Després
d’esperar tretze anys ens retrobem amb Thomas
Harris, pare literari d’un dels personatges més monstruós psicològicament i
que ha quedat gravat a foc en tots nosaltres, Hannibal Lecter.
Amb
la seva darrera novel·la Cari Mora
s’allunya del seu anterior personatge però no del seu estil ni de la seva
mentalitat única a l’hora de crear nous personatges recargolats fins a la
medul·la.
Ens
trobarem a Miami, ciutat adoptiva del nostre autor qui ens portarà fins una
mansió que havia sigut propietat de Pablo Escobar i que en el seu interior
amaga vint-i-cinc milions de dòlars en or, un boti pel qual molts matarien,
però les coses no són tan senzilles, qui trobi l’or també trobarà la mort, una
caixa trampa explosiva els està esperant.
La
mansió es custodiada per la Cari Mora, qui la manté en perfecte estat ja que
s’ha tornat plató d’anuncis i rodatges.
Aquesta
dona sembla inofensiva i alhora és una molèstia per a tots aquells que volen
l’or, un obstacle que s’ha d’eliminar, una feina senzilla si no fos que la Cari
Mora és molt més del que sembla, és una dona forta, intel·ligent, valenta, una
ex combatent de les FARC... una vida dura a les seves espatlles que el lector
descobrirà amb breus flashbacks.
Hans-Peter
Schneider és un home obsessionat amb el tresor, un alemany psicòpata, amb
negocis tant turbulents com la venda d’òrgans, un sàdic amb totes les lletres
qui està disposat a tot per endur-se l’or i a la Cari Mora, ella també li pot
acabar resultant un premi econòmic.
Aquests dos personatges estan secundats per
tota una amalgama de personatges ben construïts i definits que aporten solidesa
a la narració i alhora els ajuden a destacar en la seva lluita per la
supervivència contra l’avarícia.
Estem
davant d’un thriller apassionant, amb sang i fetge però molt menys intens del
que l’autor ens tenia acostumat, la seva prosa és molt ràpida i directa, no
deixa respirar gaire al lector copsant-ne la seva total atenció.
Les
seves descripcions ens traslladaran de cap a Miami i a la possibilitat
d’emportar-nos el boti encara que la pregunta sigui molt directa... cóm obrir
la caixa i no morir en l’intent?
Una
novel·la elegant com la seva portada, d’un vermell sanguinolent on els elements
característics de la ciutat i de la mansió destaquen en un suau relleu i en
tons daurats com l’or que estan buscant.
Rosa dels vents us convida a viure, o millor dit a
sobreviure, en un món on l’ànima més negre dels homes regna amb opulència,
poder i sadisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada