Us presentem el Premi
Sant Jordi 2015 i realment us el recomanem d’una manera molt vehement per
diversos motius: la trama original i altament addictiva, la prosa encisadora
del seu autor, la humanitat i generositat d’en Pep Puig... podríem fer una llista de punts forts de la novel·la i
no acabaríem mai.
Un dels grans poders que amaga la lectura de La vida sense la Sara Amat és que el podem
classificar i ordenar amb aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector
i convida al diàleg posterior.
El tret de sortida de l’aventura al passat, en els dies
d’estiu que la Sara Amat era una petita entremaliada que cercava noves
experiències i trencar amb tot allò que l’envolta.
Pot un record abastir-nos tota la vida? Poden uns pocs
dies donar sentit a tota una existència?
En Pep era un nano enamoradís, obedient i potser amb una
mancança d’objectius i ella era massa tabalot, un cul inquiet, una fugitiva.
Què n’és ara de la Sara? I d’en Pep?
De la ploma àgil d’en Pep Puig brolla una historia que ens deixarà sense alè i ens farà
reflexionar sobre la condició humana, sobre el passat, el futur i els paper
dels records a la nostra vida.
Deixareu escapar aquesta gran novel·la que ens ofereix Proa?
Jo en el vostre lloc no ho pensaria massa i aniria a
buscar-lo i m’endinsaria a la historia d’aquets dos nanos que han crescut en
direccions oposades però amb un mateix punt de sortida.
Crec que és moment de donar-li el torn de paraula al Pep
Puig i que ell mateix ens expliqui una mica més d’ell i de la seva novel·la
Quan va
descobrir que el món de les lletres l’esperava? Ah sí? No ho he descobert encara.
Potser, si algun dia me n'adono, arrenco a córrer. No suporto que m'esperin, i
menys el món de les lletres.
Esdevenir escriptor va ser un procés
natural, una necessitat d’expressió? Què el va motivar? Una
necessitat d'expressar-me, crec, i molestar el meu pare, de passada. I després
la meva mare. I després els meus avis, els meus tiets, els veïns, etc...Vull dir
que tinc una necessitat de tocar la pera als altres, encara que amb la Sara
Amat no es noti gaire.
Imagini que pogués fer un viatge en
l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien
els convidats? El Rulfo, la Rodoreda, l'Estellés, el Shakespeare ja
que, hi som, el Tolstoy, el Joyce, el Mark Twain...N'hi ha molts, es clar
Esperava l’èxit aclaparador de les
seva novel·la? Quines expectatives en tenia mentre l’escrivia? Home,
jo no diria èxit aclaparador. Sembla que em facis una broma...Encara que mentre
l'escrivia, certament, n'esperava un èxit aclaparador :)
Com es planteja la diada de Sant Jordi
essent el premi Sant Jordi d’enguany? Com la vivia abans aquesta jornada? Millor
que no m'ho plantegi, sinó segur que em vénen ganes de fugir per cames...Abans?
Passejant per les rambles, buscant l'amor de la meva vida...
Ficant-nos ja a la novel·la que
presenta “La vida sense la sara Amat”. Creu que la memòria és passat que vol
esdevenir present? No ho sé. No tinc el cap clar per respondre't.
Potser el revés: la memòria és present que s'entesta a construir un passat a la
mida. Perdona, no sé ni què he dit.
Es pot viure de records o hem d’anar
creant-nos a nosaltres mateixos dia a dia? Només viuen
de records les núvies de soldats que han mort a la guerra, fins que troben una
excusa per casar-se amb un altre. Vull dir que els records ens serveixen
bàsicament per no acarar-nos al present, o per viure del cuento
Sense desvetllar els grans
interrogants ens agradaria saber si s’identifica amb algun dels protagonistes o
si bé s’ha inspirat en algú proper a vostè. A nosaltres
ens ha enamorat la padrina d’en Pep. Jo sóc molt semblant al Pep
narrador. O ell a mi. I de la Sara també tinc coses, encara que en aquest cas ella de mi no en té cap
:)
En Pep fa moltes coses en nom de
l’amor cap a la Sara, inclús alguna de dubtosa legalitat o noblesa... L’amor ho
justifica tot? L'amor no només és cec, sinó que és mut, sort, coix,
i quec...Vull dir que l'amor ens fa tan vulnerables que per salvar una mica la
dignitat seríem capaços de qualsevol bestiesa...I de fet la fem.
Pots en deu dies enamorar-te per tota
la vida i recordar-ho tan bé trenta anys després? No només
pots, si no que per què puguis recordar-te d'un amor és necessari que no duri més
de deu dies. A partir de la segona setmana els amors fan tanta ràbia que només
maldes per oblidar-los. :)
Com creu que hagués explicat la
historia en Pep adolescent? No vull ser groller, però el Pep adolescent hagués
explicat la història fent-se moltes palles, i anar cada dos per tres a la cuina
a recuperar energies.
Creu que a la Sara la va marcar tant
aquell moment? La Sara és un fantasma, una invenció del Pep que
s'acaba materialitzant. Jo crec que a qui va marcar aquell moment va ser al
Pep.
Creu que les escoles masculines i
femenines encara incentivaven més el desig pel sexe oposat i la descoberta de
les pròpies emocions? En el meu cas, i en el del narrador, segur. Tot
l'any envoltat de paios com jo, arribava l'estiu i no podia evitar quedar fascinat
per la primera nena amb qui et creuaves.
El despertar a l’amor o el primer amor
creu que sempre és recordat? El despertar de l'amor. Buf...S’han dit i escrit
moltes troles sobre el despertar de l'amor o el primer amor, que jo naturalment
no penso desmentir...
Quina cançó creu que podria ser la
banda sonora d’aquells dies? Un disc millor, escoltat de cap a cap, un cop i un
altre. No com ara, que tot ho vivim escapçat. Per exemple el Rubbel Soul, dels
Beatles.
Per acabar, ens agradaria que ens respongués al que ja ha
esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i
creu important? Ens la pot respondre?
P- Quina és la pregunta que mai li han
fet i creu important? Ens la pot respondre?
R- Quina és la pregunta que mai li han
fet i creu important? Ens la pot respondre?
Des d’aquí el volem felicitar
pel merescut premi alhora que li agraïm el temps que ens ha dedicat.
Moltíssimes gràcies per la seva
generositat i per la seva obra! Aquí ja té una legió de seguidors que esperem
noticies seves en breu.
Salutacions i èxits,
La Petita Llibreria
Àngela Sánchez Vicente
