dimecres, 10 de maig de 2017

La set



Molts seguidors de sagues tenim la mala experiència d’arribar a una cinquena o sisena entrega i ja no poder més amb el personatge degut a que l’autor ha estirat tant el xiclet que ja ha perdut tot el sentit i sentiment.

Fet que no ens passa i no crec que ens passi mai al parlar d’en Harry Hole, fill prolífic de Jo Nesbo que avui arriba a la seva onzena entrega sota el títol La set, i no ens referim a la set que tenim els lectors de retrobar-nos amb ell novel·la rere novel·la, sinó a una set de sang, vampírica per més senyals però totalment allunyada de tota la poesia ensucrada sobre el mite, sinó que ens enfrontem a un vampirisme marcat per una dentadura de ferro que causarà estralls.

Aquesta entrega va totalment lligada a l’entrega anterior “Policia” i que per variar ens presenta un inici on en Harry Hole és feliç, les seves recents núpcies, la seva nova feina com a professor a la Acadèmia Superior de Policia on l’Oleg hi estudia. Ara el grup d’investigació en el que ell treballava el dirigirà Katrine Bratt, qui fou la seva mà dreta.

En aquest moment veurem la dualitat entre el Harry Hole que vol pau i tranquil·litat i el gos vell que porta al seu interior i que frissa per tornar a l’acció.

El cas que l’obligarà a tornar a la seva feina combina les noves tecnologies i les pàgines de cites on desconeguts s’esplaien i no tot és el que sembla.

Amb en Harry viurem una crítica als mitjans d’informació i a certs periodistes que són capaços de fer gairebé qualsevol cosa per aconseguir una primícia, també ens retrobarem amb en Mikael Bellman i les seves ànsies de poder, ambiciós i corrupte com a pocs d’altres.

El propi autor confessa que la historia de Peter Kürten, el vampir de Düsseldorf i Richard Tranton Chase va crear un pont entre el que volia explicar i el propi reflex del protagonista, encara que no és partidari d’inspirar-se en fets reals concrets, amb aquesta excepció ha creat una historia rodona, amb girs argumentals inesperats, amb força i passió, fils conductors secundaris que donen una subjecció a la trama principal, temes que s’arriben a tancar i d’altres que queden en un punt mort que de ben segur trobaran el seu tancament més endavant i per descomptat sentirem l’angoixa que provoquen les macabres escenes que ja dominem i que ens criden a la recerca de la veritat i de tot allò que entre línies l’autor ens ha amagat.

“Un assassí volta pels carrers. Potser entra a casa teva... a la teva habitació. I ha sortit a buscar sang”

Proa ens presenta una novel·la amb sis-centes seixanta vuit planes on es recull menys d’una setmana i que el lector es beurà en un parell de glops, la sang es tornarà més espessa i  el cor bategarà ràpid a la recerca d’un criminal trastornat.

Si amb aquestes paraules no us he mossegat una mica la curiositat us deixo les seves primeres planes on us retrobareu amb en Harry Hole i el seu  món.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada