dimarts, 23 de maig del 2017

Negre Estalzí



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens retrobem amb la literatura que ens regala la gran Francesca Aliern.

Ja hem gaudit d’obres seves com “Cullerades de vida” o “Café de Paris” entre moltes d’altres. Les seves obres son un cant a la vida, a la superació i al poder de l’ésser humà d’endolcir i superar els moments adversos i foscos.

És la novel·la ideal per reflexionar sobre la condició humana i la seva psique en èpoques convulses.

Amb Negre Estalzí us garantim que el seu segell de qualitat segueix intacte i ens ofereix una trama i uns personatges increïbles que ens faran emocionar i entrar al fil d’un salt.

La historia es centra en temps de postguerra i reflexa a la perfecció el negre que va deixar tan deplorable temps històric en que l’home se les va haver d’enginyar per sobreviure deixant de banda la majoria dels somnis i fent marca a la seva existència.

Un home troba a un nano a la vora del camí de carros mentre es dirigeix al seu camí cap a l’intercanvi de cítrics amb les comarques veïnes i com un gest gairebé inconscient li allarga la mà i el puja al seu carro. Aquest fet detona les seves vides per canviar-les per sempre.

L’home decideix fer-se càrrec del nen i el nen veu que té una oportunitat d’or per ser estimat i fugir del seu destí.

L’amor i afecte del home i el nano ens mostrarà com aquest vincle pot fer canviar la vida més fosca i àcida per omplir-la d’esperança, joia i dolçor.

Entre ells descobrirem l’amor d’un gairebé pare vers el seu protegit i el canvi emocional que fa esclatar un encontre. És entre humans que ens humanitzem i l’home té al oportunitat de ser un cop més com era sense pors abans de la guerra i el nano pot gaudir del fet de sentir-se estimat i protegit.

Un sentiment pur que farà que ambdós desenvolupin el millor de cada un d’ells per tal de ser a cada pas millors persones.

De la mà de Cossetània Edicions podeu degustar i desgranar una novel·la que de ben segur voldreu recomanar i us farà reflexionar sobre la felicitat, l’amor i la família.

Què més podem demanar?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada