divendres, 11 de novembre del 2016

Les darreres paraules



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui per tots els enamorats de la prosa de Carme Riera us presentem la seva darrera obra mereixedora del Premi BBVA Sant Jordi.

Entre la seva extensa bibliografia trobareu moltíssims èxits en que cadascun té la seva particularitat, el seu secret, els seus protagonistes fabulosos i el “ no sé què” de l’autora que ens ha captivat. 

A Les darreres paraules li dóna veu i una dimensió holística a Lluís Salvador d’Habsburg Lorena, cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’Emperadriu Elisabet, la famosíssima Sissí.

Un home molt particular al que li agrada la vida, la bona vida i de tant en tant una davallada cap a nivells d’anonimat en els que realment es pot mostrar tal i com és.

A través del manuscrit retrobat coneixerem les seves passions, els seus llocs preferits, allò que li agrada de la vida, el seu problema sexual i tot allò necessari per entendre la personalitat d’un home europeu del segle XX que viu a cavall entre les seves arrels i les seves pròpies conviccions.

Podríem dir que el seu caràcter díscol, aficionat al divertiment i a la dolce vita el varen dur a una localització apartada tant geogràficament com de la història. Ja se sap, de la historia només s’explica allò que es vol des de el bàndol que interessa i potser no era un personatge massa implicat en el seu marc polític.

Podria aquest home haver evitat l’esclat de la Primera Guerra? Donava bons consells? Quin paper jugava a la Monarquia? 

Pot un home néixer entre l’or i desitjar desfer-se’n a canvi de la seva llibertat?

El coneixereu de la mà de l’autora amb un rigor impressionant i un bon grapat d’anècdotes i situacions que ens narraran la historia d’aquest home des de la joventut.

Un erudit, naturalista, ecologista i amb idees revolucionaries.

El món estava preparat per un home com ell?

Vinga va, no us volem desvetllar massa coses més doncs realment és una lectura interessantíssima pels amants de la historia, de les descobertes personals i també pels amants de les bones lletres, encara que us deixarem les seves primeres planes per anar fent boca.

Gràcies a Edicions 62 podem aprendre una lliçó d’història de la qual no se’n parla als llibres. És un protagonista a l’ombra del que l’autora en fa un homenatge i ens l’apropa alhora que deixa constància de la seva vida.

Recordeu: La memòria és passat que vol esdevenir ser present.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada