Crueltat

Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més el nostres amics de Fanbooks encoratgen als més joves al plaer per la lectura amb títols que són irresistibles.

Respecten els seus gustos però els tracten com adults portant les novetats nacionals i internacionals de més èxit i amb un ventall de possibilitats per tots els gustos.

Aquest cop us parlarem d’un thriller que enamora a joves i no tant joves. Una proposta ideal per afrontar la calor d’aquest estiu.

Quan llegeixes les primeres planes de Crueltat i coneixes les primeres traces de la Gwendolin saps que aquesta novel·la val la pena i conforme van passant les planes t’enamores dels protagonistes, de la seva historia i no pots sortir de la seva espiral misteriosa.

D’una manera molt subtil la nostra nova amiga Gwendolin ens explica que sempre ha tingut dubtes sobre la feina del seu pare. La versió oficial és que el seu pare és diplomàtic i per això viatgen tant i ella té arrels i amics arreu del món i una gran capacitat per aprendre nous costums i nous idiomes però... ¿És del tot cert?

Ella està acostumada a viure bé, una mica en forma nòmada però bé. Amb el pas del temps i a mesura que es va fent gran és quan afloren les preguntes.

Estant a Nova York mentre el pare treballa a la seu de les Nacions Unides descobrirà tota la veritat i afrontarà la situació amb una fortalesa i coratge que ella mateixa desconeixia.

El seu pare desapareix i ella l’ha de buscar per tant no pot moure’s entre mentides.

El seu estimat pare és agent de la CIA però ha fet massa justícia i ara uns gàngsters li tenen jurada. Ella sap que el seu pare li ha hagut de deixar alguna senyal i a través d’un missatge encriptat el va a buscar a París on serà entrenada per un agent del Mossad que la canvia per sempre.

Passarà de ser una noia tranquil·la a estar subjectant una arma de foc sense tremolar-li el pols i a tenir el valor de mirar als ulls de l’enemic.

Tot es fa i tot és en nom del amor.

L’autor, Scoot Bergstrom ens presenta una noia que evoluciona molt tant a nivell psicològic com familiar i que ens mostra com l’amor pot ser una de les forces que fa que el món giri.

Violència, girs inesperats i més viatges fins a un final es resolgui la situació.

¿Trobarà al seu pare? ¿Com serà la seva nova vida?

Ajudeu-la en aquesta investigació i deixeu que us encisi.

200 anys sense Jane Austen

Aquest any es celebra el bicentenari de la desaparició d’una de les autores més estimades de novel·la romàntica i de costums. Vull recordar la seva obra i compartir-la amb vosaltres.

Jane Austen va néixer a Steventon el 16 de desembre de 1775 i va deixar orfes a generacions futures el 18 de juliol de 1817 a Winchester. Considerada una veu clàssica de la literatura anglesa, de família burgesa, les seves novel·les reflecteixen els canvis de la època centrant-se en personatges femenins, forts de caràcter i on el romanticisme marca tendència.

Les seves grans novel·les son:

Sense & Sensibility (1811) on l’autora es centra en el fet que totes les emocions humanes han de seguir les aparences, és a dir, han d’estar controlades per la raó i la prudència, dues germanes, l’Elinor i la Marianne Dashwood, la primera representa el sentit i la segona la sensibilitat, totes dues s’enamoren i troben dificultats en el desenvolupament d’aquest amor. 

Pride & Prejudice (1813) de la qual en parlarem més endavant.

Mansfield Park (1814) és la novel·la més llarga d’Austen. Tracta del fet de com afecta l’educació basada en la moralitat a tres famílies molt diferents: els Bertram, els Crawford i els Price, una novel·la on la religió apareix com un dels eixos de la trama central.

Emma (1815) tracta sobretot de la decepció personal. La novel·la estudia la personalitat de la Emma i la seva evolució fins al seu casament amb el senyor Knightly. 

Northanger Abbey (1818) és una parodia de les novel·les gòtiques i sentimentals de la època. Es centra en els perills que la imaginació i la ficció poden afectar a les ments més joves.

Persuasion (1818) és la seva última novel·la acabada i és molt diferent de les anteriors. Anne Elliot és la seva protagonista, la seva gran historia d’amor comença set anys abans de començar la novel·la. El seu amor era pobre i ella és persuadida per que l’abandoni, des de llavors es queda pràcticament sola.

Si us hagués d’aconsellar, les meves preferides són: “Mansfield Park” i “Persuasió”, sense oblidar, per descomptat, “Orgull i prejudici”, d'aquesta en fem cinc cèntims.

Orgull i Prejudici és considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy, han de madurar, han d’aprendre dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega. Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que amaga rere seu el veritable Mr. Darcy.

Uns personatges que són acompanyats pels tòpics d’una historia d’amor, podreu descobrir personatges clàssics o arquetips com la mare que intenta casar les filles, el clergue llepa (arriba a fer grima), la gran dama de classe alta i que domina el galliner i les jovenetes inconscients.

La novel·la desenvolupa el tema de com les joves germanes Bennet busquen el marit més adequat per a elles. On la societat els marcarà la tonada que hauran de ballar. Sense oblidar el fet de destacar l’educació de les dones de la època, les escoles dominicals o les escoles per senyoretes. En un fragment de l’obra queda palesa la importància de ser una dona amb talents.

L’autora aposta per una educació liberal, allunyada de tots aquests talents, ja que considerava que la manca de seny comportava un gran risc per la vida social, per l’elecció d’un futur favorable i per la convivència conjugal.

Les seves obres intenten ser moralitzadores, però no donar sermons, Austen acompanya al lector per un món mundà, quotidià i afins a la realitat, dedicant un fort èmfasis al detall, a la descripció realista tant dels personatges com dels paisatges.

Totes les obres de Jane Austen han sigut portades a la petita i gran pantalla, i estic segura que encara ens deparen noves adaptacions en el futur, però si voleu gaudir-ne plenament jo us aconsello començar per les mini-series que ha produït la BBC. 

Les novel·les les podeu trobar tant en català con en castellà, però si les voleu gaudir plenament i el vostre nivell d’anglès us ho permet no deixeu escapar l’edició de Barnes & Nobles, Inc, és de les millors, una recopilació de les seves novel·les on s’hi afegeix Lady Susan. 

Austen us captivarà i acabareu dins la seva legió de noies Austen. Paraula de noia Austen.

100 contes morals

Avui no només fem un humil homenatge a un gran autor, sinó que a més a més celebrem el desè aniversari d’un petit gran segell editorial com Amsterdam Llibres. Deu anys d’esforç, de gran narrativa i dedicació per oferir als lectors grans novel·les en català.

Amb aquest referent, han recuperat deu títols de deu autors que ningú hauria de deixar escapar amb un disseny sobri i elegant podreu retrobar-vos amb “La princesa de gel”  de Camilla Läckberg, 100 contes morals de Joan Barril, “Brooklyn” de Colm Tóibín,  “Una benedicció” de Toni Morrison, “Un cel de plom” de Carme Martí, “Bioko” de Marc Pastor, “També això passarà” de Milena Busquets, “Climent” de Josep M. Fonalleras, “Mare i filla” de Jenn Díaz i “La ràbia” de Lolita Bosch.

D’entre aquests títols volem destacar 100 contes morals, una lectura de rabiosa actualitat tot i que va ser escrita fa gairebé deu anys, és com si l’autor, des d’aquell lloc on és, més enllà del bé i del mal encara ens parles com si fóssim els seus oients fidels.

La seva contraportada ens convida a llegir-los abans d’anar a dormir, però jo us els recomano per portar a la bossa i llegir-los a l’autobús, en un parc, a la platja o a la muntanya, he provat de fer-ho abans d’anar a dormir, però són tan brillants, irònics, frescos, curts i directes que et quedes amb ganes d’un altre i un altre, i així et trobes de matinada amb mig recull llegit.

Aquests 100 relats són petites píndoles que s’han de dosificar, pair i que com bé diu el propi títol conviden a reflexionar, sense oblidar que tot i que estan ordenats, tenim a l’abast un sumari per tria quin ens crida més l’atenció, quin volem llegir primer i quin deixar pel final i acabar amb un gran regust a la boca d’una lectura plaent i completa.

L’autor es confabula com un petit fullet trapella, que veu més coses que nosaltres que amb les presses deixem passar, els seus protagonistes són homes i dones com nosaltres, amb els sentiments a flor de pell ja sigui amor o desamor, amants que s’amaguen dels ulls del món, el passat en el record viu i l’oblit d’allò que s’hauria de recordar, tot important i tot subjectiu segons els ulls que ho miren i la ploma que ho explica.

No deixeu escapar cap títol d’aquest aniversari, ni la saviesa i toc de màgia que s’amaga entre les planes de 100 contes morals, unes histories que no pretenen ser més del que són, però amb el poder de canviar la perspectiva del lector en més d’un àmbit de la seva vida.

Un imprescindible per aquest estiu.

Aquí le echamos muchos huevos… a la tortilla

García de Saura regresa a nuestras manos tras seducirnos y divertirnos a partes iguales en “Lo que el alcohol ha unido que no lo separe la resaca” con una novela fresca, irónica, divertida, con romanticismo, amor, sexo, lujuria, amistad y familia.

Con un título que invita a todo y a un poco más nos presenta Aquí le echamos muchos huevos… a la tortilla, una historia enmarcada en un puente aéreo entre Paris la eterna ciudad de la luz y el amor y Zaragoza, una ciudad llena de secretos y raíces.

Nuestras protagonistas son Zipi y Zape, o lo que es lo mismo Ainhoa y Maica, dos terremotos que se meten en todos los fregaos las hayan invitado o no a ello. Dos amigas inseparables que se acaban de graduar en químicas y que deciden hacer de ese verano algo especial, así que se apuntan a un intercambio en Londres, aunque la cosa se tuerce y Maica acaba apuntada a un intercambio en París y un compañero que quita el sentido.

Todo estaría bien si no fuera porque el padre de Maica odia a los franceses, aunque bien sabe todo el mundo que el que más habla es el que más debería callar, así que la cosa se complica, pero con el bueno de su hermano curro y la gran abuela Isabel todo podría arreglarse si no fuera por el propio puntillo de Mattew, nuestro parisino que esconde más de un secreto y de Ainhoa que tiene su punto rebelde que les hace atraerse y odiarse.

Una bomba que explotará en París llenando de luz las vidas de los dos, descubriendo secretos de la vida de Mattew que podrían cambiar su relación para siempre e incluso separarles por un secreto enterrado en una caja fuerte y cuyas consecuencias nos recordaran uno de los capítulos más oscuros de la historia no tan antigua en nuestro país, un tema delicado, que no voy a mencionar para no hacer un spoiler, pero que debo puntualizar dado que la autora lo trata con dignidad, delicadeza y le da un cariño especial.

Con esta novela os reiréis, amaréis con locura, uniréis los lazos de la amistad con nuevos protagonistas, la ironía fluirá por sus páginas arrancándoos la sonrisa más dulce y descubriréis la vida en París, sus monumentos, sus plazas, el Louvre, sus noches en blanco y la travesía por el Sena, una ciudad que se transforma en un personaje propio que acompañará a estos dos jóvenes en el camino a descubrirse a sí mismos y al otro.

Una historia sensual para llevar en la maleta, para leer en una noche tórrida de verano y quizás, solo quizás no morir por combustión espontánea. Tópicos españoles y franceses se dan de la mano para mostrar lo ridículo del prejuicio y lo bueno de cada uno de ellos.

Esencia nos invita a vivir un verano diferente ya seáis de tortilla española o a la francesa, lo que importa en el fondo es el corazón.

Aquí os dejo sus primeras páginas para que os unáis a Zipi y Zape y sus amigos, sin olvidarnos de su propia banda sonora, una lista impecable de buena música y mejor mensaje.

Se me olvidaba, lobitas, en ella encontrareis una referencia a la líder de las lobas de Gunnar, ¡Olé por la amistad entre escritoras del género!.