dijous, 23 d’octubre del 2014

El viaje de Shackleton



"Me prometí a mí mismo que un día iría a la región del hielo y la nieve, que avanzaría sin descanso hasta llegar a uno de los polos de la Tierra, el final del eje sobre el que gira esta gran bola redonda" 

Ernest Shackleton

Se cumplen cien años del intento de Shackleton de atravesar la Antártida a pie y gracias a la Editorial Impedimenta podemos rescatar un pedacito de la historia convertida en una obra ilustrada sin igual. 

Atractiva, ágil, didáctica, de extrema belleza visual y de una prosa cuidada… ¿qué más podemos pedir?

De lo primero que me enamoré de El viaje de Shackleton fue de su presentación, donde los protagonistas principales y secundarios aparecen nombrados, dibujados resaltando sus caracteres formando un marco ideal para adentrarse en un viaje sin igual. 

Pocas páginas después nos muestran como es el Endurance, la embarcación, y todas aquellas provisiones y suministros que llevaban para subsistir en la travesía.

Os animo que de la mano de su autor, William Grill, levemos anclas y nos embarquemos en Inglaterra hacia Georgia del Sur en un mar de turbulencias, noches placidas y días de tormenta.

Con un mapa y una ruta ilustrada de manera muy clara, sencilla y brillante nos llevan al mar de las placas de hielo y de ahí a la aventura.

Cambios de planes, rabia, nervios, hundimientos físicos y de sueños, la soledad, el aislamiento, la oscuridad serán compañeras de nuestros expedicionarios.

Es una obra imprescindible y didáctica que nos recuerda la tenacidad del aventurero, sus finalidades y motivaciones a la vez que las causas y consecuencias de la travesía y todo lo que ésta cambió nuestro mundo.

Bañado en tonos fríos nos sumerge directamente a las aguas gélidas y nos invita a despertar nuestra curiosidad por un personaje tan real y a la vez tan extraordinario, osado y soñador.


Os recomiendo que embarquéis antes de que la embarcación zarpe.


dimecres, 22 d’octubre del 2014

Entrevista Katherine Pancol



La gran i aclamada Katherine Pancol torna a les llibreries amb una trilogia molt femenina i després dels seus èxits de critica i públic com “Els ulls grocs dels cocodrils”, “El vals lent de les tortugues” i “Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns” estem segurs que més d’un ja l’espera.


La trilogia es titula Elles i és femenina doncs ens narra el món des de la dóna i el punt de vista d’aquestes davant la quotidianitat mostrant que som un gènere fort, tenaç, valent i molt constant en el canvi que estem generant en un món governat per pantalons.
Des de La Petita Llibreria us convideu a que inicieu aquesta tardor amb aquesta trilogia que us ofereix Empúries en català i La Esfera en castellà i no us penedireu de conèixer unes ànimes inquietes, que passaran de ser invisibles insectes a brillants papallones!


No serà que tot el que fa el gènere masculí es en el fons per cridar l’atenció de les dones? 

En aquest aspecte els guanyem d’avant mà doncs les nostres respostes sempre són enigmes inesperats! A més els fem creure que la decisió o idea brillant ha sortit del seu crèdul cervellet!

El poder de les dones neix al seu cor, a la seva intuïció, al seu instint de protecció... El poder de les dones rau en la seva capacitat infinita d’entregar amor i vida.

Si us sembla deixem que l’autora es presenti en primera persona:

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Vaig descobrir el món dels llibres quan tenia 5 anys i vaig obrir el meu primer llibre. Va ser una revelació. Des de llavors no he deixat de llegir, una bona formació per convertir-me en escriptora.

La va sorprendre l’èxit aclaparador de crítica i públic que va obtenir amb la trilogia anterior? Si, em va sorprendre, mai podem preveure un èxit sobre tot si és tan immens.

Per nosaltres el seu nom és un dels referents femenins de la literatura actual. A quines altres autores afegiria vostè a la llista? Moltíssimes gràcies. Escriptores vives Toni Morrison, Joyce Carol Oates... són dones escriptores que em resulten inspiradores.

