La cara B

Una de les editorials més negres que ens ha robat el cor mica en mica, on tot és possible i la bona estona està assegurada és Llibres del delicte, una editorial jove i emprenedora que encerta títol si, títol també.

Avui us volem presentar la seva darrera aposta, La cara B, una novel·la complerta en si mateixa però que ja es va deixar entreveure en el recull “Elles també maten”, en aquell moment no ho sabíem, però Esperança Camps havia sigut temptada per les muses malicioses del gènere negre i per fi, entre les nostres mans podem gaudir d’una trama molt ben construïda, sòlida i complexa.

El primer que em va agradar va ser com l’autora fa una picada d’ullet a la editorial posant en veu del nostre narrador una descripció de les editorials de Barcelona que publiquen llibres amb portades del mateix color que els seus taxis, molts ho passaran per alt, però jo ho he trobat una mostra d’agraïment i complicitat.

Llibres del delicte ens malacostuma amb títols negres però que en el seu rerefons sempre són diferents, hem llegit títols on el món de la prostitució marcava el tempo, o les màfies, o la vida de pagès, les enveges i la gelosia, ara entrem en un món encara més fosc, la política.

L’eix principal es centra en la corrupció política al País Valencià, una trama on coneixerem polítics corruptes, a part dels que podem veure als diaris, on el seu final no serà tan sols perdre la cadira que els dona de menjar i els omple de riqueses alienes i de poder sobre els altres.

En aquesta trama si entreteixeixen relacions familiars i de parella, un fet que ajuda a construir uns personatges molt sòlids i contundents, són creïbles i propers a tots nosaltres en quant la situació política, sigui a la comunitat que sigui, tots pequen amb la mateixa amant, la corrupció.

Diuen que el crim perfecte no existeix i per tant la novel·la negra tampoc ho pot ser, però la veracitat, la versemblança amb la realitat, la lingüística emprada per l’autora i la construcció de la trama en si, fan que em plantegi si es possible que si que existeixi la novel·la negra perfecte.

Estem acostumats a sempre triar la cara A, però no hi ha res com La cara B, aquella que guarda els secrets, les mentides, les confabulacions, les traïcions i les intencions reals de cada personatge, aquella cara que no s’acostuma a mostrar en públic però que en aquest cas regeix les personalitats dels personatges.

Reconec que se m’ha fet curta, planteja un tema candent social, però estem tan acostumats a veure-ho a les noticies que ja ni prestem atenció, però al entrar mica en mica a la novel·la el lector s’adona de petits detalls que passen desapercebuts i que si hi rumiem una mica dona moltes respostes.

Una novel·la àcida i molt esmolada, amb un llenguatge ple de girs valencians que li donen part de la seva realitat, molt ben estructurada i amb primeres, segones i fins i tot terceres intencions. Una novel·la que pretén ser escrita arran d’un esborrany del nostre narrador. 

M’agradaria molt poder donar-vos molts més detalls, però seria un crim negar-vos l’experiència de descobrir la cara b de la Esperança Camps.

 

Com a màxim spoiler us citaré la contraportada “A València apareixen els cadàvers de dos polítics que havien estat involucrats en trames corruptes amb un conseller d’alta volada de la Generalitat, que va fugir a l’altre punta del món abans de ser condemnat per aquests tractes il·legals. 

Ara totes les sospites recauen sobre l’exconseller que pot haver tornat a fer justícia, però ningú no sap on és. Ni tan sols la seva família. El fill és un aspirant a novel·lista que vol escriure la seva gran obra a partir de la història del pare. La muller és una dona de classe alta vinguda a menys que viu en la inòpia des de la fugida del marit.

Una periodista, examant del fill, vol descobrir què hi ha darrere els assassinats abans no ho faci la investigació oficial de la policia, o l’extraoficial, feta per altres polítics implicats"