dijous, 27 d’abril de 2017

Ciutat Fantasma



Llibres del Delicte no fa puntada sense fil, cada títol que afegeix a la seva col·lecció aporta quelcom especial i diferent dins d’un gènere negre on les clarianes, les penombres i els personatges aporten el seu propi caire de misteri únic i personal.

David Marín aposta fort per una novel·la curta, a Ciutat Fantasma acompanyarem en Salvador Garcia, un Mosso d' Esquadra que retorna  a la que va ser casa seva després de vuit anys  destinat a Lleida.

S’incorporarà a la feina i a la recerca d’un assassí, però el que més el marca és una recerca personal sobre si mateix i el seu lloc al món, de la mateixa manera que farà servir el seu ull crític per mostrar-nos els dubtes sobre la metodologia que alguns porten a terme per tenir ràpids resultats també ens mostrarà com la recerca d’un antic amic el portarà a qüestionar-se a si mateix.

Preguntes sobre qui és ara, cap a on va, quina és la seva raó per continuar es barrejant amb la sensació d’asfíxia, de que li manca aire per respirar i necessita aire, com si la seva pròpia pell li piques.

El protagonista convida al lector a que l’acompanyi en la seva recerca vital i en la del assassí, els dos esculls que el lliguen les ales i no el deixen volar.

El lector l’acompanyarà per aquest camí transcendent a la recerca del seu destí, de la veritat, de les llums i les ombres per trobar un nou camí al final del túnel i poder continuar.

M’impressiona com l’autor juga amb a fet i amagar entrellaçant el cas amb la recerca d’en X.B, l’amic de joventut d’en Salvador, un xoc de trens entre el passat i el present mostrant un final amb girs interesants.

Amb una ploma magistral, en David Marín sap com captivar el lector, amb una prosa fluida, amb descripcions acurades i personatges sòlids surt del negre més fosc per mostrar-nos diverses tonalitats de gris en una lectura que es fa molt curta i ens deixa amb ganes de més.

Qui hauria dit que una novel·la que comença amb “Aquest matí han matat un home d’un tret al clatell” despulli l’ànima del protagonista fins a fer-lo sagnar.

No sé si us estic convidant a descobrir el que s’amaga entre les ombres de la ciutat o entre les ombres de la humanitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada