L'altra

Una de les novel·les més fresques editades aquest 2014 és sense cap mena de dubte L’altra, una historia situada a Barcelona amb dos protagonistes que es veuran afectats pels problemes del moment en que vivim.

Una novel·la amb la que és facilíssim de connectar doncs d’una banda tenim una història ambientada a Barcelona, als indrets més destacables i icònics d’aquesta meravellosa ciutat i, d’altra banda, les problemàtiques socials com l’atur, les retallades salarials, els maleits ERES i allò més territorial i que afecta a tota la població, situa a la perfecció el moment vital i psicològic dels nostres nous amics.

La Nona, és una dissenyadora gràfica i autònoma, viu calculant al cèntim i essent un cap quadrat per costum, de formació professional i per les exigències econòmiques del moment. Si hi ha una temporada on no es pot allargar més el braç que la màniga és ara.

El Nelet, el seu company, és un home de contradiccions, necessita un manual per poder auto conèixer-se i auto comprendre’s.

Per la conjuntura econòmica i social, han de rebre a una inquilina imprevista que canviarà les seves vides donant-los la volta com a una truita.

La Marta Rojals, autora que vàrem conèixer amb el seu debut literari “Primavera, estiu, etcètera”, torna per reafirmar-se en el món de les lletres i demostrar-nos tot el que encara ens té per oferir. 

Des d’aquí celebrem la seva tornada doncs podem comprovar que la seva novel·la anterior no va ser un èxit per casualitat o per modes sinó un talent que es mostrava per primera vegada amb una sensibilitat i acidesa que han robat el cor a un bon grapat de lectors que ja han esdevingut els seus incondicionals i més fidels seguidors.

La seva ploma àgil, propera i dinàmica ens narra una història nova emmarcada en l’aquí i en l’ara que tota la joventut estem vivint, les feines precàries, la dificultat per accedir a un habitatge digne, la problemàtica de compaginar la feina amb la vida social i ja no diguem res si tens el projecte de formar una família...

Com els canviarà la nova inquilina? L’entorn familiar serà una ajuda o un obstacle afegit? Podran seguir vivint amb la tranquil·litat que ho feien? Com serà l’any d’aquest parell?

Gràcies a RBA - La Magrana totes aquestes respostes estan al vostre abast amb un volum imperdible i molt recomanable a tots aquells que es veuen ofegats en un got d’aigua i que donen les culpes a la situació política i social actual.

Pensem que el canvi existeix, que al conviure amb nous reptes i amb altres personatges, nosaltres mateixos podem esdevenir “l’altra” dins nostre, un altre que en constant canvi ens pot mostrar com som realment i les capacitats d’adaptació i desenvolupament que tenim per superar això i molt més.

Per ser propera, per ser una conversa amb una amiga i per tot allò que encara ens ha d’oferir, no us el deixeu escapar... sinó algú altre el llegirà per vosaltres!

Res no s'oposa a la nit

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Per tots aquells que sigueu seguidors de la ploma de la Delphine de Vigan, esteu d’enhorabona doncs gràcies a labutxaca podem gaudir de la seva darrera obra titulada Res no s’oposa a la nit.

La Delphine de Vigan ens va sorprendre a tots amb la seva primera novel·la autobiogràfica “Els dies sense fam” i es va consagrar i va començar a tenir una legió de seguidors voraços de les seves lletres amb “Les hores soterrades” ambdues publicades per labutxaca. Amb aquest darrer títol ens demostra que ha vingut per quedar-se.

En les seves novel·les, que amb més o menys profunditat són autobiogràfiques, podem veure la valentia de l’autora al despullar la seva ànima a mans del públic.

En aquest darrer volum, la situació arrenca en quan la Delphine de Vigan troba a la seva mare Lucile morta al seu apartament. Les circumstàncies tèrboles en que succeeix aquest fet seran el detonant d’una revisió vital sobre la seva mare a càrrec d’ella mateixa.

La Lucile surt dibuixada com una dona increïblement bella, seductora, amb àngel, bohèmia, salvatge... podem dir que era una dona que es va construir a si mateixa i va viure, com diria en Frank Sinatra, a la seva manera.

En els retalls de vida que la Delphine va ajuntant com si fossin peces d’un trencaclosques descobrirà que de la mateixa manera que la seva vida va ser molt lluminosa també hi havia molta foscor. 

Una foscor que farà entendre la vida de la mare i com determinats actes que van afectar a la filla es poden arribar a justificar. Tancarà ferides però en trobarà de noves, les seves van esdevenir les de la seva mare de la mateixa manera que ara ella pateix en carn allò que forma part del passat de la seva mare.

Un retrat on l’autoconeixement, la confiança, la veritat, la pietat i el perdó juguen un paper imprescindible teixint una novel·la summament emotiva que fa que el lector es vegi descrit en segons quin fragment.

És de les novel·les que et posa els pels de punta i la carn de gallina, les llàgrimes poden ser evitables però no pas els ulls plorosos i rogencs. 

L’autora agraeix a la seva germana i als seus tiets tant paterns com materns la seva ajuda per tal de fer del relat una fotografia realista alhora que respectuosa i atraient per al seu públic. Crec que és la seva manera de fer un homenatge a la seva mare des del més profund amor que es pot sentir. 

Ella emmarca la novel·la en la cançó “Osez Joséphine” d’Alain Bashung i Jean Fauque, una lletra fosca i trista però que emet unes petites guspires que la fan brillar, nosaltres som més del mestre que ja hem anomenat i realment en molts moments t’adones que la Lucile va viure a la seva manera, marcada per les circumstancies però sortint-se’n com ella podia.

Ens agradaria deixar-vos amb la cançó que ens ve a la ment un cop acabat el llibre, un tribut a una vida, un acomiadament amb la promesa de retrobament en la pau d’haver fet les coses el millor possible esquivant les bufetades del destí. La seva mare va morir conscient i més viva que mai. 

Què millor que Edith Piaf?  “Non, Je ne regrette rient”

Medusa

Per Galatea B.

Després de molts i molts dies de llegir novel·les, prosa pura i dura, em sento atreta pel poemari Medusa, amb una portada tant suggerent com metafòric, és irresistible.

Temes com el dolor, l’alteritat, l’exili, la innocència perduda i negada, l’ombra i la seva llum, la vida i la mort són paraules que fan reviure el mite.

En moments on la poesia ha de lluitar com un peixet petit contra les grans novel·les i best-sellers prosaics que esdevenen els taurons del mercat literari, podem trobar autores com Isabel M. Ortega Rion que aconsegueixen omplir-te de somnis, il·lusió i dubtes propis de la vida.

Crec que és un recull de poemes amb un fil conductor tan ben trobat com alhora invisible que fa que la seva lectura sigui àgil, reflexiva i commovedora. 

És molt més difícil dibuixar un sentiment, una situació o una escena en un poema de poques paraules i concises que no pas en una novel·la on hi ha espai de sobres per paraules que de vegades estan de més.

Amb una ploma magistral ens condueix a un viatge sensitiu i introspectiu amb una profunditat espectacular. Sap trobar la paraula exacte per cada ocasió.

Gracies a Cossetània Edicions podem gaudir d’aquest gènere que sembla estar en vies d’extinció per uns però tan i tan apreciat per molts d’altres. A més, al ser en català podem gaudir de la bellesa de les nostres paraules i la seva sonoritat.

Una gran obra recomanable a tots els amants de la poesia i crec que és una bona proposta per aquells que es volen animar a familiaritzar-s’hi.

Si no us importa, us transcric un dels que a mi m’ha traspassat. Gaudiu-lo.

Ales d’or

“La memòria ens fa lliures

perquè ens permet anar

enllà i ençà del ara.”

És un tòpic, t’ho dic:

Els records són feixucs

com unes ales d’or.

El cielo roto

Por Maria Valle Viña

El prodigioso hallazgo de los libros de plomo del Sacromonte, libros que fueron interpretados como el quinto evangelio que habría sido revelado por la Virgen en árabe para ser divulgados en España, es el hecho histórico que conduce la novela de Fernando Barrejón presentada por la editorial Suma de letras. 

El cielo roto nos adentra en un periodo de tiempo de más de un siglo a partir del 1492 con la conquista de la Granada de Boabdil por los Reyes Católicos, hasta el año 1617 con el reinado de Felipe III. A lo largo de más de un siglo, esta novela cuajada de personajes reales narra las venturas y desventuras de los moriscos, desde su origen hasta su final. 

En El cielo roto conocemos a Yahia, médico muy respetado e influyente en la Granada de 1492. Sabe que debe tener cuidado con lo que hace ahora que los Reyes Católicos son sus nuevos soberanos. Sobre el papel, las Capitulaciones de Santa Fe garantizan que los naturales de Granada podrán seguir con su fe y sus costumbres, pero la realidad en las calles de Granada no es tan sencilla. Muchos, como el propio Yahia, se han convertido al cristianismo por precaución, pero otros se resisten y luchan por mantener sus tradiciones.

La convivencia pacífica y respetuosa entre musulmanes impulsada por el arzobispo fray Hernando de Talavera se ve frustrada por la llegada a la ciudad del cardenal Cisneros, cuyos métodos provocan que la sangre llegue a correr por las calles de Granada.  

El descubrimiento de los libros de plomo del Sacromonte involucrará a Yahia y a sus descendientes en una aventura generacional, que llevará a Alonso de Luna, tataranieto de Yahia, desde Granada a Estambul, pasando por diferentes países europeos, con el fin de interpretar y preservar esa herencia sagrada que suponía un mejor entendimiento entre musulmanes y cristianos. 

Fernando Barrejón es autor de novelas históricas como la que hoy os presentamos y otras como “El collar de la loba”. Su obra literaria se compone también de artículos de diversa temática, colaboraciones en la prensa, varios libros de poemas, relatos cortos y una novela de juventud de corte futurista. 

Fernando Barrejón, a través de un exquisito uso del lenguaje y de una recreación fiel y seductora del contexto histórico, nos traslada y nos hace partícipes de un apasionante y decisivo capítulo de nuestra Historia. 

Visual, sembrada de detalles y descripciones, el autor nos ayuda a imaginar una época en la que la convivencia y la paz eran conceptos frágiles.

Germans del sud

La humanitat porta segles i segles encadenant conflictes bèl·lics, traient-ne poquíssima cosa i pagant una factura massa elevada en nombre de vides perdudes, vides trencades, malversament de recursos econòmics i materials... La humanitat té remei? La humanitat és destructiva? La violència és la única eina que tenim?

La creació va ser un acte violent i caòtic, com volem que la humanitat no ho sigui? Demanar pau és anar a contra natura? La guerra és als nostres gens?

A la novel·la guanyadora del premi Juanot Martorell, Germans del sud, se’ns presenta la guerra com un element recorrent i que tard o d’hora esclata.

Iniciem la genial aventura a la batalla de Muret (1213) en la que Catalunya es va veure vencedora i va esdevenir un dels grans imperis de l’Europa occidental i alhora van voler imposar la seva hegemonia en els territoris fronterers.

Al cap de vuit-cents anys va tornar l’ombra del conflicte amb la revolta dels Mossàrabs on un petit poble fart de repressions demana la independència de Catalunya.

Narrat amb una rigorositat històrica aclaparadora que et submergeix en un mar de fosca realitat i de cruesa social i econòmica que cíclicament espetega de manera endèmica.

Hi haurà mai un final als conflictes? Sempre que aconseguim un objectiu anem a buscar el següent causant més merders? Quan ho aturarem i podrem conviure en una certa tranquil·litat?

La magistral ploma de l’Hèctor Bofill ens dibuixa una situació que pot esdevenir paral·lela a la situació social que vivim en els nostres dies. A través de la epopeia que ens ofereix farcida de matisos, passions, conflictes de poder i ganes de dominar ens dóna píndoles d’humor que ens hauria d’ajudar a fer una forta introspecció històrica per valorar el pes dels conflictes.

Si ho posem en una balança, portem a les nostres espatlles moltes més èpoques fosques i agitades que no pas èpoques pacífiques i plenes de llum.

De la mà d’Edicions 62 podem perdre’ns en aquesta novel·la històrica marcada per la seva profunditat i el seu pes didàctic. 

La historia en si ja esta escrita, però de la mà de l’autor podem veure les col·lateralitats, els detonants i la naturalesa humana com a detonants de les pitjors èpoques històriques i com, en gran mesura, ens en hauríem de sentir avergonyits.

Personalment crec que és molt recomanable a tothom que sigui amant de la novel·la històrica de qualitat i de les bones històries on les trames s’entreteixen amb una naturalitat i una subtilesa sublim.

No m’estranyaria gens ni mica que aquesta obra esdevingués un dels llibres més populars i buscats a la propera diada de Sant Jordi per diversos motius com la proximitat geogràfica, el paral·lelisme social que descriu, l’apropament als nostres sentiments més patriòtics, el llenguatge buscat que fa servir l’autor i la gran documentació que ens regala. Crec que és una aposta segura i de qualitat.