Harry Potter i el pres d'Azkaban

Harry Potter i el pres d’Azkaban és el tercer volum d’aquesta saga signada per la vareta màgica de J.K.Rowling i que ens presenta Empúries en la seva edició de luxe. Ja us vàrem presentar “Harry Potter i la pedra filosofal” i “Harry Potter i la cambra secreta” ara és el moment de tornar al principi de tot.

El que més crida l’atenció d’aquesta entrega és que el món d’en Harry, un jove adolescent que comença a sentir aquell pessigolleig de l’amor i alhora de ressentiment s’ha d’enfrontar no al malvat Lord Voldemort, sinó a aquells que varen formar part de la vida dels seus pares, els seus amics i els seus enemics i desentrellar una veritat amagada en una cua de rata.

Així que ens trobarem amb personatges nous com en Remus Llopin i en Peter Pettigrew, cada un d’ells amaga un secret i una veritat, però no ens podem oblidar d’en Sirius Black, l’home que després de dotze anys a la presó d’Azkaban aconsegueix escapar i anar a la recerca d’en Harry, d’aquest fet neix el títol de la entrega.

De la mateixa manera que apareixeran nous malvats com a contrapunt de la bondat d’aquells que van estimar en James i la Lily.

En termes màgics destacarem el gira temps de l’Hermione, l’encanteri Patronus i els demèntors que fan més por que goig i en el món dels animals especials destacarem els hipogrifs en les classes magistrals d’en Hagrid i per gaudir de les trapelleries dels nostres protagonistes, res millor que seguir les passes al mapa de Magatotis.

Molts han destacat que aquesta tercera entrega és com el final de la primera trilogia on es recull els inicis a la màgia d’en Harry, el descobriment del seu passat i la presentació amb força del seu nemesis.

Una de les millors entregues, més fosca i profunda en la seva lectura i que evoluciona amb els personatges donant-los recursos diferents a cadascun d’ells, es comença a marcar el tarannà tant dels tres amics, com de la resta dels personatges ja siguin adults o companys.

Ni tots els bons són bons ni tots els dolents tan dolents, aquí trobareu la cara i la creu de les veritats i les mentides del passat que han marcat el present del noi de les ulleres rodones i la cicatriu al front.

Arcadia

Arcadia es mucho más que una palabra y aún más que el título de la última novela de Iain Pears.

Esta poca simple palabra que proviene del griego, se ha convertido con el paso de los siglos en el nombre de un país imaginario, creado y descrito por poetas y artistas del renacimiento y románticos. Un lugar utópico, de ambiente sencillo, donde reina la paz y el hombre disfruta de la naturaleza. 

El hecho de darle este nombre a una novela de género fantástico donde hay un mundo dentro de otro mundo, lejos de otro mundo y todos unidos y distantes a su vez en el tiempo y el espacio no puede ser casual.

El autor juega con un cuento de hadas que crece exponencialmente y con el libre albedrio del lector quien se confabulará con los personajes para disfrutar de una aventura única.

Espasa nos ofrece la oportunidad de perseguir al conejo blanco siguiendo un camino de baldosas amarillas y acompañados por la comunidad del anillo.  Os prometo que no me he leído diferentes libros y los he mezclado, más bien es el resultado de leer la novela que escribe el profesor Henry Lytten, nuestro narrador, quien intenta superar sus escritos anteriores y también los de sus colegas como Tolkien o C.S.Lewis.

Rosie es nuestra protagonista, una jovencita de quince años que aprecia al profesor y le gusta hablar con él, un día mientras busca al gato de este para darle de comer descubre una puerta que la llevará a un mundo diferente, lleno de profecías, rituales, caballeros y todo aquello que había soñado, un horizonte nuevo donde crecer y aprender.

La cuestión fundamental será la decisión que deberá tomar Rosie ante el dilema de quedarse para siempre en ese nuevo mundo creado en parte por la narración de su amigo el profesor o volver a su vida triste y aburrida.

Si digo que esta novela me parece sublime me estoy quedando corta, sus personajes están construidos de una manera sólida, no podríamos diferenciar los que están en un plano más real de los que están en el mundo más allá de la puerta. 

Las descripciones son muy detalladas y es fácil perderse entre sus montañas, sus cielos azules o en una esquina del pub escuchando a profesores discutir sobre las posibilidades de una narración.

Una novela que tiene de todo y no le falta de nada, una mezcla perfecta entre las plumas de los grandes de la ciencia ficción y de los mejores cuentistas del mundo.

Una lectura adictiva que te transporta hacia una sociedad en proceso de ser utópica pero que esconde sus puntos oscuros, sin olvidarnos de la mano de un loco que quiere demostrar la continuidad del tiempo pasado, presente y futuro con posibles consecuencias catastróficas.

La fantasía en su máximo esplendor os espera entre las páginas de Arcadia. No esperéis ni un solo momento más para vivir una aventura más allá de los límites de la ciencia y la imaginación. 

Harry Potter i la cambra secreta

Harry Potter i la cambra secreta és el segon títol de la saga màgica de J.K.Rowling, rere “Harry Potter i la pedra filosofal” i que conjur rere conjur va enamorar en el seu moment a petits i grans i que ara recupera Empúries amb una edició digne de tota biblioteca muggle.

No parlarem gaire de la trama, ja que aquestes alçades gairebé tots hem vist les pel·lícules o llegit els llibres, però recordeu que sempre hi ha una nova generació de lectors que comença les seves passes i aquesta és una gran aposta per mostrar-los la màgia de la lectura.

Els punts forts d’aquesta entrega són la introducció del personatge d’en Dobby, l’elf domèstic que treballa pels Malfoy i que en el seu petit cor i cap una amistat que trencarà cadenes i forjarà destins creuats.

De la mateixa manera que introdueix el personatge de la Ginny Weasley com alumna de primer a Hogwarts tancant el cercle de la família de pèl-rojos.

Aquest és l'únic llibre que diu l'any on es troben els protagonistes. Sir Nicholas diu que és el seu aniversari de mort 500, i la seva mort és donada com 31 d'octubre de 1492. Això vol dir que la cambra dels secrets es realitza el 1992, i que en Harry va néixer el 1980, com l'autora va confirmar. Al setè llibre, aquesta línia de temps és confirmada.

El llibre va estar a punt de ser titulat Harry Potter i el Príncep Mestís, com el sisè llibre, però va acabar sent la cambra dels secrets. Rowling va voler incloure en aquest llibre un capítol que finalment va deixar per al sisè llibre de la saga, que va prendre aquell títol. En català, es va anomenar "Harry Potter i el misteri del Príncep", i del qual en parlarem en breu.

Si ens centrem en el personatge d’en Harry, aquest continua pensant que viure amb els seus oncles és un infern i que no hi ha res millor per a ell que Hogwarts, encara que degut a esdeveniments com el fet de entendre i parlar la llengua de les serps, fet que descobreix al sentir el Basilisc i la possible relació amb un antic alumne anomenat Tom Ryddle el fa preguntar-se si no hauria estat millor a la casa Slytherin.

En aquesta segona entrega els personatges principals comencen a comprendre la responsabilitat de la seva condició i com aquesta pot recaure en terceres persones innocents.

Si penseu compartir curs amb ells haureu de recordar de no mirar als ulls al Basilisc, que els escrits a les parets poden dir mitges veritats i que la visita al lavabo de les noies pot amagar més d’un secret important.

En TEO. L'amic de petits i grans

Avui, coincidint amb el Dia Internacional del llibre infantil i juvenil, volem retre homenatge a un del personatges més carismàtics de la nostra infància i que celebra el seu quarantè aniversari.

Estic segura que si us parlo d’un nen curiós, amb els cabells taronges, un jersei a ratlles blanc i blau i un peto carbassa només us pot venir al cap un nom, en TEO, un vailet amb qui des de petits hem aprés coses del món més proper i més llunya, que ens ha acompanyat al nostre primer dia d’escola, ens ha presentat a la seva família, hem vist créixer la seva germaneta, i ens va convidar a conèixer els esports de cara a les Olimpíades de Barcelona.

Un personatge Inter generacional que va néixer l’any 1977 de la ploma de Violeta Denou, pseudònim de Carlota Goyta i Asun Esteban, i que de manera espontània, generosa i molt propera ha reunit al voltant dels seus volums avis, pares i nets.

Jo vull confessar que vaig créixer amb en Teo, i els meus llibres van passar una dècada després a les mans de la meva germana quan em regalar “En Teo i la seva germana” tenia un missatge secret, per això és un dels que més m’estimo.

Ara, Estrella Polar i timunmas ens presenten una edició especial, un regal pels nostàlgics i pels menuts d’avui, com molt bé diu el seu títol En TEO descobreix món. L’amic de petits i grans. En aquest volum inclou quatre dels seus contes “En Teo va amb avió”, “En Teo va al mercat”, “En Teo i els esports” i “En Teo al parc natural”, a més d’un índex final amb els diversos títols de la col·lecció i l’any de publicació.

Una de les coses que més m’han agradat és que a part d’introduir-nos dades sobre el naixement d’en Teo i detalls sobre l’autora, en aquesta edició especial s’ha donat veu a personalitats relacionades amb el món de les lletres on parlant des del cor feliciten en Teo i ens expliquen com han compartit amb ell aquests anys.

M’agradaria destacar el fet que els llibres d’en Teo són únics, el seu format quadrat, els seus dibuixos grans, a color, pintats amb tendresa, els valors que s’amaguen rere petites accions dels personatges, el seu context familiar que conviden a llegir en família.

Crec que estem davant un referent literari i cultural a tenir en compte com a patrimoni de casa nostre. Aquí us deixo les seves primeres planes, retrobeu-vos amb ell i encara que creixeu no l’oblideu.

¡PER MOLTS ANYS TEO!

Sang o amor

Avui us convidem a una cita amb el nostre bell amic, el comissari Brunetti, que torna amb les forces renovades i amb l’energia de les seves millors novel·les.

 

Amb Sang o amor ens traslladem al teatre la Fenice de Venecia on la Flavia Petrelli està aconseguint consolidar-se a la fama i està guanyant seguidors dia a dia. La fama en l’estat més pur, el contrast de la vida sota els flaixos i la soledat al seu propi interior, la imatge que mostren els ídols i el que realment són.

 

Pot una persona traspassar la línia de l’admiració i arribar a creure que el seu ídol pugui a arribar a ser seu? Com saben els famosos que els sentiments vers ells van adreçats a la cara que mostren o a allò que oculten a l’ombra dels focus?

 

En aquesta línia conflictiva es veurà immersa la Flavia que rebrà cada dia flors i més flors d’un admirador al seu camerino fins al punt d’inundar-la en flors, pètals i afalacs... potser al principi s’ho pren amb certa il·lusió i pensa que valora el seu treball però poc a poc s’adonarà que ella és l’objecte de l’obsessió d’un pertorbat.

 

La persecució per tota la ciutat farà que la paranoia de la cantant sigui cada dia més cartera però juntament amb l’ataca a persones properes a la diva l’esgarrifaran fins al punt de perdre el control de la seva pròpia vida. 

 

Qui la pot ajudar? 

 

El seu amic de la infantesa, el comissari Brunetti desplegarà tot els dispositius que té a l’abast per tal de calmar-la fins que veurà que el cas és molt més greu del que pot imaginar.

 

Rere la careta o l’interrogant de la identitat de l’assetjador s’amaga una persona obscura, sinistre i un tant dement. Una persona que ha convertit la seva vida en una fantasia protagonitzada per la Flavia.

 

De la ploma de la Donna Leon torna a relluir un best seller on la trama detectivesca, les escenes teatrals i l’amistat es donen la mà d’una manera natural, casual i desenfadada. És un ritme narratiu àgil, lleuger i frecs que fa que sigui una lectura que es llegeix en un tres i no res, que desperta interrogants i la necessitat de respondre’ls.

 

Gràcies a labutxaca la col·lecció de títols protagonitzats per aquest jovial comissari creix de manera quantitativa i qualitativa. És impossible llegir només una novel·la d’aquest protagonista doncs amb el temps ha esdevingut una mena d’Hercules Poirot, Miss Marple, o els grans mestres del misteri que brollen de grans plomes. 

 

Fins al moment podreu trobar títols com “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís” i “Mort entre línies” fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra.

 

Esperem que aquesta gran dama de les lletres torni a la seva estimada Barcelona a veure si la cacem per tal de demanar-li que ens signi la seva obra. 

 

La seva gentilesa, educació i proximitat amb els seus lectors la fan especial i admirable.