dijous, 15 de setembre de 2016

La mort sense ningú



Què us puc dir sobre Llibres del Delicte que no hagi dit a aquestes alçades? Doncs la veritat és que amb cada nou títol que afegeixen a la seva excel·lent col·lecció se m’acudeixen nous adjectius positius per descriure la gran tasca i, encara que em repeteixi, la seva excel·lència en el tracte de les lletres negres catalanes.

Avui us vull presentar el seu darrer títol, La mort sense ningú,  un títol que ja m’ha fet barrinar abans de començar, es cert que tots morim sols, deixem tot enrere, però una cosa és fer el darrer pas deixant un record, família... i una d’altre molt diferent és desaparèixer d’aquest món i que no t’enyori ningú.

En Jordi Tiñena, ens presenta el primer cas del Sotsinspector Vidal i el seu company de fatigues el caporal Veciana.

En Vidal és un home pragmàtic, antic professor de filosofia que s’enfronta a les misèries de la societat vestint l’uniforme de mosso d’esquadra. Un personatge a qui anirem coneixent mica en mica, tant en la seva vessant professional com en la personal.

El cas que el portarà de corcoll és una bifurcació de camins, no sabem si és un homicidi o un accident, la realitat és que s’ha trobat el cos d’un ciclista jove, de qui no sabem res i mica en mica aniran estirant el fil i en descobriran la identitat, a l’hora que trobaran el pis de la víctima regirat i robat, l’han mort per robar-li? Coincidència? Casualitat?

Un cas que afectarà a en Vidal a la seva vida personal i a la relació que té amb en Biel, el seu germà, la tieta i el seu cosí Pau i amb la xicota, la Roser. Aquest es començarà a plantejar el seu futur a la feina, els somnis que li agradaria acomplir i la seva pròpia mort.

Una novel·la que des de la primera frase sentencia, “Hi ha cap coneixement al món tan cert que ningú en pugui dubtar?” i que no deixa al lector respirar amb una trama ben filada, amb una conjugació perfecte entre lo professional i lo personal, amb personatges secundaris sòlids a qui esperem retrobar properament i que mica en mica ens va deixant sense alè.

Les referències a la literatura, a la filosofia i al cinema donen una amplitud al personatge d’en Vidal, no ens presenta un policia cap quadrat, sense ofendre a ningú, sinó que juga amb la seva animà de poeta per seduir-nos i acompanyar-lo en els seus dilemes que tot mirant les estrelles o a bord de la seva barca Calabaixa, intentarà trobar una mica de pau i llum a la foscor que sent opressiva al seu voltant.

Al Pont del Diable si pot trobar i amagar de tot, fins i tot un misteri que potser no tindrà solució.


1 comentari: