dijous, 23 de juliol de 2015

Un fill



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui realment no sé com començar a ressenyar o recomanar-vos la lectura de Un fill, és una novel·la tan complerta, tan colpidora, tan emocional, tan tendra, tan humana... La podria qualificar amb mil adjectius i tots ells serien positius!

Vinga, vaig per feina, l’obra està centrada en el Guillem, el fill, un nen que simplement és especial, té una intel·ligència emocional innata i un gran poder d’abstracció i metafòric.

Els personatges que l’acompanyen son els seus pares, la seva mestra i la orientadora. 

La seva mestra no té cap queixa del seu comportament ni del seu ritme d’aprenentatge però necessita ajuda de l’orientadora per acabar de copsar quins factors fan que sigui un nen tan particular i es disposen a conèixer el seu context més proper.

Tot d’una ens trobem amb una reunió amb el seu pare, recentment a l’atur i amb un semblant força serè i segur però amb molts interrogants amagats. L’interrogant més important és la figura materna que és obviada en tot moment per el petit fill.

El nen s’amaga i es refugia en els contes de fades i sobretot en la figura de la Mary Poppins per tal d’obviar la seva realitat que ha canviat tant en els darrers mesos però realment tot apunta a que el personatge es nega a veure o assimilar la realitat és el pare.

De la ploma majestuosa, tendra i premiada del seu autor, l’Alejandro Palomas, sorgeix una novel·la en que un queda atrapat i no pot sortir-hi, realment m’ha fascinat i els darrers capítols et deixen amb el cos estrany, amb ganes d’abraçar en Guillem amb totes les teves forces i amb ganes de donar-li un copet a l’espatlla al seu pare.

Quina realitat sobre la mare sap i ha assimilat de manera poètica en Guillem i el seu pare s’aferra a no creure-ho?

No us ho penso desvetllar perquè és tota la gràcia, la trama principal i l’emocionant i emocional final a aquesta historia.

De debò que La Galera cada dia encerta més amb les seves apostes i aquest llibre hauria de ser de lectura obligatòria per molta gent que sembla haver-se oblidat el cor a casa i actua per simple rutina o sense pensar.

Aneu a l’encontre d'en Guillem i de ben segur us explicarà el secret de la sirena.

Sorprenent, meravellós, no sé que dir, crec que ha aconseguit deixar-me sense paraules... i mireu que és difícil!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada