A d'amor

David Levithan ha creat una novel·la diferent, única, inconfusible, creativa, divertida, amb l’únic propòsit de descriure l’amor, aquest sentiment profund que moltes vegades no sabem con descriure, uns parlen de papallones a l’estomac, d’altres d’una febrada i els menys optimistes en parlen com a epidèmia o malaltia...

A d’amor està ambientada a Nova York, i l’autor intenta donar-nos petites i grans píndoles sobre les definicions de l’amor. Per mitja d’aquestes entrades al més propi estil de diccionari, ens trobarem immersos en la relació del narrador.

De la “A” a la “Z”, un calidoscopi d’emocions, situacions i petits moments de parella des d’una perspectiva diferent i fresca.

Una de les paraules que més m’ha agradat ha sigut epíleg, una paraula que defineix força el propi llibre en si:

“Treus el cap per la porta quan estic a punt d’acabar. Em preguntes què escric. – Ja ho veuràs – et dic -. T’ho prometo. Ara aquestes paraules són meves, però aviat seran nostres.”

Donat el seu format, la seva lectura és molt ràpida, són petites píndoles que us portaran a somriures maliciosos i còmplices amb el narrador, situacions que semblen tretes de la més gran absurditat, però reals com la vida mateixa.

Una aposta molt agosarada d’Amsterdam Llibres, ja que descriure que és l’amor ho ha estat intentant fer l’home des de temps immemorials i fins avui en dia cada un de nosaltres té la seva pròpia definició d’aquesta força d’atracció que creix com una marea i que pot arrasar contra la platja o estavellar-se contra el penya-segat. 

Tots sabem com comença l’amor, però viure’l, sentir-lo dia a dia i saber com acabarà això ja resta en mans del destí.

La gran màxima d’aquesta novel·la podria ser com el final de la pel·lícula francesa que va a veure el nostre nou amic i on l’amant canta “Estima’m menys, però estima’m molt de temps”.

Realment, té raó la contraportada, mai no havia llegit una història d’amor com aquesta.

Us n’enamorareu des de la primera A fins a la Z final. No perdeu temps.