Mort entre línies

Per Julian V.

Si voleu passar una bona estona d’allò més detectivesca, la vostra tria literària s’ha de centrar en la darrera aventura del Comissari Guido Brunetti sota el nom de Mort entre línies.

Un comissari que no dubta en aplicar la llei per tal que pesi sobre els que equivoquen els seus actes, un home que prefereix saltar-se les normes estrictament protocol·làries per poder tancar als dolents.

Ambientada con sempre a la Venècia més pura, podem respirar l’olor de salnitre dels canals mentre intentem descobrir de la ma d’en Brunetti els camins tortuosos del cas que ens roba el son.

En aquest cas ens veiem embolcallats en un cas on un crim cultural sobtarà al comissari retant-lo a una nova descoberta. Un robatori de llibres i la destrucció de molts d’altres de les biblioteques esgarrifa a tothom que se n’assabenta i no podem pensar que qualsevol investigador ho pot resoldre. És hora de que en Brunetti deixi la seva copa de chardonney i comenci a pensar i pensar, i a ficar-se a la ment del responsable.

A qui li pot interessar desfer-se de llibres? Qui vol matar els clàssics? Què hi ha al darrera? I, el més important, qui hi ha al comandament de tal crim?

Edicions 62 encerta de ple amb la publicació dels casos de tan conegut comissari, llibres ràpids i àgils que un cop en llegeixes un, necessites llegir altres casos.

Casos que poc a poc i de manera molt paulatina es van desfent com una bola de llana que embolica un gat tot jugant. Amb la seva gran oratòria i la gran habilitat acumulada de ficar-se a la psique d’en Brunetti ens regala una obra genial, ingeniosa, actual i molt interessant pels amants de la lletra escrita.

Títols com Mort a la Fenice, Mort en un país estrany, Vestit per Morir, Mort i judici, Acqua alta, Son Profund, Contactes a les altes esferes, Un mar de problemes, Justícia uniforme, Proves falses, Sang a les pedres, Noblesa obliga, Sense Brunetti, Carn de Canó i Les joies del Paradís fan d’aquesta col·lecció un indispensable de la novel·la negra.

Aquest últim és un altre volta de cargol, amb la ploma elegant de la grandíssima i inigualable Donna Leon, coneix tant bé i ha construït al comissari al llarg de tants anys que pot centrar la atenció del lector en altres aspectes com detalls de l’entorn o el cas en si i no perd ni gota d’essència.

S’ha basat en el fet verídic de la desaparició de milers de llibres antics de la biblioteca napolitana de Girolamini, un dels escàndols més importants i notoris de la historia pel que fa a robatori de llibres i patrimoni cultural públic.

Una realitat ficcionada amb una qualitat inigualable.

Modernet de merda - El manual -

Per Àngela Sánchez Vicente

¿No us passa que anant pels carrers de Barcelona cada cop hi ha més hipsters? ¿Us heu adonat com les ulleres de fusta, els bigotets i les camises de quadres es multipliquen a un ritme frenètic?

A Modernet de merda, el manual entendreu el moviment hipster, els seus costums, la seva roba, la seva música, els seus locals i la seva zona predilecta de la Ciutat Comptal. 

El Modernet de merda cada dia amassa més i més fans a facebook i twitter i crea escola. 

Quantitat de joves s’apunten a una nova cultura o tribu urbana amb la que identificar-se, esdevenir hipster és molt més que una manera de vestir, és una manera de pensar, de relacionar-se i, sobretot de viure la vida.

Gaudir de sèries antigues, anar de concerts íntims, escoltar Manel, protegir l’hort urbà, criticar el capitalisme i preocupar-se pel canvi climàtic són de les seves activitats preferides. Això i beure gin tònics amb tot allò modernet que s’hi pot afegir.

Aprendre cuina japonesa, millorar l’elaboració dels cupcakes o recuperar la tradició de fer ganxet també els agrada.

Els podeu trobar a Gràcia, el Born o al Poblenou, els barris més tradicionals i amb més caliu de Barcelona. Però això no és un moviment català exclusivament, arreu d’Europa podreu trobar hipsters!

