Ara que ve el
temps del fred i ens agrada somiar amb els viatges que volem fer, si voleu volar de cop a la Itàlia més
autèntica i pura, només cal que us deixeu atrapar per El somriure de l’Angelica la darrera novel·la protagonitzada per el comissari Salvo Montalbano i publicada per labutxaca.
L’autor sicilià Andrea Camilleri és l’encarregat de donar-li casos a resoldre al nostre protagonista.
En aquest cas, seguim veient un Montalbano humà. Al que li agrada el bon menjar i no s’està de cruspir-se uns bons cannolis entre hores, fumar algun puret i gaudir dels vins de la zona.
Un personatge tant humà amb les seves particularitats que es transmeten a la seva manera de treballar, ell, per sobre de tot, respecta la llei i vol que aquesta s’acompleixi tot i que, de tant en tant, hagi de fer servir protocols poc ortodoxos i ficar-se en algun merder.
En aquest cas, en Montalbano és seduït per l’Angelica, una donassa amb els trets físics característics de les madones italianes: ulls grossos i expressius, cabells llargs i foscos emmarcant una cara de porcellana que és alhora angelical i malèvola.
Qui és l’Angelica? En Montalbano s’està apropant massa al perill? S’acabarà cremant?
L’Angelica surt descrita al llarg del llibre i cada cop s’apropa més a la investigació, en tindrà res a veure? Potser el nostre amic comissari s’està deixant anar pels seus instints més primaris i no veu que hi ha rere la bellesa d’aquesta jove.
La traducció de Pau Vidal aconsegueix que l’obra no perdi la màgia ni l’olor de la Itàlia que serveix de marc i escenari. Carrerons estrets víctimes de la foscor i la llum tènue, el caràcter parsimoniós i despreocupat dels ajudants del comissari i paraules clau sense traduir.
Sens dubte és un clar successor dels grans novel·listes del gènere detectivesc i del món de la investigació, és més, Andrea Camilleri ja és un nom reconegut i que val la pena llegir-lo.
Edicions 62 i labutxaca ens regalen aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina.
Per als que sigueu més mandrosos podeu començar gaudint de la sèrie televisiva que la RAI ha produït sota el nom de "Il Commissario Montalbano", on podem gaudir d’alguna de les aventures més sonades i emblemàtiques de’n Montalbano i els seus companys.
Reconec que jo vaig ser mandrosa però arran de veure la sèrie vaig començar a llegir algun dels llibres però crec que aquest darrer ha estat una sorpresa, una volta de cargol a la historia. Com que ja coneixem al protagonista, ens podem avançar a allò que està pensant o a allò que farà. Podem anar una passa per davant.
Un llibre que es pot llegir individualment però alhora convida a fer-se amic tant de l’autor com del Montalbano.
L’autor sicilià Andrea Camilleri és l’encarregat de donar-li casos a resoldre al nostre protagonista.
En aquest cas, seguim veient un Montalbano humà. Al que li agrada el bon menjar i no s’està de cruspir-se uns bons cannolis entre hores, fumar algun puret i gaudir dels vins de la zona.
Un personatge tant humà amb les seves particularitats que es transmeten a la seva manera de treballar, ell, per sobre de tot, respecta la llei i vol que aquesta s’acompleixi tot i que, de tant en tant, hagi de fer servir protocols poc ortodoxos i ficar-se en algun merder.
En aquest cas, en Montalbano és seduït per l’Angelica, una donassa amb els trets físics característics de les madones italianes: ulls grossos i expressius, cabells llargs i foscos emmarcant una cara de porcellana que és alhora angelical i malèvola.
Qui és l’Angelica? En Montalbano s’està apropant massa al perill? S’acabarà cremant?
L’Angelica surt descrita al llarg del llibre i cada cop s’apropa més a la investigació, en tindrà res a veure? Potser el nostre amic comissari s’està deixant anar pels seus instints més primaris i no veu que hi ha rere la bellesa d’aquesta jove.
La traducció de Pau Vidal aconsegueix que l’obra no perdi la màgia ni l’olor de la Itàlia que serveix de marc i escenari. Carrerons estrets víctimes de la foscor i la llum tènue, el caràcter parsimoniós i despreocupat dels ajudants del comissari i paraules clau sense traduir.
Sens dubte és un clar successor dels grans novel·listes del gènere detectivesc i del món de la investigació, és més, Andrea Camilleri ja és un nom reconegut i que val la pena llegir-lo.
Edicions 62 i labutxaca ens regalen aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició, podeu trobar títols com La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina.
Per als que sigueu més mandrosos podeu començar gaudint de la sèrie televisiva que la RAI ha produït sota el nom de "Il Commissario Montalbano", on podem gaudir d’alguna de les aventures més sonades i emblemàtiques de’n Montalbano i els seus companys.
Reconec que jo vaig ser mandrosa però arran de veure la sèrie vaig començar a llegir algun dels llibres però crec que aquest darrer ha estat una sorpresa, una volta de cargol a la historia. Com que ja coneixem al protagonista, ens podem avançar a allò que està pensant o a allò que farà. Podem anar una passa per davant.
Un llibre que es pot llegir individualment però alhora convida a fer-se amic tant de l’autor com del Montalbano.
