Jonàs

Avui ens retrobem amb una dama de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó torna a les nostres llibreries després de “Tota aquesta gent” per sacsejar-nos i tocar-nos l’ànima amb una historia profunda, de descobriment personal, d’introspecció i d’amor.

Jonàs és la seva darrera novel·la on s’hi amaguen personatges com el propi Jonàs, l’Àlex, la seva família, la Fanny i un munt de personatges que mostraran un tapís visualment descolorit amb un efecte colpidor.

labutxaca en vesteix amb la pell de l’Àlex, un noi català que viatja a Nova York per anar a un congrés d’experts en les llengües llatines.

Allà, al Ferry camí d’anar a saludar la Dama de la Llibertat coneixerà en Jonàs, un noi increïblement bell que es fixa en ell, aquest és fotògraf i sobreviu a la gran ciutat com pot.

En aquell instant, amb la brisa del mar i la llibertat mirant-los des de dalt l’Àlex cau rendit als peus d’en Jonàs, un amor que s’anirà fent profund i on els dimonis de cada un d’ells sorgiran mostrant les seves debilitats i la fortalesa d’esperit.

Un fet inesperat farà que l’Àlex descobreixi la solitud i la tristesa més profunda, i la sortida que troba als seus problemes juntament amb la Fanny és ocupar el lloc del seu estimat, d’aquell home que el va seduir, li va mostrar el món amb uns altres ulls i li va donar una llibertat que desconeixia.

A partir d’aquell moment la essència de l’Àlex s’anirà esvaint deixant pas a un Jonàs 2.0, una versió nova d’aquell jove marcat per la vida, apassionat per la fotografia fins arribar al punt de deixar de ser l’Àlex i el Jonàs, ens trobarem davant un home a qui li importa el que ell pensa dels altres i no a la inversa.

Quan l’Àlex torni a Barcelona, les coses hauran canviat per sempre.

Reconec que la novel·la m’ha agradat, però m’ha costat de pair degut a la gran descripció i al acurat detall de cada personatge, les seves personalitats complexes, el fet de mostrar una Nova York mig podrida, pobre i de mala vida front a la ciutat que tots volem descobrir en el luxe.

El viatge introspectiu que fa l’Àlex no es centra només en l’aspecte de la descoberta de la homosexualitat del protagonista, també en la descoberta de l’amor, la capacitat de perdonar, sense oblidar el dolor de la pèrdua física que comporta una pèrdua existencial i emocional.

La seva prosa plena de diàlegs que alleugeren la carrega emotiva i les referencies al món llatí li donen un contrapunt de frescor, sense oblidar a personatges com la Fanny que diu sempre el que pensa i que es mostra tal i com és.

Una novel·la realista que deixa el cor encongit però amb un final agredolç que ens mostra com les coses sempre poden canviar per molt fosques que semblin i que al fons la millor pell que un pot vestir és la seva pròpia.

Aquí podreu trobar l’entrevista que ens va cedir l’autora.