A aquests amants de la fabrica Moritz, Fanbooks els ofereix un seguit de tests per avaluar el grau d’implicació que tenen amb el moviment.

Crec que és un llibre molt interessant, per als propis hipsters els pot mostrar com són (que ja ho saben) i un nou punt de vista des de l’exterior i per als lectors no hipsters (com jo) ens pot educar en un fenomen actual que no s’ha de rebutjar sinó entendre i intentar anar més enllà del que es veu a simple cop d’ull.

M’ho he passat molt bé veient reflectits a molts amics entre aquestes planes. Un manual àgil, dinàmic, distret, ben il·lustrat i... molt modernet!

Us el recomano de veritat, la ironia al poder i la reivindicació d’un jovent que té idees clares i objectius fixats.

Gaudiu-lo!

La esencia del jazmín

Por fin llega a nuestras manos la siguiente entrega de la Saga Edilean de Jude Deveraux, una autora que ha decidido conquistar a sus seguidoras mostrándoles la fuerza interior que reside en cada mujer y el hecho de que el amor puede no estar reñido con ser una misma.

Todos los títulos de esta saga “El aroma de la lavanda”, “Los días dorados”, “El color de la pasión” y finalmente La esencia del jazmín, se pueden leer de manera individual, sin seguir ningún orden cronológico, dado que la autora no lo sigue y nos mueve por el hilo del tiempo y por los brazos del árbol genealógico de sus protagonistas haciendo saltos, pero, la realidad es que en cada uno de ellos encontrareis pistas y detalles de alguno de los anteriores, por ejemplo, en este último título nos encontramos con la madurez de la protagonista de “Los días dorados”.

Afortunadamente ya podemos anunciar que esta saga se completará con un próximo título “Anhelos del corazón” que publicará Vergara en breve, una conclusión que no podremos descubrir que espacio de tiempo abarcará, si nos presentará el futuro de la saga en nuestra época o, si por el contrario, llenará algún espacio perdido.

Nuestra nueva amiga es Cay, la hija de Edilean y Angus, la hermana pequeña de tres brutos y una joven bien que espera encontrar un hombre que sea adecuado para ella, pero una noche y a petición de su tío T.C se embarca en la ayuda de un prófugo acusado de matar a su esposa la noche de bodas.

Cay se encontrara huyendo con Alexander, un hombre que refleja en sus ojos el pesar y con quien descubrirá un nuevo mundo donde demostrará a todos que tiene cerebro y que sus ideas y su talento son muy válidos para sobrevivir en un mundo inhóspito como puede llegar a ser una vasta tierra poco explorada de la Florida de 1799.

Cay y Alexander formaran un tándem de lo más peculiar, pero donde descubrirán grandes lecciones de la vida como la pasión, el amor y el respeto sincero hacia sí mismos y hacia el otro.

Dos tramas que se entrelazan fuertemente, la relación de los protagonistas y la necesidad de demostrar la inocencia de Alex ante la acusación de asesinato que pende sobre su cabeza, mejor dicho sobre la soga que empieza a apretarle el cuello.

¿Seríais capaces de arriesgarlo todo por una promesa y un desconocido? 

Si nuestra joven amiga Cay tiene grandes dotes para la pintura, Jude Deveraux la tiene para plasmar con sus palabras ambientes de ensueño y pesadilla, sus descripciones son tan detalladas que podemos visualizar sus caminos, sus hospedajes, los naranjos de Florida y nos llegará su aroma a jazmín.

Una de las novelas donde fluye con mayor maestría la ironía de las malas decisiones y la realidad de la dureza del camino, un camino donde el caballero de brillante armadura será vapuleado por una dama con garras afiladas.

Premi de la Crítica Catalana

La novel·la de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs ha estat distingida amb el Premi de la Crítica Catalana, com a millor obra de narrativa publicada el 2013, segons ha comunicat l’Asoociació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Nosaltres varem tenir la sort de poder-lo entrevistar i gaudir de la seva novel·la.

DECLARACIONS DEL JURAT

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, constitueix, fins al moment, el cim novel·lesc de l'autor lleidatà del Pallars, per la seva ambició narrativa i per la seva eficaç consecució. Pep Coll planteja aquesta obra com la investigació de l'assassinat real d'una família de masovers que va quedar impune a l'Espanya de principis de la dècada de 1940. A través de les biografies dels autèntics personatges que van estar relacionats amb aquest crim (cada un dels quals ocupa un dels capítols de la novel·la), el narrador reconstrueix els fets que van tenir lloc i els motius que els van originar.

Al mateix temps, Coll elabora una fotografia dels últims moments de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, a la vegada complexa i plena de matisos ètics, acompanyada d'una interessant reflexió sobre les relacions humanes en el món rural. Amb un estil ric que també inclou la parla del Pallars, i que es mostra crític amb les investigacions de crims, el seu discurs no esquiva conflictes morals ni ignora antecedents literaris, com el ruralisme literari, l'ombra de l'estil periodístic d'A sang freda, de Truman Capote, la influència del relat real (ja que inclou les fotografíes d'alguns dels personatges o dels escenaris del crim, i escriptors autèntics, com Carles Sindreu) o l'autoficció (al donar protagonisme a familiars llunyans del mateix autor relacionats amb l'esfereïdora matança). Les diverses reedicions de l'obra, en menys de sis mesos, demostren la bona acollida del gran públic d'una novel·la que transcendeix amb escreix l'etiqueta de literatura de gènere.

Una motxilla per a l'univers

Sentiu que el vostre nord és llunyà o borrós? No sabeu cap a on tirar o com fer-ho? Agafeu-vos de la mà de la gran Elsa Punset que us ajudarà a veure on s’amaga la felicitat del vostre camí únic i divers. 

No us penseu que Una motxilla per a l’univers és un llibre d’autoajuda, ni un recull de ítems a seguir per ser feliços; aquest llibre i la seva autora van molt més enllà analitzant com som, on som i les coses que ens amoïnen amb un to amè i distés comparable a una xerrada que tindries amb una amiga o amb una companya de feina.

Una de les idees en les que s’articulen aquestes 21 rutes per viure amb les nostres emocions és la positivitat, no partim en cap punt de la desolació i no cal estar en un mal moment personal per aprendre i aplicar-nos les seves ensenyances, el seu públic és tota la societat en la seva globalitat i crec que una lectura o una fullejada hauria de ser obligada per tal de formar-nos humanament i entre emocions.

La rellevància que se li dóna a la intel·ligència emocional és molt important perquè en el fons, l’home és pensaments i emocions. Sentiments que no entenem o que no tenen resposta es troben amb idees obsoletes a la nostra ment. 

Us aconsello viatjar per el vostre interior gràcies a la oportunitat que ens ofereix labutxaca, crec que valorarem molt més el que tenim i el que som.

El primer apartat de l’amor em captiva, doncs sovint, ens sentim culpables per sentir un amor impossible o per sentir que l’amor de parella es va transformant en altres tipus d’afectes encara que el vincle segueixi essent més sòlid que mai, l’Elsa us explicarà perquè passa i que hi podem fer. 

Altres temes com les esclavituds que nosaltres mateixos ens apliquem són sorprenents i la que més m’ha sobtat és allò que ens passa quan ens enfadem, quina gran veritat que podreu trobar!

Som víctimes del virus emocional, aquestes pul·lulen per l’ambient i no arribem a saber fins a quin punt ens arriben a afectar o la manera en que ens “contagiem” dels altres... millor ajuntar-se amb gent positiva doncs!

A més d’aprendre a parlar en públic, a caçar mentides al vol i a fer la gran descoberta de la sort arribarem a fer la ruta del canvi, del nostre canvi interior per tal de redirigir, si cal, la nostra experiència vital present i futura.

M’ha encantat la prosa de l’autora, el format, les rutes, el llenguatge... crec que hi ha molt poc més a dir tret de recomanar-vos-el i esperar que cadascun de vosaltres camineu el camí que us condueixi allà on vulgueu.

Ja ho sabem, els nous camins atrauen els tresors i espanten els abismes, però si no donem cap passa sempre romandrem estancats pensant en allò que haguera pogut ser.

Aneu a l’encontre amb la vostra vida, és la millor cita que podeu tenir!