dimarts, 8 de desembre de 2015

El Patufet. El Pessebre




Avui és el dia de la Puríssima, a casa té un sentit molt especial. És el dia en que tradicionalment es posa el naixement i ens sembla que la lectura del conte El Pessebre és una gran elecció per tal assenyalada data.

De nou tractem un volum més de la col·lecció El  Patufet i les tradicions catalanes i realment ens ha traslladat a la infantesa, creiem que és una eina molt útil tant a les escoles, als centres de lleure com a casa per tal d’explicar que fem aquest dia.

Sense tractar d’adoctrinar ni aprofundir en la religió, en Roger Roig i l’Hugo Prades ens presenten els principals integrants del pessebre: els pastors, els tres reis de l’Orient, l’estrella, l’àngel i la família que van fer de l’establia un refugi on va néixer un rei. Ah! I el caganer!

Poc a poc expliquen als nens com hem d’anar a buscar les figures, com podem pintar un cel ben maco i estrellat i com esdevé un escenari en miniatura d’un fet que protagonitza el Nadal i de la qual tota la família n’és partícip.

Crec que és molt encertada la il·lustració en que pares i nens s’atansen al pessebre i el gaudeixen, el miren i diuen que el nen encara dorm. És un moment intimista en que els cristians poden resar o bé en un estat laic simplement reflexionar junts davant aquesta icona nadalenca.

Tenint en compte que els menuts cada cop estan més integrats en la diversitat cultural crec que és tot un encert explicar les bases del com i el perquè però deixar que sigui l’escola o la família els que li afegeixin aquest punt catòlic o no. 

Un cop més Cossetània Edicions ha captivat la nostra vessant familiar, la nostra vocació de mestres i el nostre plaer per la lectura en família.

Tot això i molt més ho trobareu en aquest conte que es pot ampliar a la perfecció amb títols de l’any anterior com “Caga tió!” i “Els tres Reis d’Orient”.

Realment mai sobra la cultura i aquesta finestra que ens obren els autors ens deixa molt marge per treballa temes essencials i de gran importància per la nostra Terra i les nostres tradicions més pures.

Llegint-lo he recordat l’olor de la molsa, el cel estrellat de cel·lofana que es feia servir fa molts anys, les figures del pessebre de la casa dels avis... el meu pessebre... tot! 

Fins i tot alguna entremaliadura que com tot infant algun cop hem fet! 

Són màgics i arriben a despertar l’interès dels menuts i dels adults.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada