dijous, 26 de maig de 2016

El caçador de bruixes



Si encara no heu caigut sota l’embruix de la prosa de David Martí ara podeu descobrir-la amb El caçador de bruixes que publica Edicions 62. A nosaltres ens va embruixar amb títols com “Les bruixes d’Arnes”, “La metgessa de Barcelona”, “El guerrer adormit” i “Les dones sàvies de la muntanya”.

En aquesta nova novel·la ens trasllada a mitjans del segle XVI on ens retrobarem amb un personatge que vàrem odiar, dit finament, a “Les bruixes d’Arnes” encara que aquí ens el presenten des de petit, en Joan Malet és un nen que gaudeix veient com pengen al seu propi pare i que mostra una personalitat fosca, turmenta, cruel i complicada.

Aquest vailet es fa gran i suplanta la identitat d’un nouvingut al poble transformant-se en un Inquisidor a la seva pròpia forma, poble a poble anava cridat per les autoritats per trobar aquelles que degut a la seva màgia feien emmalaltir al bestia, empobrien les collites o propagaven malalties.

Emparat per la pròpia autoritat podia treure tota la seva mala sang i maldat que arriba a traspassar les planes posant la pell de gallina al lector.

Les seves aberracions son tan grans i exagerades que la pròpia Santa Inquisició que en un inici el feia servir com a arma es veurà obligada a condemnar-les.

I pensar que l’arrel d’aquest odi per la bruixeria fou l’amor cap una dona fa pensar en l’equilibri del bé i del mal, de com un sentiment pur s’arriba a transformar en la foscor absoluta condemnant desenes de dones innocents a la forca.

Una prosa addictiva que no us deixarà indiferents, és impossible deixar de llegir i encara que hi ha moments realment durs cal recordar la importància de la documentació i recerca per part de l’autor per oferir-nos la historia del primer caçador de bruixes de la nostra Terra.

Però cal recordar que els herois també hi són presents i mica en mica descobrireu que la maldat no podrà campar lliurement per les terres de l’Ebre, un marc geogràfic ben definit i detallat i que a més podreu gaudir en unes il·lustracions a l’interior de les tapes de la novel·la.

Reconec que no coneixia aquests fets, ara estem molt acostumats a parlar de bruixes, vampirs, homes llop i tota mena de folklore, però sempre ho situem al nord d’Europa o a la ciutat fosca per antonomàsia de Nova Orleans, però poder situar a casa nostra un període tan fosc fa esgarrifar i que el protagonista sigui una persona que es creu ungida per Déu i actua com Satanàs és realment esborronador.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada