors positius, però com era d’esperar una petita llum que pugui aportar esperança és un perill que no tots volen veure brillar.

Jo Nesbo reflecteix un ambient claustrofòbic i angoixant, una ciutat industrial gris, humida, on plou sovint i on les rates de la societat es senten poderoses i com a casa seva. Estem davant d'un món desesperat, perdut, on el crim és el contrapunt d’una moralitat cada cop més feble.

És impressionant llegir aquesta adaptació passada per un sedàs tan fi i descobrir que manté l’aire psicològic amb personatges formats capa a capa, donant-li més dinamisme i transformant la tragèdia en un thriller psicològic d’alt impacte violent i en certs moments d’aquells que posa el pèl de punta.

Sis-centes planes que es llegeixen d’una revolada, altament addictiva, amb el segell propi de l’autor i alhora un gran respecte per l’original adaptant els noms dels personatges i donant-los rols més actuals però mantenint l’essència de l’ànima d’aquells que varen ser.

labutxaca fa un doble regal als seus lectors, per una banda ens presenta una obra d’un autor que sempre aconsegueix mantenir-nos a la corda fluixa i alhora ens regala una tragèdia moderna, una escalada de poder i les seves repercussions a la societat i a la ment del botxí.

Personalment, confesso que vaig dubtar una mica al pensar en una adaptació, vaig tenir a prop un exemplar de Shakespeare, però no el vaig obrir ni una vegada, em vaig veure avocada a una trama absorbent que no em va deixar pas respirar.

Si voleu veure el resultat d’una gran ploma sobre una d’altre, aquí en trobareu les seves primeres planes.

El día que se perdió la cordura

“A veces el destino nos pone a prueba para que sepamos que existe”

Hoy voy a entonar un mea culpa, hace unos días una buena amiga me invito a leer “El día que se perdió el amor” pero yo no había leído su entrega anterior, así que siguiendo su sabio consejo, que nunca falla, me vi atrapada en El día que se perdió la cordura, la primera novela de Javier Castillo, todo un éxito de ventas y de público y que yo ahora os recomiendo fervientemente.

Un thriller atípico, con giros inesperados, personajes definidos y otros más desdibujados que presupongo se perfilaran en su segunda entrega y que en cuanto termine esta reseña empezaré a leer.

La novela empieza con una descripción casi fotográfica, una imagen que el lector no podrá sacarse fácilmente de la cabeza, un hombre camina desnudo por la calle con la cabeza de una mujer joven en las manos aun sangrando.

En el centro de Boston, a pocas horas de Navidad aparece a quien todos llamaran “El decapitador” dado que no habla y no se le puede identificar. Este hombre será llevado a un centro psiquiátrico para ser evaluado por el Dr. Jenkins, una eminencia quien desde un principio le considera alguien muy listo y peligroso.

Poco después aparecerá allí una caja misteriosa que involucrará al FBI, Stella Hyden se dedica a crear perfiles de mentes perturbadas, pero a partir de este momento, el autor nos invitará a retroceder diecisiete años en el tiempo y a un momento en que el reloj empezó una cuenta atrás en el pueblo de Salt Lake y ahora es tiempo pasar cuentas.

Una historia de contrapuntos, de amor y odio, de felicidad y tristeza, donde la cordura y la locura se dan de la mano y nos recuerdan que hay locos que están muy cuerdos y cuerdos que esconden en su interior una gran locura.

La novela está formada por capítulos cortos que le aportan dinamismo, narrada en primera persona por Jacob y Steven y en tercera persona por un narrador omnisciente que altera la narrativa creando una conjunción única de voces fácilmente discernibles para el lector.

Estos capítulos vienen introducidos por la fecha, la hora y el lugar donde nos deberemos situar, una pequeña referencia tangible dado que la trama está repleta de giros inesperados, de falsas apariencias, de máscaras y de acción.

Un thriller en toda regla, altamente adictiva y poco predecible, el autor nos lleva por una ruta poco transitada donde la manipulación creará un juego de sombras y reflejos que os llevará a leer un capítulo más hasta el final donde las ganas de continuar hacen que la piel de los dedos piquen al no poder pasar otra página más.

Debolsillo nos ofrece un novelón que bien podría ser llevada a la gran pantalla. Para todos aquellos escépticos que no habéis caído aún en la locura, os dejo aquí sus primeras páginas.

Sal roja

Per Àngela Sánchez Vicente

Si voleu gaudir d’una gran novel·la històrica ambientada a Catalunya us heu de rendir a l’encant i a la originalitat de Sal roja.

En aquesta obra coneixereu a El llop de Cardona. 

La Catalunya assolada per la derrota del setembre de 1714 és el teló de fons per narrar les histories més quotidianes i emocionals d’un poble que va resistir la invasió de les tropes borbòniques.

Altament descriptiva ens ajuda a aprofundir en els escenaris, en les emocions dels personatges i en el moment històric que es vivia. El seu contingut didàctic és altíssim.

Ens situem uns anys abans i coneixem a en Miquel, un noi que treballa a la salina i és molt feliç amb la seva esposa, els dos fills i un tercer que ve en camí. Es pot dir que a casa seva, a la salina i allà on va és un home conforme amb la seva vida, amable, proper i amb molts amics però la seva vida està a punt de donar un gir radical.

Igual que Catalunya va perdre al 1714, ell ho perd tot... Les tropes de l’exèrcit filipista massacren el poble i maten a la seva dona i als seus dos fills. 

Ell salva la vida gràcies a la seva germana però sap que encara que estigui viu la seva vida és tristor i venjança.

L’odi envaeix el seu cor i gràcies a les descripcions de la psique d’aquest jove podem veure com es transforma en un autèntic llop despietat.

S’unirà als miquelets i la seva única satisfacció residirà en la venjança i en la recerca de justícia per la seva família.

Les dones del poble també juguen un paper molt important en el temps de guerrilla i s’expliquen de manera molt acurada els rols socials en un context en que les ombres han tenyit la muntanya i la sal s’ha vestit de sang.

Èpica, emocional, reflexiva, dinàmica... és una obra molt completa que ret homenatge a un territori que no es va donar mai per vençut i que se les va empescar per sobreviure a l’època funesta.

De la ploma d’en Ramon Gasch i de la Teresa Sagrera brolla una historia que encisa i és colpidora.

Sembla mentida com la realitat encara que sigui ficcionada supera a la ficció.

De la mà de Columna podeu gaudir d’una gran obra tant si sou amants del gènere històric o si simplement sou amants de les bones lletres.

No ho dubteu més, és la obra ideal per aquesta primavera!

La por del cel

Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més l’Editorial Les Hores ens regala una obra que ens deixa ben parats.

El seu secret és apropar-nos tresors ocults en altres països per tal que els puguem gaudir i analitzar gràcies a una brillant tasca de traducció. 

Poques vegades agraïm als traductors amb prou èmfasi la tasca que fan però realment és d’admirar traduir una obra sense que aquesta perdi la seva essència i conservant la seva atmosfera i sonoritat.

En aquesta editorial en són uns veritables experts.

Avui gràcies a la tasca de traducció de l’Anna Casassas i Figueras ens apropen la obra La por del cel de l’aclamada autora Fleur Jaeggy.

Aquesta obra és un recull de set relats plens d’ombres i de sentiments humans que ens apropen a la solitud, la melancolia i a la foscor.

Culpa, odi i rancúnia ens condueixen a passejar pels carrers més tortuosos de la naturalesa humana.

Homes, dones, joves i adults sota el mateix fil conductor seran víctimes de les emocions més tenebroses.

Una obra carregada de reflexions socials i amb un gran poder metafòric faran les delícies dels amants de les lletres delicades que mostren la majestuositat estilística de l’autora.

Són breus i directes i amaguen grans lliçons que esperem que desgraneu mentre deixeu que us embriagui amb el seu subtil encant.

Un cop més la portada ens indica el contingut de l’obra d’una manera molt concreta alhora que ens convida a llegir-lo.

No el deixeu escapar! És una obra excepcional!