Per Àngela Sánchez
Vicente
Si
sou fidels seguidors de les lletres del gran Víctor Amela esteu d’enhorabona doncs a més de tenir una novetat
entre mans crec que estem davant de la seva millor obra.
De
ben segur que us ha enamorat amb la seva prosa periodística a obres com “333 vitamines per l’ànima” o “Los inspiradores de Amela” i de ben segur que heu
descobert el seu amor per les lletres a obres com “”Gairebé tots els meus
secrets”, “Amor contra Roma”, “El càtar imperfecte” i “La filla del capità groc”
però us asseguro que aquesta darrera obra manté el seu segell de qualitat però
amb un extra de sensibilitat que ens ha encisat.
A
l’obra Jo hauria pogut salvar Lorca el
coneixerem més íntimament a ell i al seu avi que un dia li va dir aquesta frase
“Jo hauria pogut salvar Lorca”.
En
aquesta aventura ens remuntem a la vida de l’avi del autor narrada amb
admiració, estimació i respectant al màxim el context històric en que
s’emmarca.
En
Manuel Bonilla era llaurador i pastor a l’Alpujarra i durant la guerra de
Granada es va dedicar a “passar” a gent d’un bàndol a l’altre en un acte de
generositat i molta valentia.
De
família humil, sabia llegir gràcies als versos del Romancero Gitano que l’han
acompanyat fins a la tomba i té moltes eines i molta voluntat per ajudar i
servir.
Guanyadors
si es pot dir així de la Guerra, ell i el seu amic Luis Rosales haurien pogut
salvar al mestre de les lletres Federico Garcia Lorca. Per aquest fet sempre
s’han sentit que havien perdut.
Van
estar vivint amb ell uns dies tortuosos i foscos però a darrera hora
l’escriptor va decidir que no abandonaria la seva terra posant la seva vida en
mans del destí del conflicte.
Tremendament
realista ens trasllada al temps de la Guerra al sud de la península i després
fa un salt per tal de conèixer a la quinta del biberó de l’Ebre i posteriorment
ens convida a veure com ell des d’infant ha admirat tímidament al seu avi.
És
un tribut al seu avi, a molts valents, als que van patir la Guerra i tots els
sotracs que vàrem acompanyar tan horrorós fet històric.
És
emotiva, evocadora i ens mostra en un nivell molt elevat l’amistat entre homes
d’honor i l’ànsia de millorar i créixer per ser millors persones.
Al
tancar la darrera plana d’aquesta obra que ens ofereix Columna només se m’acut pensar en el que li passaria pel cap a
l’avi del Victor Amela veient que l’escriptor Federico Garcia Lorca ha estat immortalitzat
juntament amb ell gràcies a la ploma del seu nét.
També
m’ha encantat veure com una frase l’ha marcat i l’ha portat a escriure sobre
aquest fet.
L’autor
és detallista, observador i molt amant de la historia.
Ningú
més que ell hauria pogut escriure una novel·la tan bonica sobre un període
històric en que imperaven les ombres.
No
us perdeu la oportunitat de descobrir a qui va poder salvar a Lorca!
