diumenge, 10 de juny del 2018

Temps de família


Us ve de gust una bona novel·la històrica? Us ve de gust conèixer una nissaga impressionant? 

Si les vostres respostes són afirmatives us heu de rendir a Temps de família

A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898 en què en Bonaventura Giner torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal per tal de convertir el mas familiar en un imperi vinícola.

Tres generacions de la família Giner protagonitzen la novel·la mereixedora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica

El que m’ha fet reflexionar la novel·la és sobre la naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la pell per crear un imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una forta necessitat de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva empremta en aquest món. Ell és l’esforç.

Anys més tard aquest esforç dóna fruits i com tot pare vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis i les oportunitat que potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.

Lògicament néts i besnéts també tindran sentiments vers el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès a la seva manera molt vinculada al moment social i econòmic de la terra catalana.

Drames com la fil·loxera, la guerra civil, la postguerra marcaran els seus caràcters i ens demostraran de quina pasta estan fets els Giner de cada generació.

És una novel·la molt descriptiva i sembla que puguis trepitjar la terra, olorar les vinyes i sentir al cos la humitat de les càmeres on les ampolles esperen el moment just d’esplendor.

És atractiva i amb personatges molt diversos que interactuen amb d’altres d’una manera natural i mai perdent de vista la trama principal que es desenvolupa amb suma veracitat. Us ben asseguro que no hi trobareu cap anacronisme!

De la mà de labutxaca podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una historia definida i amb missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a éssers individuals i con a membres d’una família. 

Només podria dir-ne milers d’adjectius positius i crec que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres mateixos aquesta gran lectura .

Bé, també us puc aconsellar que estigueu atents a l’entrevista amb l’autora. Una noia que gentilment estima al seu públic i valora totes les opinions. Una lletraferida amb molt de talent que ja ens va captivar amb “L’hospital dels pobres”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada