Nuclear

Quina sensació més estranya m’ha entrat mirant la darrera publicació del nostre amic Ricard Mirabete, una portada tota blanca que emmarca un títol com Nuclear que trobem dins la col·lecció Llibres de l’Afrau, d’Edicions Terrícola.

Abans de ni tan sols obrir el llibre ja t’omple la ment de preguntes, quina relació hi ha entre el blanc i el nuclear? Per que aquesta simbiosi que ja sembla funcionar a primer cop d’ull et convida a entrar a una atmosfera que t’envolcallarà?

En Ricard és un autor paradoxal i de contrapunts, juga amb les llums i les ombres, amb la intimitat de la veu de la persona amb la pèrdua i transformació, en crear un camí des de que comença a escriure fins a un destí dedicat a cada lector i a la seva interpretació del poemari.

La seva visió del món, dels racons de les ciutats, del punts geogràfics destacats, de les persones és molt peculiar i alhora reconforta.

Si hagués de resumir o millor dit comprimir  l’ànima d’aquest poemari trobo les paraules més escaients a “Cançó de l’estar al punt extrem” quan els seus versos ens recorden:

              Tot és en això: Viu! 

Tot i l’esperit vitalista en general que les planes recullen, en aquest poemari es recull una melangia permanent, una pèrdua que forma part de la pròpia existència i que alhora és foscor i alhora és llum, de la mateixa manera que tot final és l’inici de quelcom nou, com l’horitzó es per a uns deixar de veure la barca que s’allunya, aquell punt és el primer pas per veure-la des de l’altra banda de la mar.

Intentar copsar un poemari en una ressenya és força complicat, Nuclear l’hem llegit diverses persones diferents i a cada una ens ha agradat un poema per sobre dels altres diferent, cadascú n’ha extret arran de la seva pròpia vivència cosa que considero molt enriquidora, potser avui un poema m’ha passat desapercebut, però potser demà serà aquell que em donarà consol.

Us presentem un poemari que comença amb blanc “Elogi dels cims més blancs”, una anàfora excel·lent del jo, i acaba en blanc “Geometria del blanc”, ara us toca descobrir per vosaltres mateixos si el blanc té diverses tonalitats.