dilluns, 19 de setembre de 2016

Allò que va passar a Cardós



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui ens retrobem amb un dels autors que més admirem en aquesta casa, en Ramón Solsona torna amb una gran novel·la sota el braç.

Potser si que tenen raó les veus que diuen que l’autor triga una mica entre llibre i llibre però que voleu que us digui... prefereixo mil vegades esperar una mica i tenir entre mans una obra que és una joia que no tenir la immediatesa d’altres autors que presenten llibres més superficials.

Si destaquem alguna de les múltiples facetes com a escriptor que ens fascina del Ramón Solsona és la seva capacitat de donar veu a aquells que resten en silenci. 

Ja ens va enamorar amb “L’home de la maleta” en que els murmuris de Gràcia es van cridar als quatre vents per tal de romandre per sempre a la nostra memòria i ara és el torn de les opinions i visions dels habitants de Cardós que van viure les obres hidroelèctriques.

A Allò que va passar a Cardós trobem un marc històric teixit amb una rigor i respecte per la historia i uns personatges diversos i particulars que ens conviden a ficar-nos a la trama d’un salt.

Quan tractem d’una novel·la basada en fets reals admirem que sigui molt veraç i que ens la transmetin de manera que puguem sentir el batec de la societat des de diverses classes socials i diferents ideologies per poder aprofitar el plaer de la lectura per aprendre de fets que són memòria històrica del que som i serem.

Les grans innovacions que es varen dur a terme i el naixement d’un nou model polític sacseja la societat. El twist, el bikini, els primers vehicles i la bonança econòmica són la tònica del moment.

A més dins d’aquest gran teló de fons que esdevé protagonista, descobrim la trama personal dels miners comunistes andalusos reflex de l’èxode migratori dels anys seixanta, un propietari que recela del futur marit de la seva filla, noticies encobertes d’un contrabandista, etc. 

I les trames principals: l’assassinat d’un guardia civil amb la seva corresponent investigació i una historia d’adulteri.

Se us acut alguna idea més interessant? 

Crec que és la novel·la ideal per aquest setembre, un mes de transició, de tornada a la feina però que encara al tornar a casa podem gaudir d’unes horetes de sol i un bon refresc.

Trepidant, addictiva, altament didàctica, àgil, planera, profunda, sensible, amb tocs d’humor, àcida i molt verídica. Crec que no hem llegit res que se li assembli.

De la mà de Proa podem viatjar en l’espai i el temps ara que les vacances ja han acabat. A qui no li ve de gust?

Si ens permeteu fer una petita juguesca o aposta en aquest espai estem bastants segurs que serà un dels llibres estrelles de cara a Sant Jordi.

Recordeu que l’autor té un “jo-no-sé-què” que el fa especial! Potser té una marca que el marca! 

Us el recomanem de manera molt vehement i demà us oferirem una entrevista amb l'autor.

Certament té l’èpica dels personatges humils i la grandesa literària d’un clàssic.



1 comentari: