Avui ens enfrontem a la novel·la negra
guanyadora de VIII Premi Crims de Tinta 2017 Temps de rates d’un autor que per a mi és més un amic i un gran
encantador de serps amb la seva vessant d’editor a “Llibres del delicte” com
amb novel·les anteriors com: “Independència d’interessos”, “Els silencis dels pactes”, el seu relat a “La reina de diamants” o “Contra l’aparador”.
Primer de tot i saltant-me tot el protocol
d’una ressenya us vull parlar del nostre Marc
Moreno, un home lluitador, positiu, intel·ligent, amb una gran visió de
futur i una mica inconscient al saltar al buit amb una editorial de proximitat
que ha resultat ser tot un èxit tant en autors, en títols com amb una gran
qualitat.
Un engrescador amb les seves paraules, capaç
de recomanar-te un títol i encertar de ple amb una historia que et portarà a
les profunditats més fosques de la societat, del canó d’una pistola o a la taca
de sang seca que ningú ha esborrat.
Aquest és l’home, l’escriptor i l’editor que
amb gran reconeixement de RBA La Magrana
ha rebut el reconeixement que al meu modest entendre encara li mancava.
Dit tot això i esperant que em perdoneu la
llicencia us convido a visitar La Verneda, un barri del extraradi on un
narrador molt protagonista ens presentarà una situació complicada. Tot
començarà amb la trucada a la porta del veí, l’Eloi li obre i es troba amb una
motxilla negra que ha de guardar, en aquesta hi ha vuit quilos cocaïna.
Quant de temps s’ha de cuidar el d’un altre?
Que passaria si se n’agafes una mica o una mica massa?
L’Eloi no és més que un adolescent en un barri
desestructurat i on conviuen el millor de cada família, la novel·la comença
presentant-nos els fets i tot seguit part de les seves conseqüències,
afortunadament retrocedim en el temps i descobrirem que en fa l’Eloi de la
droga, els problemes que li ocasionen i com la seva vida canvia.
Un thriller on no només es toca el drama de la
droga, de l’alcohol, de la prostitució, de les màfies, traficants amb ganes de
pujar en l’escala del negoci, una historia dura on la marginalitat conviu amb
el pessimisme, on les places es transformen en forats negres on la vida de
molts canvia a canvi de farlopa o de quatre duros i on alguns mossos són més
que corruptes.
El seu llenguatge marcat per l’argot tant en
la narració com en el diàleg li aporten dinamisme i un marc concret a part del
geogràfic, una novel·la que enganxa des de la primera plana i manté al lector
atent a una realitat social que preferim obviar, amb un final més que
sorprenent mostrant-nos la fortalesa d’un personatge que de manera soterrada
passa una mica desapercebut.
L’heu de llegir, heu d’endinsar-vos en les
aigües tèrboles i gaudir d’una tinta negra que denuncia realitats socials però
que alhora ficciona una trama absolutament addictiva.
Una historia on jugar amb foc pot ser molt
perillós i sortir-ne cremat el menor dels seus problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada