dimecres, 14 d’octubre de 2015

El lleopard

Ens retrobem amb el detectiu Harry Hole, en un dels seus moments de misèria, després de donar caça al ninot de neu, va quedar destrossat i només vol fugir, oblidar, dormir i potser morir. 

Ens el trobem a Hong Kong, on troba consol en l’opi i els seus efectes devastadors.

Però la vida no s’atura i el crim no dorm, a la seva porta arriba un crit d’auxili des de Oslo, on un psicòpata està matant dones, un home pertorbat que l’obligarà a perseguir-lo i a prendre mesura de les seves sabates, i a més a més, per acabar de ferir la seva ànima ja malmesa, en Harry Hole haurà de fer front a la agonia del seu pare. 

En les novel·les de Jo Nesbø, i tal com el propi autor reconeix, els psicòpates no són els personatges principals, tan sols són un mirall on reflexar a maldat i la crueltat del món.

Els seus personatges són profunds i estan molt ben desenvolupats, tenen girs, els seus caràcters van evolucionant al llarg de la trama i el pes dels secundaris sembla passar desapercebut fins que el lector agafa el fil de la història i s’adona que res més allunat de la veritat, són uns pilars molt ben esculpits on recau part de la trama i que configuren el marc perfecte de la novel·la.

El lleopard, com a bon depredador, s’ha fet lloc en les llistes de best-sellers de mig món, el motiu, a la meva manera de veure, és el fet de que les novel·les de Jo Nesbø són diferents, fan servir un negre gens estereotipat on les llums i les ombres dels personatges creen matisos realment únics.

La prosa de l’autor és molt dinàmica, manté al lector en tensió i atrapat en una voraç lectura, no sabria descriure en una sola paraula la genialitat d’aquest home dinàmic, cul inquiet, afable i proper que s’amaga rere un personatge que per moments t’encisa i per moments t’entren ganes de donar-li una coça.

L’autor és dels pocs que realment escriu el que no és i explica el que és, mai el lector sembla poder estar segur de la trama, encara que aquesta està definida des del principi, els personatges canvien, són bons o dolents?, tot és el que sembla ser?... però la realitat és que El lleopard és una gran novel·la negra, tenint en compte títols anteriors, com: “El pit-roig”, “L’estrella del diable”, “Headhunters” o “El ninot de neu”.

Proa i labutxaca ens regalen aquesta nova entrega on descobrirem què és realment el que més desitja en Harry Hole. Però jo no us ho penso dir, haureu d’agafar una bona jaqueta i emprendre un viatge al fred cor d’Oslo per descobrir que amaga el seu cor.

Nosaltres us deixem les primeres pàgines i un cop el comenceu no el podreu deixar, així que penseu-vos-ho bé abans d’obrir-les.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada