diumenge, 2 d’octubre de 2016

L'home de la maleta



Inicialment anomenat Premi Joanot Martorell, el qual fou concedit per primera vegada el 1947, el 1960 canvià de nom per esdevenir l’actual Premi Sant Jordi de novel·la.

Ramon Solsona va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la L’home de la maleta l’any 2010, protagonitzada per un músic d’envelat perplex pel món contemporani, que se’l mira des d’una perspectiva irònica i, de vegades, burleta que avui ens recomana labutxaca.

És una novel·la de personatge“, explica Solsona, “la història d’un músic retirat que decideix instal·lar-se un mes a casa de cadascuna de les tres filles que té. L’home és converteix en espectador i cronista d’uns models de família que no entén i d’un món que canvia massa de pressa”. 

Solsona pinta el protagonista com un personatge que va a la seva, rondinaire, burleta, sorneguer i barrut també. Assegura que no és una novel·la d’humor però que hi ha humor, ironia i sarcasme.

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles.

L’home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L’home de la maleta n’ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

Novel·la de costums familiar i sentimental. Amb un llenguatge popular, genuí amb barbarismes, que ens porta records de generacions passades. L’autor lliga els pensaments del protagonista tal com raja, està explicant una cosa i se’n recorda d’una d’altre, la insinua i diu que ja ens ho explicarà en el seu moment. Aconsegueix un fil conductor real com la vida. Tots tenim el cap ple de coes i saltem d’una a una d’altre, però com ho plasmaríem en un paper. Ramón Solsona ho fa amb senzillesa i molt de tacte.

Tota una vida guardada en una maleta, el que és bo i el que és dolent, que va sortint de mica en mica donant sorpreses tristes i tendres sobre el “Joventut” de l’antic Trio Bella Aurora.

Una mostra vital d’una vida repleta de records i moments, on el protagonista s’autodenomina un qualsevol, mostrant des de la línia 1 que és com tothom, encara que no tots naixem en una butaca de cinema. La visió d’un gat vell d’una nova societat que no li agrada i no entén.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada