Perdida / Perduda

Una dona desapareix el dia del seu cinquè aniversari, és el seu marit un assassí? Perdida és un thriller psicològic brillant amb una trama tan apassionant i girs tan inesperats que és absolutament impossible parar de llegar-lo. 

Amb aquest paràgraf definim a grans trets Perdida, la darrera obra de Gillian Flynn publicada per Roja y Negra en castellà i La Magrana en català.

En un calorós dia d’estiu, l’Amy i en Nick es disposen a celebrar el seu cinquè aniversari de noces a North Carthage, al costat del riu Mississippi. Però l’Amy desapareix aquell mateix matí sense deixar rastre algun. A mesura que la investigació policial avança les sospites recauen sobre el seu marit. Tot i això, en Nick insisteix en la seva innocència. És cert que es mostra estranyament evasiu i fred però… és un assassí?

Un llibre del que molta gent parla i podem dir que està revolucionant les xarxes socials, arran d’una desaparició ens trobem amb una trama de desenvolupament i investigació policial més enllà dels cànons i estereotips d’aquest gènere que torna a estar tant de moda com als clàssics dels anys 20.

Perdida té el valor afegit de la trama sentimental entre víctima i possible (no desvetllarem el final) responsable dels fets, els sentiments que genera el desgast d’una parella i al nivell d’erosió poden arribar els personatges. Enganys i el pes de la veritat són posats a la balança de la justícia i la ètica personal i relacional de manera majestuosa; la por, la obsessió, la gelosia malaltissa, la possessió de la vida aliena.

Qui està més perdut, l’Amy o en Nick a la seva estranya realitat?

És una historia d’amor portada al límit ja que l’Amy està bojament enamorada del seu marit i ell té un batibull al cap que no el deixa pensar. Ell és el personatge més complert, complex i ben construït de la historia. Amb mil cares que de vegades el complementen però moltes d’altres fa que sigui una contradicció humana. Què sent en Nick per la seva dona? Haurà estat capaç d’assassinar-la? Els mitjans estan transmetent una informació distorsionada de la realitat? 

Una novel·la amb un interrogant tant profund que és contestat al llarg de les pàgines d’una manera agraïda pel lector, creant ànsies per girar full i seguir investigant.

Això si, en algun punt de la investigació és molt explícita i pot fer que el lector passi algun paràgraf per damunt o llegir-lo transversalment. La seva gran documentació amb policies i investigadors reals queda palesa en aquests instants de la trama.

Captivadora com sempre, Gillian Flynn es consagra en el gènere de novel·la negra. Les seves obres anteriors Heridas abiertas i La llamada del kill Club.

Us en deixem un tastet, a veure si us en resistiu o caieu a la temptació. 

La revolución secreta

Para ser sinceros impone hablar de las obras de Claudio Cerdán, cada una ostenta premios de prestigio y una legión de fervientes seguidores que sólo calman sus ansias lectoras con una nueva producción salida de su magistral pluma. 

Ésta vez, y bajo nuestro humilde punto de vista, se ha superado. Es fácil abrir un libro de Cerdán y pensar en todo lo que disfrutaremos, es como un sello de garantía de calidad pero también inquieta analizar si su estilo marcado sigue allí, hacía que dirección evoluciona y como crece a nivel autoral.

No penséis más, La revolución secreta es una joya, un diamante con miles de facetas a cual más brillante y luminosa.

El telón de fondo es la Rusia de 1919, en plena guerra donde el ejército blanco está debilitado pero se aferra a la idea de proteger el zarismo mientas que el ejército revolucionario es cada día más fuerte.

Uno más de los hechos históricos más deplorables de la humanidad del cual nos tendríamos que avergonzar todos pues vencedores y vencidos saldaron una cuenta de destrucción, caída de militares y civiles y desolación que les costó muy cara.

Fruto de un gran trabajo de documentación, investigación y dotado de una gran imparcialidad e inteligencia emocional tenemos entre manos una novela que va más allá y nos narra el odio de un asesino que se suma a la masacre añadiendo dolor, misterio y sangre a  este turbulento periodo histórico.

El asesino es un cazador de monstruos que se hace llamar El Maestro y no dejará descansar al capitán Aleskandr Strahov en su incansable investigación y misión de protección a la pequeña aldea de Kladbitshe.

¿Qué pretende este cazador? ¿Quiénes son sus presas? ¿Tiene un deje político o es un mero asesino sanguinario?

Con tan singulares personajes de todas las nacionalidades involucradas y con diferentes creencias uno se engancha a una novela en la que el tiempo parece desvanecerse y se convierte en fotografías que se clavan en la mente y en el alma. 

Poco a poco los misterios se revelan de una manera sin igual. Primero te atrapa, te sacude, te da una dosis de realidad y a la vez una de sucesos extraordinarios.

¿Es una guerra dentro de una guerra?

De la mano amiga de Alrevés podréis analizar la conducta humana y su naturaleza a la vez que viviréis un thriller con una ambientación increíble y apasionante. 

Si dejamos en una isla desierta dos semillas vegetales y volvemos al cabo de unos años encontramos vegetación, si dejamos en esa misma isla a dos ejemplares de la misma especie pero de diferente sexo encontraremos cachorros pero… si dejamos a dos seres humanos ¿Qué encontramos? Lo más seguro es que encontremos a uno solo o en el peor de los casos a ninguno. 

Ya lo decían los latinos Homo homini lupus. Con tanto poder, ambición, ansia de crecer y ser importante no miramos a los de al lado. Como mínimo podríamos aprender revisando esta historia y no repetir  errores cometidos y andar desde el hoy un camino menos traumático y más global. El cambio está en nosotros.

¡Rendíos a la lectura!

El xef

Per Àngela Sánchez Vicente

Vivim immersos en la modernitat gastronòmica, en el foodporn, en un món tecnològic on les fotos d’allò que mengem són subjecte d’admiració però… què hi ha al darrera de la nova cuina?

A la novel·la El xef ens podrem fer a la idea del masclisme que encara impera rere els fogons professionals, sobre els novells d’exigència, els stages, els rols a la cuina, la recerca de l’èxit i el públic gastronòmic un tant estúpid.

El nostre protagonista, en Monocle, entra a treballar al restaurant The Swan. Per a ell és un trencament amb tot doncs a casa no s’hi troba bé, creu que se l’infravalora i que se’l qüestiona massa però no sap el que li espera.

El seu cap, el xef Bob és brusc, dictatorial, poc dialogant, busca-merders, intimidant i es pensa que ell és l’únic que sap cuinar i sobrevalora el seu paladar.

Sembla que el pobre Monocle ha sortit del foc per caure a les brases però tot sigui pel seu somni!

De la mà de l’autor novell Simon Wroe ens endinsem a una cuina on les ganivetades vénen per l’esquena, els complots es couen a foc lent i la venjança és el plat fred per excel·lència. Realitat o ficció en un món que creix i creix inexorablement?

En Monocle només trobarà refugi en els seus companys, pollets mullats plens de pors i secrets tal com ell. Els uns confiaran en els altres i poc a poc l’amistat aflorarà com un instint de protecció davant el xef Bob. Hi haurà alguna poma podrida que pugui perjudicar el cabàs que ha format en Monocle?

De la mà d’Edicions 62 i una gran traducció al català a càrrec de l’Albert Torrescasana podem veure a vista d’ocell com les modes amaguen un món molt obscur i com a la gastronomia la sala dels restaurants és la cara brillant de la Lluna mentre la cuina és la part oculta i més tèrbolament fosca.

Realment m’ho he passat molt bé dons es combinen plats freds amb calents, moments de tensió amb d’altres on els camarades desenvolupen i desgranen les seves intimitats. 

Quanta realitat hi ha a l’obra? Jo crec que força!

És cert que sense exigència no podem arribar a la perfecció, però hi ha molts camins i el totalitarisme d’en Bob no és pas el millor.

Se’n sortiran aquests joves somiadors?

Animeu-vos a la lectura i gaudiu de cada nou gir. És una novel·la molt enriquidora, àgil, àcida i moderna. Altament recomanable!

La ladrona de coral

Con una portada de extremada belleza, sensibilidad y feminismo encontramos La ladrona de coral, una joya incatalogable por su extensa y valiosa combinación de géneros. 

Para describirla rápidamente: sublime, innovadora, interesante, dinámica, enigmática y brillante. Es tan asombrosa como contemplar un arrecife de coral, tan frágil y tan valioso.

Con esta historia nos transportamos al París derrotado por Napoleón y sus tropas con un toque de nostalgia por lo perdido a la vez que con chispas de picaresca que se encienden para dar un nuevo sentido a las vidas de los habitantes de una ciudad apagada y sumida en las sombras del esplendor.

Daniel, el que será uno de nuestros guías en esta fascinante aventura, es un estudiante de medicina que en este momento sólo tiene dos posesiones de valor: sus cartas de recomendación y unas muestras muy extrañas de coral.

Poco le durarán las posesiones pues la pícara Lucienne se las sustraerá. ¿Con qué fin? ¿Cuán valiosas son dichas muestras? ¿Las recuperará Daniel antes de su entrevista con el Doctor Cuvier?

Muchas preguntas que se desvelan en el devenir de la novela narrada de una manera sin igual por Rebecca Stott, una apasionada de las ciencias que sabe dotar a la historia con una gran base documental histórica, científica y a la vez la carga de misterio, romanticismo y un trasfondo ético que resuena en nuestras mentes.

A decir verdad es una novela que no deja indiferente y llama la atención que por una vez sea ella, la protagonista, la que lleve el peso de la trama más policial y misteriosa teniendo en vilo al joven doctor. Una mujer actual, arriesgada, expeditiva, poco temerosa y con mucha vitalidad que nos traspasará la piel en más de una ocasión.

¿Puede llegar a pasar algo entre ellos? ¿Saben algo que va más allá de lo que ellos mismos creen?

A la llegada del jefe de policía Henri Jagot y a la persecución que somete a Lucienne son detonantes para que el joven estudiante a médico desee protegerla a ella, a sus muestras y a su secreto.

¿No os parece un plan perfecto para este octubre en que las hojas secas empiezan a caer y los chubascos se hacen cada vez más frecuentes?

Una vez más, gracias a Duomo tenemos entre manos un libro que es un tesoro y sus páginas son panes de oro. Es espeluznantemente bella, intrigante y con ese toque decadente del París del siglo XIX que le da unos matices únicos.

¡Animaos e id en busca de la ladrona de coral!