No n'estiguis tan segur

Per Àngela Sànchez Vicente

Avui us presentem la vint-i-sisena obra de la col·lecció de Crims.cat. Una obra que com ja ens té acostumats aquest segell guarda grans tresors emmarcats entre el negre de la novel·la i el vermell de la sang.

En aquest cas ens retrobem amb la ploma d’en Llort, un autor vivaç i entregat al gènere que es preocupa per la historia i per satisfer la voracitat del seu fidel públic, a nosaltres ens va seduir en “Herències col·laterals” i “La reina de diamants”.

Amb les seves descripcions característiques que fan que la obra esdevingui gairebé fotogràfica i la seva capacitat de crear personatges amb una mentalitat molt treballada que evoluciona al llarg dels capítols ens trobem amb una joia que s’ha de descobrir en primera persona.

De totes manera no patiu que tot seguit us en farem cinc cèntims sense desvetllar-vos res essencial. Té tanta emoció, intriga i tantes sospites que és un goig pel lector anar suposant, fent i desfent hipòtesi, recreant passions i dubtant de tothom.

No us fa falta una lupa d’en Sherlock Holmes ni les agulles de mitja de la Miss. Marple, només necessiteu d’una bona estona de relax, una beguda calentona i que la veu d’en Llort es faci present.

En aquesta novel·la titulada No n’estiguis tan segur serem testimonis d’un assassinat a un despatx ben cèntric de la ciutat de Barcelona.

Tenyit d’una forta critica social, els mossos d’esquadra Jaume Fuentes i el seu company se les veuran magres per desentranyar un cas tan complex com senzill. 

No estareu mai segurs de res ni de ningú en aquesta novel·la fins tancar la darrera plana. 

Potser hi ha proves que criden veritats, grans mentiders que són creguts i sincers humils que són posats en entredit.

Val el mateix la paraula d’un immigrant o la d’un ric? Quins són els sospitosos habituals? Els diners ho poden tapar tot? Les màfies s‘ajuden entre elles o entregaran al més dèbil?

Serà difícil caçar a l’assassí doncs el motiu també ens el faran gruar, però és aquell suspens positiu que fa que la novel·la se’n enganxi a les mans i si l’hem de deixar anem pensant en ella irremeiablement. 

Quan creus que ja ho tens i que sobretot els personatges de la novel·la que és molt coral es posen mig d’acord per mostrar llum a la fi d’un camí resulta que tampoc, torna enrere i a pensar de nou.

Vinga va! Exerciteu les vostres cèl·lules grises de la mà d’en Llort! No us en penedireu! 

La seva prosa enigmàtica és incomparable!