dilluns, 8 de febrer de 2016

Els fils de l'aranya



Quan llegeixo una novel·la i em sento propera al seu autor un dels aspectes que més em fan posar la pell de gallina és com plasmar el que realment m’ha semblat la historia, intentar que quedi bonic i atractiu pel lector, però avui, davant la nova promesa en ferm dins el gènere negre català, Margarida Aritzeta no penso posar floritures ni donar-hi gaires voltes. Els fils de l’aranya parla per si mateixa, no necessita moltes paraules que de vegades no diuen res, amb poques es pot descriure la nova versió i estil canalla de l’autora.

M’ha sorprès com l’autora evoluciona dins el gènere, ja no pot dir que sigui novell, podreu descobrir com domina la trama, els aspectes més tècnics d’una investigació, sembla que la seva sang sigui tinta negra que s’escampa per les planes marcant un tempo acompassat i que va dibuixant una teranyina de successos que es mostren en una apassionant historia fosca.

Personalment, m’agrada molt com l’autora juga amb referencies literàries, musicals, artístiques i fa petites picades d’ull en clau d’homenatge, aquest aspecte el considero molt interessant ja que convida al lector a obrir el món fora de la novel·la, jo m’he trobat buscant més d’una cançó o recordant algun llibre que ja tenia oblidat. Un recurs poc utilitzat i que dóna vida sensorial a la novel·la.

Els personatges estan molt ben construïts, són sòlids i al mostrar diversos angles de les seves vides creen un efecte de realitat i proximitat que el lector agraeix. De la mateixa manera que el marc geogràfic i temporal sigui proper al nostre facilita que entrem a la trama amb més força i ganes de descobrir els entrellats i seguirem les pistes que l’autora ha amagat entre les seves planes.

Aquesta novel·la pren com a punt de referencia el cas Pegasus que fa un parell d’anys va sacsejar l’opinió pública sobre una estafa de xecs bancaris, a partir d’aquesta idea neix una historia fictícia amb la intenció de sacsejar suborns, contraban i corrupció.

Si parlem de la inspectora Mina Fuster retrocedirem al breu relat que vàrem llegir al recull “Elles també maten” i posteriorment a “L’amant xinés”, avui ens retrobarem amb ella d’una manera més consolidada, un personatge que ha anat creixent exponencialment i que ens mostra tant la seva vesant professional com la personal.

Ens retrobarem amb el cas de Barcelona World, però no serà l’únic punt a investigar, us ben asseguro que la inspectora Fuster tindrà molta feina a fer.

La historia ens presenta a en Cordèlio, un pobre estafador a qui la vida l’ha ben estafat, el seu soci l’ha deixat a l’estacada i la seva dona, la Tina, li planta les maletes a la porta, sense un ral a la butxaca amenaça amb xerrar tot el que sap a canvi de calers, però això només té una resposta, la única manera de fer callar algú que fa xantatge és el son etern.

Un cos apareix durant una partida d’AirSoft, serà ell? La feina per la Inspectora i els seus col·laboradors no fa res més que començar. Espero que estigueu preparats per caure a la seva teranyina de llum i ombres.

Una sèrie que té una continuïtat assegurada gràcies a l’aposta de Llibres del Delicte  i a l’ull crític perfecte d’en Marc Moreno, fet que a la meva modesta manera de veure el món editorial és una aposta segura en qualitat narrativa i arguments negres que atrapen al lector convidant-lo a descobrir qui s’amaga rere els crims més perversos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada