Consulting

Per Àngela Sánchez Vicente

Existeix la gent realment bona? Existeix la gent cent per cent dolenta?

Una gran reflexió sobre la dualitat entre el bé i el mal i la manera en que ambdós es poden donar la mà sense negar-se l’un a l’altre és la novel·la Consulting.

Per ser sincera després de la setmana Negra de Barcelona 2016 haig de confessar que encara que sóc amant del gènere és costós trobar-ne alguna que aporti alguna cosa més o aquell toc diferencial que l’allunyi de totes les altres o dels vells clixés que es repeteixen sense parar als grans best sellers.

En contra de mi mateixa, m’haig d’empassar les meves paraules doncs en aquesta obra he trobat aquest “no sé què” que m’encisa i m’enganxa des d’un inici.

Només obrir-la veurem el que és el teatre de las vida amb la seva cruesa, però tot i ser dura no ho és pas més que la vida real i sobretot el sistema.

El nostre protagonista, l’Antoine Jacob, treballa al consultin La Boîte en que procuren lluitar contra els paràsits de la societat sota el lema de la “pau social”. Semblen uns justiciers que volen portar-la a terme amb els seus mètodes per tal d’equilibrar una mica la balança... amb els casos que tracten a un li bull la sang i es planteja que podria arribar a fer.

Però ben aviat es trobarà amb en Pascal, un aturat sindicalista que l’encadenarà en una historia de violència intentant sobreviure en un món de llops disfressats de llops.

És extremadament realista i ens mostra com ens hem deshumanitzat en qüestió de pocs anys, en com ens hem allunyats dels valors social i com estem perdent cada cop més el nord.

La ploma d’en François Thomazeau ens dóna una bufetada de realitat disfressada de novel·la negra en que el valor de la justícia i l’equilibri entre el bé i el mal juguen el paper principal.

Gràcies a Alrevés podem ampliar la nostra biblioteca de gènere negre amb un plus de sensibilitat equilibrat amb realitat i cruesa que fa que els pels es posin de punta i que en petita escala ens qüestionem el nostre dia a dia, les nostres accions, les nostres reaccions i les relacions que establim.

També cal reconèixer la feina de traducció de la Maria Llopis, una feina que sovint queda oculta i poc valorada però ells son els responsables de que la bellesa escrita en altres idiomes arribi a les nostres mans.

El millor serà que descobriu a l’Antoine vosaltres mateixos i coneixeu les seves motivacions i els seus perquès.

Us animeu a la recerca? Sou bons o dolents? Es pot ser bo i dolent alhora?

Llegiu-ho i ho entendreu!