Boja per ell

Si algú us preguntes per la Bridget Jones, recordaríeu aquella noia esbojarrada, estrellada, amb la boca com una bústia, addicte al tabac i a les copes. Obsessionada pel seu pes i amb uns amics que l’estimen tal com és. 

Doncs bé, a Boja per ell la nostra estimada Bridget ha crescut, la trentena queda lluny i la cinquantena comença a pesar, és mare de dues criatura, en Billy, una copia en miniatura d’en Mark i la Mabel, una nena molt dolça amb el seu propi gust per la moda i una mica rebeca.

La novel·la comença anys més tard de Bridget Jones perd el seny, la Bridget és vídua, (un drama per les lectores adoradores d’en Mark Darcy), ha de sobreviure, ha de ser la mama i el papa dels seus fills, els amics ja s’han començat a cansar d’arrossegar-la per la vida, ha de remuntar i tornar a sortir, i per això res millor que obrir-se un twitter, tornar a treballar, i tornar a sortir amb homes com en Roxten, un ioguret de trenta, o el misteriós home de la jaqueta, li donaran alegries i per descomptat més d’un maldecap.

Helen Fielding torna a donar veu a la Bridget, les seves entrades al diari amb les seves obsessions, la seva addicció a twitter, i els seus sentiments. El diari de Bridget Jones ens va presentar un format on les referencies a “Orgull i prejudici” de Jane Austen eren molt visibles, ara ha hagut de donar un pas més enllà i descobrir un possible futur alternatiu pels seus personatges.

Pel meu gust és la novel·la més tendre de totes, manté la seva ironia, les paraulotes que s’escapen de la boca, els amics esbojarrats, però el toc de la maternitat, el veure com la situació la supera, com el seu pensament recorre cap en Mark, la fan molt més humana, fins ara mai havia plorat amb la Bridget a excepció de tant de riure, però en aquesta novel·la els sentiments són tan a flor de pell que les llàgrimes s’escapen.

La historia va endavant i endarrere per mostrar com la Bridget s’ha anat enfrontant mica en mica al món fins arribar a on és. Com mica en mica, error rere error la Bridget planta cara a la vida i tira endavant.

Els personatges en general han madurat, bé, en Daniel no, ara és més gran però segueix obsessionat amb les calces de les dones, en Cosmo segueix sent una mica repel·lent, en Tom segueix sent un gai fabulós, la Talitha i la Jude intenten posar una mica de seny al grup, però sense gaire èxit, la família adoptiva de la ciutat continua tenint cura dels seus.

Tots recordem la importància dels Nadals a les obres de la Helen Fielding, i en aquesta ocasió les veurem amb els ulls d’aquells que troben a faltar aquell que ja no hi és, que ha de mantenir la mascara per uns nens que no tenen culpa de res i la duresa d’aquestes dates per a molts. 

Edicions 62 ha reeditat “El diari de Bridget Jones”, “Bridget Jones perd el seny” amb unes portades actuals i atractives on les imatges en blanc i negre donen un punt xic amb les grans lletres a color dels títols, tots tres volums són un gaudiment per la vista i a més ara els podreu trobar a labutxaca. 

Un imprescindible per aquelles que creuen que el pes no domina el món, que els nois bons existeixen i saben fer petons de debò, i que les segones i terceres oportunitats existeixen.

Us penseu que la Bridget es quedarà sola o que un home com cal trencarà la seva closca i li curarà les llàgrimes a petons? Existeixen els prínceps blaus que estimen les dones tal i com són? Només teniu una opció, Boja per ell us està esperant a les llibreries.

No deixeu escapar la oportunitat de llegir una novel·la única, inconfusible, intel·ligent, divertida, extraordinària i absolutament inoblidable.

Si us esteu preguntant si a la pel·lícula que s’estrena avui us trobareu aquesta Bridget, la resposta és NO, en majúscules i categòricament. Tot i que les dues entregues anteriors han sigut força fidels a la novel·la, en aquest cas, comencen la casa per la teulada.

Aquest cop teniu un dos per un, la novel·la i la pel·lícula. Així que segons com es miri tenim quatre histories de l’esbojarrada Bridget.

Per a gustos colors.