diumenge, 26 de gener de 2014

Medusa



Per Galatea B.


Després de molts i molts dies de llegir novel·les, prosa pura i dura, em sento atreta pel poemari Medusa, amb una portada tant suggerent com metafòric, és irresistible.

Temes com el dolor, l’alteritat, l’exili, la innocència perduda i negada, l’ombra i la seva llum, la vida i la mort són paraules que fan reviure el mite.

En moments on la poesia ha de lluitar com un peixet petit contra les grans novel·les i best-sellers prosaics que esdevenen els taurons del mercat literari, podem trobar autores com Isabel M. Ortega Rion que aconsegueixen omplir-te de somnis, il·lusió i dubtes propis de la vida.

Crec que és un recull de poemes amb un fil conductor tan ben trobat com alhora invisible que fa que la seva lectura sigui àgil, reflexiva i commovedora. 

És molt més difícil dibuixar un sentiment, una situació o una escena en un poema de poques paraules i concises que no pas en una novel·la on hi ha espai de sobres per paraules que de vegades estan de més.

Amb una ploma magistral ens condueix a un viatge sensitiu i introspectiu amb una profunditat espectacular. Sap trobar la paraula exacte per cada ocasió.

Gracies a Cossetània Edicions podem gaudir d’aquest gènere que sembla estar en vies d’extinció per uns però tan i tan apreciat per molts d’altres. A més, al ser en català podem gaudir de la bellesa de les nostres paraules i la seva sonoritat.

Una gran obra recomanable a tots els amants de la poesia i crec que és una bona proposta per aquells que es volen animar a familiaritzar-s’hi.

Si no us importa, us transcric un dels que a mi m’ha traspassat. Gaudiu-lo.


Ales d’or

“La memòria ens fa lliures

perquè ens permet anar

enllà i ençà del ara.”



És un tòpic, t’ho dic:

Els records són feixucs

com unes ales d’or.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada