Rosa de cendra

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem amb moltes ganes Rosa de cendra, la darrera novel·la de la Pilar Rahola mereixedora del Premi Ramón Llull d’enguany i que ja ens va encisar amb “Mariona”.

Realment tenir una novel·la d’aquesta gran autora i personalitat de la cultura catalana és un regal doncs en primer lloc i com a dona ens ofereix un món molt emotiu, sensorial i ben dibuixat en que les situacions esdevenen properes i es crea un sentiment d’empatia ràpidament amb el personatges i en segon lloc com a estudiosa i curiosa del món en general i la historia ens narra de manera detallada, documentada i realista el que passava en una època determinada.

Aquesta obra es centra en el període de la Setmana Tràgica de Barcelona. 

Com a caire més documental ens explica la prèvia a aquest succés a través del èxit electoral de la Lliga Regionalista sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba i el que va significar per la societat catalana i el posterior esclat de la setmana Tràgica en que el foc va fer de Barcelona una pira en que ni el propi cel era d’esperança doncs era tenyit de cendra.

Les sensacions de la població d’apeu es desprenen a cada racó de la novel·la i com a protagonistes d’un teló de fons tan ben recreat ens presenta a una família que apreciarem, odiarem i potser amb la que inclús plorarem una mica.

L’Albert Corner és el nostre protagonista que li va prometre a la seva dona que tornaria amb vida de la Guerra de Cuba. Va complir la promesa però d’alguna manera l’home que va tornar no era el mateix que va marxar.

De passar estretors i patir per cada moneda que entrava a casa seva i a les seves butxaques va tornar amb el xip canviat i creà una fortuna que el va ajudar a socialitzar-se amb la gent més poderosa de l’època.

Les dones de la família són el puntal i s’adonen que generacions s’estan perdent en l’anàlisi del què passa i confonen termes.

La Merceneta no trigarà a veure que lerrouxistes, revolucionaris, anarquistes, sindicalistes, socialistes i un llarg etcètera havien fet detonar la ciutat i dividit a la població i ara no sabien que fer.

Com arreglar una societat des dels estrats menys poderosos? Com afecta un moment polític a una família en concret? 

Preguntes i respostes es donen cita en aquesta embriagadora novel·la que ens ofereix Columna.

Nosaltres només us podem fer una advertència: si ja sou seguidors de l’autora no ho dubteu i llegiu-lo i si encara no heu tastat les seves lletres és la novel·la ideal per començar a bussejar per la seva bibliografia.

Us hi animeu? És un viatge molt didàctic per la Barcelona d’inicis del segle XX.