dimarts, 26 d’abril de 2016

Jo també veia Bola de drac



Avui em sento nostàlgica i tota la culpa és d’en Josep Maria Bunyol, guionista de ràdio i televisió que ens presenta un llibre dinàmic, divertit, emotiu i dedicat a tots aquells que van viure amb esplendor els vuitanta i els noranta, tan se val si éreu uns marrecs que miràveu Bola de drac i el Bobobobs o éreu el pares patidors que gaudíeu més amb el Magnum P.I o teníeu la sogra enganxada a Les Teresines. Aquest llibre és per vosaltres.

Amb el seu títol ja em va enganxar Jo també veia Bola de Drac, i és cert, fins i tot canviava fotocopies dels personatges al pati, sense oblidar-nos de les primeres series en català, les cançons que cantaven els pares de La Trinca o els més joves començaven la nit dient la modernitat “Bona nit, malparits!”.

Som una generació molt especial, gaudíem més amb les petites coses i tot era una novetat, l’aparició de personatges com Mr Bean, Els Joves o l’Hotel Fawlty, també els contes tenen el seu espai, tots volíem triar la nostra aventura i acompanyar a en Pitus al Zoo, en Tintin vivia mil aventures i nosaltres volíem anar a viure a la vil·la del Pingüí.

Cada un de nosaltres té el seu propi record, però la genialitat d’aquest llibre és que busca en la memòria no només de l’autor, sinó d’amics i coneguts ampliant molt el ventall d’experiències i idees.

El llibre és divideix en capítols dedicats a la identitat, l’aventura, la infància, l’amor, la música, els diners i l’esport. Al final ens proposa un joc de preguntes i respostes sota el títol “Vostè respon” i finalment acaba amb una autocrítica sobre el que ens agradava i el que ara en perspectiva en pensaríem, i és que el cotó no enganya.

La narrativa és molt directa i amena, és com si el propi autor parles a cau d’orella al lector explicant-li petits records que podem tenir oblidats, però que de sobte tornen a la nostra memòria i fins i tot ens fan emocionar, érem tan innocents!.

Us imagineu als nens d’ara cantant les cançons de Parxís o dels Nins, pot ser amb tres anyets, però recordeu quants en teníeu vosaltres? O vist a l’inrevés, us imagineu un Justin Bieber als noranta cantant per als nanos de deu u onze anys?

No us vull esgarrar l’experiència que us asseguro val molt la pena, només us citaré una frase de la contraportada: “Perquè un poble sense records és com en Son Goku sense cua” i Ara llibres aposta per la qualitat i la memòria d’un poble que ha fet de nosaltres el que som, per bé o per mal.

L’únic però que li poso són les ganes de l’autor a ficar al cap del lector les cançonetes de series i no poder-nos-les treure del cap durant una bona estona. Així que com a agraïment espero que barrufeu molt la vostra nostàlgia i no hi trobeu en Gargamel rere la porta.


1 comentari:

  1. RECORDAR,TAL COM DIU,LA VELLA CANÇO...ES TORNAR A VIURE."VISCA LA BOLA DE DRAC"¡¡¡

    ResponElimina