Des dels seus inicis sempre s’ha mostrat inquieta amb personatges femenins. Com ha estat el gir de a la seva narrativa centrant-la del tot a la dona? Ha estat un procés o s’hi va llençar de cap? Fou un procés natural, crec que realment són les dones qui poden canviar el món, els homes avui en dia no tenen tanta imaginació, les autentiques heroïnes d’avui son les dones.



Creu que és a partir de la duresa i de les adversitats de la vida que ens adonem d’allò positiu que tenim en el nostre dia a dia? La dóna és més susceptible al patiment? Absolutament. El patiment ens fa veure la felicitat del dia a dia. Crec que les dones quan s’enfronten a l’adversitat són més pràctiques, busquen una solució, mentre que els homes es queden sense alè, culpen els demés, es posen a dissertar sobre aquella adversitat, es queden sense recursos... això és el que intento mostrar en els meus llibres, que la força la tenen les dones.

Vostè ens presenta a unes dones molt diverses però quines virtuts creu que les agrupen? La seva fortalesa, la seva valentia... no totes... estan l’Iris o Violette...

La dona és la veritable heroïna quotidiana? Absolutament, per exemple acabem de saber que el premi Nobel de la Pau ha sigut per Malala, la jove paquistanesa, és una bona mestra en aquest aspecte.


S’ha enamorat en especial d’alguna de les dones de la seva obra? Les estimo a totes, en els meus llibres apareixen tot tipus de dona i a totes elles les estimo.

A quines dones de la contemporaneïtat  li agradaria que arribés un exemplar d’aquesta obra? M’agradaria que arribes a les dones normals, les dones importants són normalment impotents, ja que han perdut la perspectiva...

Per finalitzar, ens agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la respon?

En general els periodistes no pregunten sobre com la literatura ha canviat la vida de la gent o pot canviar el dia a dia d’algú. Jo rebo molts mails en els que els lectors em diuen que els meus llibres els han canviat la vida i a mi la literatura me la va canviar, és quelcom sobre el que mai pregunten.

Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta trilogia li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

ELLES



La gran i aclamada Katherine Pancol torna a les llibreries amb una trilogia molt femenina i després dels seus èxits de critica i públic com “Els ulls grocs dels cocodrils”, “El vals lent de les tortugues” i “Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns” estem segurs que més d’un ja l’espera.


A la trilogia dels animals ja ens va mostrar a través de les seccions de l’historia la relació entre dues germanes desenvolupant unes descripcions emocionals que l’han anat enriquint i han desenvocat d’alguna manera al que ara tenim entre mans.

Us diem que és femenina doncs ens narra el món des de la dóna i el punt de vista d’aquestes davant la quotidianitat mostrant que som un gènere fort, tenaç, valent i molt constant en el canvi que estem generant en un món governat per pantalons.

La trilogia comença amb Elles 1, on se’ns presenten a les principals dones que formaran el planter emocional en el que es balancejarà l’obra. Dones maltractades que volen veure el bri d’esperança, dones que en un món d’homes volen la igualtat, dones despreocupades, alegres, que es superen i s’ajuden dia a dia amb l’única finalitat de ser felices i autosuficients.


No us desvetllarem si acaben soles o amb parella, essent mediocres o triomfant però confieu en la ploma majestuosa de l’autora i sucumbiu al segon volum.

A Elles 2, podem veure com les dones amaguen les seves llàgrimes sota la careta de la superació i encara que portin les butxaques plenes de pors i inseguretats surten al carrer amb el seu millor somriure i amb l’actitud segura que només poden donar unes bones sabates de taló i un toc de rímel a les pestanyes per superar totes les burles de les veus inútils..
Sembla que cada cop tenen més clara la seva finalitat al món i amb l’ajuda de totes elles ho aconsegueixen dia a dia.

Hi trobareu vells amics i d’altres que coneixereu però l’essència d’elles és com l’estela d’un bon perfum que seguirà properament a Elles 3.

Fins on hem llegit podem dir que el públic femení surt reflectit amb una minuciositat màgica alhora que ens anima a tots a ser somiadors i a lluitar per els nostres somnis. A vegades s’ha de caure molt a baix per poder començar a trepar però no hi ha res impossible si hi ha voluntat de canvi.

Quin és el veritable poder de les dones?

Vinga, inicieu aquesta tardor amb aquesta trilogia que us ofereix Empúries en català i La Esfera en castellà, no us penedireu de conèixer unes ànimes inquietes, que passaran de ser invisibles insectes a brillants papallones!


 No serà que tot el que fa el gènere masculí es en el fons per cridar l’atenció de les dones? En aquest aspecte els guanyem d’avant mà doncs les nostres respostes sempre són enigmes inesperats! A més els fem creure que la decisió o idea brillant ha sortit del seu crèdul cervellet!

El poder de les dones neix al seu cor, a la seva intuïció, al seu instint de protecció... El poder de les dones rau en la seva capacitat infinita d’entregar amor i vida.

Dones, vinga! Cap a les llibreries!


dilluns, 20 d’octubre del 2014

El corredor del laberint



Fanbooks ens torna a sorprendre amb una saga a l’alçada de les seves publicacions anteriors com “Els jocs de la fam” o la saga “Divergent”, aquest segell apunta cap a un públic juvenil amb ànsies d’aventures, on el món dels adults no és un obstacle per gaudir d’una experiència vital pels protagonistes, on ells es poden identificar molt ràpidament amb ells i crear una espècie de vincle que els manté enganxats a una bona historia i no a una consola de videojocs.


El corredor del laberint és la primera entrega de la saga que porta el mateix títol i que va precedida per:  “The Maze Runner, The Scorch Trials”, “The Maze Runner, The Death Cure”, “The Kill Order” i “The Maze Runner, Secret Files”.


Aquesta primera part ja la podreu veure a la gran pantalla de la mà de 20th Century Fox.




Ha sigut tan gran l’èxit d’aquesta saga que l’autor, James Dashner, diu que ja està preparant una continuació.


El corredor del laberint situa al lector en una època indefinida on els protagonistes van sent dipositats un a un, mes a mes, en una clariana i on la seva ment només recorda el seu nom. Aquests joves s’han anat organitzant per sobreviure, de manera que junts puguin sortir de la clariana on viuen, el problema és que aquesta clariana esta envoltada per un laberint que varia cada nit i on viuen Grius (uns monstres esgarrifosos).


La vida a la Clariana sembla en equilibri fins que hi arriba un noi nou, en Thomas, un jove curiós que vol descobrir com sortir i considera que allò no és vida, sembla que la seva ment no està del tot en blanc i recorda una frase “Tot canviarà”, però què canviarà? Estaran preparats pel canvi?


Els personatges són molt diferents entre ells, des d’en Chuck, un noi que carrega amb el seu parloteig, l’Alby que sembla que aporti la idea de cap visible i dona molta importància a les normes i regles per mantenir l’equilibri, en Newt que sembla un conseller i en Min-Ho que és el cap dels corredors, els joves que cada dia recorren en laberint intentant crear un mapa per poder sortir-ne i en Gally, ve aquest millor el jutgeu vosaltres mateixos.


I, la última persona en arribar a la Clariana i la última, serà una noi, la Teresa. Tant ella com en Thomas tenen alguna cosa en comú que anirem descobrint mica en mica.


¿S’enfrontaran els nois al laberint?, ¿Podran sortir d’ell?, ¿Aquesta és la seva salvació o els portarà a començar de nou?


La narrativa de l’autor és molt dinàmica, posa molt ràpidament al lector en situació, el convida a descobrir que hi ha més enllà de la clariana i deixa una sorpresa bruta al final que només l’encoratja a demanar que arribi ben  aviat la següent entrega de la saga.


La confessió d’en Thomas sobre allò que recorda i com la població de la Clariana s’haurà d’enfrontar al dilema de quedar-se on son o lluitar per la llibertat, dividirà el grup i ens mostrarà com l’esperit de lluita i superació no està regit amb l’edat, sinó amb l’anhel de cadascú.


Després d’haver llegit la novel·la, he caigut a la temptació de veure la pel·lícula, i quin error més garrafal per part meva. Els tempos no s’ajusten, el poder de la imaginació trairà al lector i com és obvi, intentar condensar la història en el temps d’una pel·lícula deixa molts aspectes fora. 


No us puc dir res més que: “RECORDA.SOBREVIU.CORRE”. L’aventura tot just acaba de començar.